La "volatilitat" en l’activisme juvenil respon més als canvis vitals que no pas a una manca d’interès polític, segons un estudi amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La biografia personal té una "importància creixent" en la implicació política dels joves, i factors com l’accés a la universitat i els canvis de residència n’afavoreixen la participació. En canvi, l’entrada al mercat laboral o la formació d’una família poden desactivar-la. L’estudi també apunta que el compromís juvenil ha evolucionat cap a una vinculació més estreta amb causes concretes que no pas amb col·lectius. "S’ha passat d’una dinàmica de lleialtat a l’organització a una de compromís amb la causa", assegura Roger Soler-i-Martí, coautor de l’estudi.

La recerca, elaborada a partir de 62 entrevistes biogràfiques fetes durant el 2023 a joves activistes d’arreu de l’Estat, constata que les circumstàncies biogràfiques condicionen el compromís polític dels joves i fan que sigui "dinàmic i discontinu". També sosté que la trajectòria personal, juntament amb el context sociopolític, genera períodes d’activació i desactivació de l’activisme, que no responen necessàriament a una manca d’interès.

Entre els principals factors que afavoreixen l’activació política durant els primers anys de joventut hi ha l’accés a la universitat, com també la mobilitat geogràfica i els canvis d’habitatge, dos factors sovint vinculats. La universitat ofereix un espai "molt exposat a xarxes de participació", mentre que els canvis de residència "posen les persones en contacte amb altres situacions", com també amb nous col·lectius activistes, una experiència que pot obrir la porta a noves oportunitats de mobilització política.

"És un període on s’acumulen molts canvis, i és difícil separar els uns dels altres, però l’activisme els creua i genera oportunitats de participació", assegura Soler-i-Martí.

Els esdeveniments polítics de rellevància nacional i internacional, com la pandèmia de la covid-19, les mobilitzacions ecologistes del 2019 o el referèndum de l’1-O, també poden actuar com a "detonants" de l’activisme. Segons l’investigador, les situacions vitals dels joves "interactuen" amb aquests esdeveniments i les mobilitzacions que se’n deriven, i generen noves "oportunitats" de participació política.

De la lleialtat a l’organització al compromís amb la causa

Un altre dels canvis destacats pels investigadors és que la influència creixent de les circumstàncies vitals està transformant les estructures de participació i afecta directament col·lectius, sindicats i organitzacions. Aquests espais han d’afrontar un cert "punt d’imprevisibilitat" en les mobilitzacions, especialment perquè els joves prioritzen la lleialtat a la causa per davant de la vinculació a una organització.

"Més que sentir-se un més del sindicat, el que activa i mou les decisions que prenen els joves té a veure directament amb la causa, i no tant amb aquestes organitzacions", afirma. L’estudi assegura que aquestes organitzacions esdevenen "eines circumstancials" més que no pas espais d’afiliació permanent, ja que els joves tendeixen a preferir formes d’"acció directa i menys mediades".

En etapes més avançades de la joventut, especialment després de finalitzar els estudis, l’entrada al mercat laboral i la formació d’una família són dos factors que poden allunyar els joves de l’activisme. "Resta un recurs fonamental per a la participació política, que és el temps i la disponibilitat", explica el professor de la UPF.

Tanmateix, els investigadors també han constatat que aquests canvis no sempre desactiven l’activisme, sinó que poden transformar-lo. En alguns casos, les persones arriben a prendre "decisions laborals vinculades al seu activisme".