Els Estats Units celebren aquest dimarts unes eleccions de mig mandat que posaran a prova el suport a Donald Trump en un context de creixent descontentament amb la seva gestió. L'encariment del cost de la vida, agreujat per l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà —que va esclatar el febrer amb els atacs dels EUA i Israel contra l'Iran—, ha minat la popularitat del president, tal com reflecteixen les enquestes. Els comicis s'han convertit així en un plebiscit sobre Trump, que es juga el control republicà del Congrés. Les projeccions apunten a la possibilitat que els demòcrates recuperin la majoria a la Cambra de Representants i al Senat, fet que els permetria limitar el marge de maniobra de Trump durant els dos anys que li queden de mandat.

En aquestes eleccions es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants i 33 dels 100 del Senat. En el cas del Senat, en aquesta ocasió s’hi sumen dos escons més, fins als 35, per omplir els buits que van deixar JD Vance, que era senador per Ohio, i Marco Rubio, per Florida, quan van entrar al govern de Trump.

A la Cambra, els republicans tenen 218 escons i els demòcrates, 214. Hi ha un independent que forma part del bloc republicà i també dues vacants. Al Senat, els republicans tenen 53 escons, davant dels 47 del bloc demòcrata, que inclou dos senadors independents.

Per aconseguir el control del Congrés, els demòcrates necessiten guanyar quatre escons nets en cadascuna de les cambres. Una victòria demòcrata els permetria bloquejar iniciatives legislatives de Trump i controlar les comissions parlamentàries, que podrien obrir investigacions sobre l'administració i el seu entorn. La Cambra de Representants també pot iniciar un procés d'impeachment per majoria simple. Per condemnar i destituir el president, però, cal el suport de dos terços del Senat.

Les previsions electorals apunten a un escenari favorable als demòcrates. Segons el model de Decision Desk HQ, actualitzat aquest dilluns, tenen un 84% de probabilitats de recuperar la Cambra de Representants i un 64% d'aconseguir també el control del Senat. En l'enquesta de Reuters i Ipsos publicada el 26 d'octubre, els demòcrates tenien un avantatge d'onze punts en intenció de vot al Congrés: un 47%, davant del 36% dels republicans.

Caiguda de la popularitat de Trump

Trump va tornar a la Casa Blanca el gener del 2025 amb la promesa d'una "època daurada" per als Estats Units. Però, gairebé dos anys després, la seva popularitat ha caigut fins a mínims. Segons l'enquesta de Reuters i Ipsos publicada el 26 d'octubre, només un 32% dels nord-americans aprova la seva gestió, el mínim registrat durant el seu segon mandat, mentre que un 66% la desaprova.

L'augment dels preus, especialment de la gasolina, i la pèrdua de poder adquisitiu són alguns dels principals motius de preocupació dels nord-americans. A aquest malestar s'hi afegeix el rebuig a la guerra a l'Iran. A més, diverses enquestes, com les de la CNBC, situen la corrupció entre les principals preocupacions de la ciutadania, fins i tot per davant de la inflació.

Els sondejos han portat Trump a bolcar-se en la campanya electoral. El president ha recorregut en els darrers dies diversos estats on els republicans podrien tenir més dificultats per retenir els escons, entre els quals hi ha Texas, Ohio, Iowa, Kansas i les dues Carolines.

El temor a un revés electoral també es va evidenciar el setembre quan, en plena campanya, Trump va anunciar que donaria 5.000 dòlars a cada ciutadà si els republicans conservaven el control del Congrés. Els demòcrates van denunciar la iniciativa i la van titllar de "suborn polític".

Les eleccions de mig mandat solen ser un examen per al partit que governa, que històricament acostuma a perdre escons al Congrés. Trump ja va viure aquesta situació el 2018, durant el seu primer mandat, quan els demòcrates van aconseguir la majoria a la Cambra de Representants.

Michigan, Texas o Ohio

Els primers col·legis electorals obriran a les onze del matí, hora catalana, a Vermont. El tancament serà esglaonat: els primers estats a tancar les urnes seran Indiana i Kentucky, a mitjanit, i els últims, a les set del matí de dimecres, a les illes Aleutianes d'Alaska. Els primers resultats i projeccions arribaran a partir de la mitjanit, però el recompte es pot allargar durant hores o dies, especialment en els estats més disputats.

La batalla pel Congrés es concentrarà en estats com Michigan, Maine, Texas, Iowa, Kansas, Alaska i Ohio, on es disputen alguns dels escons clau del Senat. A Michigan, el candidat demòcrata Abdul El-Sayed aspira a convertir-se en el primer senador musulmà del país. A Texas, un estat tradicionalment republicà, el demòcrata James Talarico busca aconseguir un escó al Senat enfront del republicà Ken Paxton. Si ho aconseguís, seria la primera vegada des del 1988 que un demòcrata guanya unes eleccions al Senat en aquest estat.

A la Cambra de Representants, alguns dels districtes més disputats són el 7è de Michigan, el primer de Carolina del Nord i el 17è de Nova York, a més de diversos escons a Florida i Iowa.