Un estudi apunta que el canvi climàtic pot augmentar la migració al Mediterrani - Diari de Barcelona
Les creixents pressions mediambientals pel canvi climàtic al mar Mediterrani podrien traslladar-se a un augment de la migració per buscar millors condicions de vida i seguretat, segons un nou estudi de la xarxa d’experts en el Mediterrani i del canvi climàtic (MedECC). Els científics diuen que la possible falta de recursos i la inseguretat alimentària en un futur són "motiu de preocupació", principalment en països amb escassetat d’aigua i economies agrícoles. Els investigadors de la MedECC, una xarxa que rep el suport de la Unió pel Mediterrani (UpM), també avisen que de cara al 2050, més del 20 % de les espècies marines d’interès pesquer al Mediterrani podrien extingir-se i el rendiment dels cultius podria disminuir un 17 %.
L’informe sobre el canvi climàtic, conflictes i migració humana s’ha presentat aquest dilluns des de la conferència climàtica de les Nacions Unides (COP31) a Antalya, Turquia. L’estudi destaca que actualment els desplaçaments per causes mediambientals acostumen a produir-se entre "distàncies més curtes" i basant-se, principalment, en factors socioeconòmics i geopolítics. Tot i això, alerta que en els pròxims anys, els principals motius seran per l’augment del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems i l’escassetat de recursos.
L’experta del Mediterrani i coautora de l’informe, Eda Acara, ha reconegut que el canvi climàtic és un "amplificador dels riscs". A més, la situació meteorològica també té "un impacte econòmic i d'habitabilitat". "Si hi ha pobresa, crea més pobresa", ha sentenciat.
Tot i això, ha subratllat que la migració actual derivada del canvi climàtic és més un "mecanisme per fer front" a la situació que no una opció per "adaptar-se" a les noves adversitats meteorològiques.
Els experts alerten que, avui dia, encara no existeix un "vincle únic i directe" entre el canvi mediambiental i la migració aplicable a tota la regió del Mediterrani. A més, la complexitat de l’assumpte i la falta de dades dificulten la seva avaluació empírica.
Un dels principals motius pels quals hi ha poca informació és que la regió mediterrània és "heterogènia", ha apuntat Acara. "No només pel que fa a la riquesa, sinó també com s’hi experimenten els impactes del canvi climàtic, la disponibilitat de recursos per fer-hi front o per monitorar-ne els efectes i el grau d’adaptació", ha afegit.
Acara ha explicat que hi ha "una manca de dades" tot i que se sap que Europa ha rebut un "gran flux migratori, és difícil distingir quina part es deu a causes climàtiques o mediambientals i quina respon a altres motius".
Sectors "vitals" i polítiques climàtiques
Els científics alerten que cal adoptar polítiques climàtiques necessàries perquè si no l’habitabilitat al Mediterrani es podria veure "greument afectada". En aquest sentit, es preveu que les temperatures podrien augmentar de mitjana uns 6 °C per sobre de l’època preindustrial, l’any 2100.
A més, l’escalfament global afecta sectors "vitals" com l’agricultura, el turisme i l’energia; alenteix el desenvolupament i contribueix a la inestabilitat en una regió amb "considerables diferències socioeconòmiques". Des de l’UpM i la MedECC, avisen que aquesta situació afecta especialment els països del sud i de l’est del Mediterrani.
"El Mediterrani s’enfronta a les pressions simultànies del canvi climàtic, l’estabilitat geopolítica i la migració; i allò que afecta una costa, sempre afectarà d’alguna manera les altres", assegura el vicesecretari general de la UpM, Joan Borrell.
Prioritzar el desenvolupament
L'informe de l'UpM i la MedECC subratlla les decisions polítiques que prioritzen el desenvolupament i la cooperació regional, a més d'invertir en infraestructura verda, una agricultura forta i una gestió sostenible de l'aigua. Aquestes mesures, segons els experts, poden contribuir a prevenir els desplaçaments forçats.
A més, si s’impulsa la investigació i es milloren les bases de dades disponibles, també es podria entendre "d'una millor manera" les dinàmiques migratòries per raons mediambientals i anticipar la seva evolució.
A banda de l’informe, l’UpM també instal·la el Pavelló Mediterrani a la COP31, per tal que els científics i representants puguin mostrar els seus compromisos amb l’acció climàtica i el desenvolupament sostenible.
Text de Gerard Escaich Folch






