-
Publicat el 20 de juliol 2025

La guerra i el setge a Gaza ha truncat molts futurs, especialment els dels joves palestins. Els universitaris estan fent un camí formatiu exepcional, marcat per condicions de vida brutals que posen a prova la seva capacitat per seguir els estudis. 

Per aquest reportatge hem reunit sis joves que ens expliquen, en primera persona, la realitat d’estudiar enmig de bombardejos i talls de llum continuats, i com l’educació s'ha convertit en un acte de resistència davant la destrucció i l'ocupació israeliana.


Sobhi Abdel Salam Abu Warda (21 anys), estudiant d’Enginyeria Mecatrònica

"Cada vegada que rebíem una ordre d'evacuació forçosa d’Israel, havia d’aparcar els meus estudis" 


Quan va esclatar la guerra, en Sobhi estudiava tercer d’Enginyeria Mecatrònica a la Universitat d'Al-Azhar, a la ciutat de Gaza. Les classes es van suspendre durant més de sis mesos pels combats, els talls de comunicació i la falta de professorat. Els docents es van veure obligats a impartir classes en línia des de les tendes on s’havien refugiat. En aquest context, el Sobhi descriu els riscos d’intentar accedir a Internet enmig dels atacs aeris:  

"Estava a Jabalia, al nord de la Franja, una zona classificada de combat. Connectar-se  amb la universitat es va convertir en un repte diari. Havia d'instal·lar xips electrònics i pujar a la teulada per rebre senyal d'Internet, sota l'amenaça imminent de drons, bombardejos i metralla que volaven al meu voltant.

La comunicació amb el professorat era gairebé impossible, així que rebia classes a través de la plataforma Moodle i confiava en una connexió feble per a les conferències. Poder fer els exàmens es va convertir en un calvari diari: havia de copiar, fotografiar i enviar fitxers enmig de talls de llum continus. 

Cada vegada que rebíem una ordre d'evacuació forçosa d’Israel, havia d’aparcar els meus estudis. Això ha continuat així durant dos cursos. Malgrat tot, considero que estudiar durant la guerra és un acte de resistència. Estudiem sota els bombardejos, enmig del foc, la fam i el desplaçament. Crec que estem sent capaços d’educar les generacions que podran reconstruir aquesta pàtria.

Sé que els recursos són limitats, però l’educació és la meva arma contra la realitat que visc. Ajudo els meus col·legues amb el que puc. En un lloc com Gaza, compartir coneixement és una forma de resistència”. 

A la pregunta de si es veu fora de la Franja, en Sobhi respon un no rotund. Considera que quedar-se i aferrar-se a Palestina és l’opció més "noble", però reconeix que la desesperança pot acabar vencent-lo a migrar involuntàriament. 


Misk Ali Al-Kafarna (21 anys), estudiant d'Odontologia

"Continuar els nostres estudis és una forma de resistir als intents d’esborrar-nos"


“Com puc continuar estudiant, després que esclati una bomba al meu costat? Com puc fer veure que no ha passat res i continuar com si les coses fossin normals? Això és impossible, sobretot per a un camp d'estudi que requereix concentració i formació contínua”, es qüestiona la Misk, estudiant de tercer d’Odontologia. El gruix dels seus estudis els ha fet en línia, un fet que ha dificultat el seguiment i la supervisió dels professionals mèdics encarregats de la seva formació. 

A més, la vida d’aquesta universitària palestina s’ha vist greument trastornada per la guerra. Ha perdut els seus pares a conseqüència del bloqueig sanitari: el seu pare, expresoner palestí, va morir d’una hemorràgia pulmonar, probablement causada per la inhalació de fum i gasos durant els bombardejos. La seva mare, malalta de càncer, rebia tractament oncològic fora de Gaza, fins que Israel va tancar els passos fronterers.  

“Continuar els nostres estudis és una forma real de resistir als intents d’esborrar-nos. Malgrat totes les dificultats, aixecarem el nostre futur de les runes. Fins i tot, si no queda res a la nostra terra per reconstruir, continuarem el nostre futur a l'estranger, perquè no ens rendirem i no permetrem que l'ocupació ens destrueixi", defensa enèrgicament la Misk. 

Tot i el seu optimisme pel futur, la jove odontòloga no amaga els aspectes més durs de la realitat: “A Gaza, avui dia, la gent amb prou feines pensa en com aconseguir aliments i aigua. L’educació s'ha convertit en un luxe que molts no es poden permetre. Aquesta guerra està desaprofitant generacions senceres. Els nens que començaven la primària abans de la guerra, se suposava que avui farien tercer o quart i sabrien llegir i escriure. Però molts d'ells ni tan sols saben agafar un llapis”, conclou. 


Mohammed Ziyad Al-Nakhala (20 anys), estudiant d’Enginyeria de Seguretat de la Informació

"L'educació és l'única cosa que em pot beneficiar en un futur ple d'incertesa"


"No paro de repetir-me que l'educació és l'única cosa que m’emportaré si sobrevisc a aquesta guerra. És l'única cosa que em pot beneficiar en un futur que sembla vague i ple d'incertesa", confessa el Mohammed. Concentrar-se en els estudis d’Enginyeria no ha estat fàcil: no perquè suposin una càrrega, sinó per les dificultats d’ignorar la realitat. Lluites diàries per aconseguir aigua, menjar i llenya, juntament amb una salut mental precària, han convertit la seva trajectòria acadèmic en un repte majúscul. 

Malgrat tot, el Mohammed creu que el coneixement ha de ser compartit, especialment en un moment en què Gaza ha perdut molts cervells. “Tot el que queda d’ells és la seva reputació i el coneixement que van transmetre als seus estudiants”, explica. Per això, considera que transmetre coneixement en les circumstàncies actuals “no és un luxe, sinó una responsabilitat nacional”. 

Les possibilitats d’emigrar no són una opció pel Mohammed: ho concep com un desplaçament forçós. Assegura que no se’l pot obligar a abandonar la seva terra només per haver-li negat les necessitats vitals bàsiques. 


 Iyad Emad Al-Sayegh (21 anys), Enginyeria informàtica i de comunicacions

"Gaza no té infraestructures modernes, mentre el món es mou cap al 5G"


A l’Iyad, la guerra també el va enxampar començant tercer curs d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Al-Azhar. Les classes es van suspendre durant tot el semestre, i després, les es van reprendre en línia. Malgrat totes les dificultats, l’Iyad va decidir continuar i ara està a punt d’acabar quart curs.

L’impuls per seguir la seva carrera ha estat adonar-se de la importància de l’enginyeria de les comunicacions en el context de Palestina. “És la pedra angular de la capacitat de les persones per connectar-se i compartir informació. Gaza no té infraestructures modernes, i encara funciona amb la xarxa 2G mentre el món es mou cap al 5G”, explica. 

Amb l'esclat de la guerra, les telecomunicacions a Gaza van quedar completament inactives durant més de mig any. Tot i això, els enginyers van aconseguir restablir part de la xarxa durant el primer alto el foc, cosa que va permetre una reconnexió gradual amb el món i compartir la realitat de la vida sota setge i fam.

Tot i tenir l'oportunitat de sortir de Gaza i estudiar a l'estranger, l’Iyad ha optat per quedar-se, cuidar la seva família, i continuar la seva educació a la Universitat d'Al-Azhar.

Des del començament de la guerra, ell i la seva família han hagut de desplaçar-se més de quatre vegades. En una d’aquestes es van allotjar a l’església de Sant Porfiri, al centre de la Franja, amb més de 500 persones refugiades — tant musulmanes com cristianes—. 

L’església va ser bombardejada el 19 d’octubre de 2023, provocant la mort de 19 familiars i amics de l’Iyad. Malgrat el risc i sota el setge israelià, ell i la seva família hi han romàs durant més d’un any i mig.

"El vespre del 29 de juliol de 2024, l'exèrcit es va acostar als voltants de l'església, i un obús va impactar a l'habitació on ens allotjàvem amb la meva família. Gràcies a de Déu, no érem dins de l'habitació en aquell moment. L'endemà al matí, vam netejar l'habitació, vam segellar el forat del sostre i vam tornar a refugiar-nos-hi, perquè, simplement, no teníem cap altre lloc on anar", relata.

Malgrat aquesta realitat, l’Iyad ha seguit els estudis des de l'església, enfilant-se a la teulada per descarregar les classes d'Internet i fent exàmens enmig de condicions de vida extremadament difícils. Afirma que l'educació “no és només aferrar-se a la vida, sinó una veritable resistència contra els intents d'aniquilació i esborrat del futur”. 


Fatouma Sami Abu Aqlain (23 anys), estudiant de Farmàcia

"La ciència i el coneixement em permeten ser conscient de la realitat que m'envolta"


La Fatouma, estudiant de quart de Farmàcia, s'enfronta a grans reptes per continuar la seva formació enmig de les dures condicions imposades per la guerra. La seva especialització requereix molta formació pràctica, difícilment substituïble per l'aprenentatge en línia, sovint interromput pels talls de llum i una connexió deficient a Internet.

L’estudiant veu la seva futura professió com una "veritable eina de resistència contra l'ocupació". Per això, s'esforça per millorar la vida als campaments de refugiats, on no hi ha pràcticament medicaments ni recursos sanitaris. 

“El coneixement i la ciència són fonts de poder. Em permeten ser conscient de la realitat que m’envolta, i identificar les estratègies de l’enemic per afrontar-les sobre el terreny. Crec que l'ús de mètodes científics precisos —basats en la recopilació i l'anàlisi de dades— és la clau per combatre l'ocupació i defensar la societat palestina”, assegura.

Malgrat les dificultats, la Fatouma somia a fer un màster a l’estranger i tornar a la seva terra natal com a professora universitària. Li agradaria atendre tants estudiants i pacients com fos possible.


Walid Abu Saada (22 anys), enginyer de Ciberseguretat

"Com a jove gazià, sento una gran responsabilitat per treballar amb eines de ciberdefensa"


En Walid fa més de dos anys que exerceix com a enginyer de Ciberseguretat a la Franja. Tot i la seva curta trajectòria, ha pogut observar com les forces israelianes ataquen les capacitats digitals de Gaza. Segons ell, Israel inverteix molts recursos en l'espionatge cibernètic, la infiltració, el sabotatge d'infraestructures i la guerra psicològica i informativa contra la població civil.

Per això, en Walid també creu que el seu camp d’expertesa pot ser útil per a la defensa dels palestins. “Com a jove gazià, sento una gran responsabilitat per treballar amb eines de ciberdefensa i ofensives, per interrompre el domini de l’ocupació i exposar les seves vulnerabilitats”, manifesta. A més, assegura que l’alfabetització digital pot protegir la comunitat, sobretot de les ciberamenaces d’Israel, a la vegada de difondre la veu de Gaza al món.

“Cada coneixement que adquireixo no és només personal, sinó un pas real en la resistència digital contra l'ocupació”, conclou. Abans d’acomiadar-nos, ens confessa que marxar a l’estranger pot oferir-li millors oportunitats per completar la seva formació tècnica i científica.


Sota les runes, davant de les pantalles, en habitacions sense finestres o des d'esglésies assetjades: aquests estudiants escriuen dia a dia nous capítols en la resistència palestina. L'educació mai ha estat un camí fàcil a Gaza, però avui s'ha convertit en un acte de constància i un missatge pel món: malgrat els bombardejos, el setge i la fam, el poble palestí encara creu que el coneixement és el camí cap a la seva supervivència, la dignitat i l'alliberament.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —