Un estudi internacional codirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela que la xarxa viària de l'Imperi romà no era tan centralitzada com es pensava i que la ciutat de Roma mateix ocupava una posició més perifèrica en la mobilitat imperial que Bizanci. El treball, publicat a la revista Nature Communications, analitza quantitativament per primera vegada la primera xarxa de transport a escala continental a través de la base de dades del projecte Itiner-e, el mapa digital més detallat de les calçades romanes.

La recerca demostra que les capitals provincials actuaven de manera sistemàtica com a encreuaments clau que articulaven les comunicacions regionals, cosa que suggereix que els romans prenien decisions estratègiques a escala provincial o imperial per administrar i controlar els territoris conquerits. Així mateix, l'anàlisi desmunta el mite de la rectitud uniforme d'aquestes vies, ja que assenyala que les carreteres romanes s'adaptaven a la topografia local i eren, en general, menys rectes que les principals infraestructures viàries modernes.

Malgrat això, els enginyers romans van aconseguir mantenir pendents inferiors al 16 % mitjançant ponts, excavacions en roca i terrasses per facilitar el pas de carros impulsats per animals, mostrant una menor dependència del relleu que el traçat de les carreteres actuals. L'estudi estableix a més una correlació directa entre la presència de les antigues calçades i el traçat de la xarxa viària moderna, demostrant que la petjada romana va perdurar com a eix vertebrador del transport fins a les grans transformacions impulsades per la revolució industrial.