Un estudi multicèntric liderat per l'Hospital de Bellvitge i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha obert la porta a utilitzar l'atogepant, un dels tractaments preventius més nous contra la migranya, per tractar els casos més complexos de la malaltia. La recerca, que s'ha publicat a The Journal of Headache and Pain, ha demostrat que prop d'un 30 % dels pacients en què han fracassat els tractaments preventius més avançats han reduït a la meitat els dies de migranya després de tres mesos amb atogepant. A l'estudi hi han participat 17 hospitals de tot l'estat.

La migranya és una de les principals causes de discapacitat al món i afecta prop de 900.000 persones a Catalunya. Tot i els avenços dels darrers anys, hi ha persones que, malgrat haver provat tots els tractaments preventius disponibles, continuen patint migranya gairebé cada dia. Aquest estudi ha aportat una nova opció precisament per a aquest grup de persones.

Els resultats, publicats a The Journal of Headache and Pain, han mostrat que prop d’un 30 % dels pacients amb migranya més refractària han reduït a la meitat els dies de migranya després de tres mesos de tractament.

Coordinat des de la Unitat de Cefalees de l’Hospital de Bellvitge, el treball ha comptat amb la participació de 17 hospitals de tot l’estat. Ha estat el primer estudi multicèntric que ha avaluat l’efectivitat d’aquest tractament en persones que ja no havien respost als anticossos monoclonals dirigits contra el CGRP, una de les principals opcions preventives disponibles.

L’estudi ha inclòs 252 persones amb migranya d’alta complexitat clínica. Més del 80 % han presentat migranya crònica, gairebé la meitat han patit mal de cap diari i tots havien fracassat en tractaments preventius previs, inclosos els anticossos monoclonals anti-CGRP.

Malgrat aquest perfil especialment complex, els resultats han mostrat que prop d’un 30 % dels pacients han reduït almenys un 50 % els dies de migranya; un 44 % han experimentat una millora clínica significativa, i també han disminuït tant la intensitat del dolor com la necessitat de medicació per tractar les crisis.

"Quan va aparèixer aquest tractament, tots ens fèiem la mateixa pregunta: serviria també quan els altres fàrmacs ja havien fracassat? Aquest estudi és el primer que ens permet respondre-la", ha explicat el doctor Albert Muñoz-Vendrell, neuròleg de l’Hospital de Bellvitge, investigador clínic al grup de Malalties Neurològiques i Neurogenètica de l’IDIBELL i investigador principal del treball.

Evidència en pràctica clínica real

A diferència dels assaigs clínics, aquest estudi ha reflectit què passa en la pràctica assistencial habitual, amb pacients que acumulen anys d’evolució de la malaltia i múltiples fracassos terapèutics.

L’anàlisi també ha mostrat que, com més tractaments preventius han fracassat prèviament, menor ha estat la probabilitat de resposta. Aquesta dada pot ajudar a orientar millor les decisions terapèutiques i reforça la importància d’un abordatge personalitzat.

A més, l’estudi ha reforçat el paper de l’Hospital de Bellvitge com a centre de referència en la recerca sobre migranya i s’ha emmarcat en una línia d’investigació orientada a generar evidència de pràctica clínica real per millorar l’abordatge dels pacients. En aquesta mateixa línia, un estudi del mateix equip, publicat a Headache, ha apuntat que els criteris actuals poden infraestimar els beneficis dels tractaments biològics, ja que no sempre reflecteixen les millores en la qualitat de vida.

La migranya és molt més que un mal de cap

La migranya és una de les principals causes de discapacitat al món. A l’estat s’estima que afecta prop del 12 % de la població. A Catalunya, s’estima que hi conviuen prop de 900.000 persones amb aquesta malaltia. Aquest impacte reforça la necessitat d’avançar cap a models més personalitzats que permetin valorar millor els beneficis reals dels tractaments.