La perimenopausa té un impacte en el benestar emocional i social de les dones que es troben en aquesta etapa, segons un estudi de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol). El treball, publicat a Women's Reproductive Health, ha explorat les experiències de 20 dones en perimenopausa o inici de menopausa residents a l'àrea metropolitana de Barcelona, algunes de les quals viuen en barris econòmicament vulnerables. Mitjançant una metodologia qualitativa, l'estudi ha evidenciat una manca d'informació, una necessitat de més suport i ha destacat la importància dels espais comunitaris en aquest període de la vida. A més, ha obert la porta a transformar l'abordatge d'aquesta etapa des de l'atenció primària.

La investigació s'ha fet amb metodologia qualitativa basada en la tècnica de la fotoelicitació (una tècnica de recerca qualitativa que utilitza fotografies per estimular la conversa) i en grups de discussió. Els resultats han mostrat que la perimenopausa és una experiència diversa i marcada per emocions sovint contradictòries. D’una banda, representa un període de pèrdua associat a l’envelliment, a la fi de la fertilitat i als rols tradicionals de gènere. De l’altra, és una oportunitat per redefinir la identitat pròpia, prioritzar l’autocura i alliberar-se de determinades pressions socials.

Una de les principals conclusions de la investigació ha estat la manca generalitzada d’informació sobre la perimenopausa. Moltes participants han explicat que no van reconèixer l’inici d’aquesta etapa perquè en desconeixien els símptomes i que van haver de buscar respostes pel seu compte, parlant amb altres dones, consultant llibres o cercant informació a internet.

Aquest desconeixement no només dificulta identificar què està passant, sinó que també pot retardar l’adopció de mesures d’autocura o la cerca d’ajuda professional. Per aquest motiu, les participants han reclamat que la informació sobre la perimenopausa arribi abans que apareguin els primers símptomes i que aquesta etapa tingui més visibilitat tant en l’àmbit sanitari com en la societat.

La recerca també ha destacat el valor dels espais comunitaris i de les xarxes de suport entre iguals. Compartir experiències amb altres dones ha permès a moltes participants entendre millor allò que estaven vivint, reduir la sensació d’aïllament i sentir-se acompanyades.

Les dones que han participat en l’estudi també han demanat més suport i més informació per part del sistema sanitari. Moltes participants han destacat que es tendeix a atribuir els símptomes de la perimenopausa exclusivament als canvis hormonals o a considerar-los “normals”, i que no s’ofereixen prou eines per gestionar-los.

Les investigadores autores de l’estudi han considerat que “invisibilitzar el malestar pot afavorir tant la banalització dels símptomes com la seva psiquiatrització, sense tenir prou en compte els factors emocionals, socials i contextuals que també influeixen en aquesta etapa”. Han afegit que “cal adoptar una perspectiva de gènere a l’abordatge de la perimenopausa i tenir en compte la diversitat d’experiències de les dones durant aquesta etapa de la vida”.

Implicacions per a l’atenció primària

La coordinadora del treball, Laura Medina Perucha, investigadora de l’IDIAPJGol, ha indicat que “els resultats de l’estudi poden contribuir a transformar l’abordatge de la perimenopausa des de l’atenció primària”. Medina ha assenyalat que el treball aporta evidències per “impulsar protocols assistencials específics, reforçar la formació dels equips sanitaris i promoure una atenció preventiva, personalitzada i centrada en la persona”.

L’estudi també ha posat en relleu la importància d’incorporar recursos comunitaris i espais de suport que complementin l’atenció clínica i ajudin a millorar el benestar emocional i social durant aquesta etapa.