L’índex de massa corporal (IMC), que es calcula dividint el pes en quilos entre l’altura en metres al quadrat, no ha de ser el criteri principal per decidir quin pacient s’ha de prioritzar per indicar la cirurgia bariàtrica. Ho diu un estudi en el qual ha participat l'Hospital del Mar de Barcelona i tres més, que divideix l'obesitat en clínica i preclínica segons si el malalt presenta disfuncions orgàniques relacionades amb el pes o no. En el primer cas, l'edat mitjana dels pacients estudiats és de 45 a 50 anys, mentre que els casos menys greus són dels menors de 40 anys i hi ha més dones. Aquesta diferenciació pot ajudar a prioritzar uns casos sobre uns altres en el cas de les cirurgies bariàtriques.

Ho destaca un estudi internacional amb participació de l’Hospital del Mar, que publica la revista JAMA Network Open i en el qual també han participat l’Hospital Alemão Oswaldo Cruz de Sao Paulo, al Brasil, el Centre Hospitalier Universitaire de Lilla, a França, i el King’s College de Londres, al Regne Unit. El treball arriba en un moment clau en l’abordatge de l’obesitat, on es reconeix com una malaltia crònica i amb una veritable revolució en el seu abordatge, amb la irrupció dels nous tractaments farmacològics desenvolupats en aquest camp. Així i tot, la cirurgia bariàtrica encara és el tractament més eficaç de l’obesitat greu.

L’estudi aplica la nova definició d’obesitat clínica establerta per The Lancet Diabetes and Endocrinology Commission, basada en 12 paràmetres, que van més enllà del pes i de l’índex de massa corporal dels pacients. Aquesta nova classificació aspira a canviar el paradigma d’aquesta patologia, per definir-la no a través de l’IMC sinó de l’impacte real que l’excés de pes té sobre la salut de la persona. Així, aquesta definició diferencia l’obesitat preclínica de la clínica, a la qual les persones que la pateixen presenten disfunció orgànica relacionada amb el pes. D’aquesta manera, s’identifica millor la càrrega de la malaltia, fet que pot ajudar a prioritzar l’accés a la cirurgia bariàtrica.

Les conclusions del treball, el primer que aporta dades sobre l’aplicació d’aquest nou marc en pacients sotmesos a cirurgia bariàtrica, revelen que, de les 2.316 persones intervingudes als quatre centres entre els anys 2014 i 2025, el 74% presentaven obesitat clínica. La resta, una de cada quatre, obesitat preclínica. Dins de cada centre participant, tots dos grups presentaven uns índexs de massa corporal similars, malgrat tenir una càrrega de malaltia molt diferent, la qual cosa demostra que “l’IMC no explica la gravetat de l’obesitat”, segons explica Simone Cremona, metge adjunt del Servei de Cirurgia General de l’Hospital del Mar. La gran diferència entre uns pacients i uns altres era l’edat. Aquells amb obesitat clínica eren més grans, amb edats entre els 45 i 50 anys, davant els menys de 40 anys entre els quals tenien obesitat preclínica, grup en el qual també hi havia més dones.

Més patologies associades i risc de mortalitat

Les persones intervingudes que presentaven obesitat clínica patien sobretot hipertensió, limitació funcional i musculoesquelètica i apnea de la son. A la vegada presentaven un risc més elevat de malaltia cardiovascular i mortalitat a llarg termini. Per contra, la pèrdua de pes va ser menor. “Els pacients amb obesitat clínica tenien una càrrega més elevada de la malaltia, més risc durant la intervenció i més risc cardiovascular, factors que donen suport al potencial valor d’aquesta definició com a marc clínic per a la pràctica quirúrgica”, apunta Cremona. Aquest fet reforça la utilitat dels nous criteris i obre la porta a què es faci servir com a criteri de priorització en el tractament de l’obesitat.

En aquest sentit, Francesco Rubino, de la School of Cardiovascular and Metabolic Medicine and Sciences, King’s College de Londres, assegura que “la introducció dels conceptes d’obesitat clínica i obesitat preclínica, amb les seves estratègies d’abordatge, pot permetre una intervenció precoç, millorar la supervivència i reduir el risc de futures complicacions. Aquesta aproximació reforça el reconeixement de l’obesitat com una malaltia crònica, més que una condició definida com l’excés de pes”.

Per aquest motiu, David Benaiges, metge adjunt del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar, destaca que “és un moment històric en el maneig de l’obesitat, amb un reconeixement creixent de la malaltia, una millor comprensió dels seus mecanismes i noves opcions terapèutiques que estan canviant molt ràpidament la manera com es tracta”. En aquest context, considera que la nova definició d’obesitat clínica pot ajudar a ordenar aquest nou escenari. “No tots els pacients amb obesitat tenen la mateixa afectació ni necessiten el mateix tractament. Caracteritzar millor la malaltia, més enllà de l’IMC, pot ajudar a decidir quina opció terapèutica és més adequada i a qui cal prioritzar”, afegeix.