Europa encara mira a l'Est: la guerra a Ucraïna continua marcant l'agenda del continent després de tres anys de conflicte. Un enfrontament local amb repercussions globals: des del desabastiment de cereals que ha afectat els graners del Sud Global fins a la reconfiguració de les aliances internacionals. Precisament aquestes relacions entre Europa i el Sud Global han centrat el debat El Sud Global i la seguretat internacional després de la guerra a Ucraïna, organitzat pel CIDOB aquest dijous. Sota la moderació de Pol Morillas, director del centre, tres veus autoritzades han protagonitzat la conferència: Len Ishmael (Carib), investigadora sènior al Policy Center for the New South (Rabat), Yan Shaohua (Xina), professor associat a la Universitat de Fudan, i Philani Mthembu (Sud-àfrica), director executiu de l'Institute for Global Dialogue. 

"El 2030, tres països del Sud Global com la Xina, Índia i Indonèsia seran tres de les quatre economies més grans del món. I el 2050, 7 de 10", comenta un Morillas contundent. El Sud Global ha acumulat poder econòmic, militar i diplomàtic gràcies a un enorme desenvolupament econòmic, el qual ha provocat que molts països ja no siguin considerats actors marginals. Però què inclou exactament aquest terme? La Xina hi pertany? Pot parlar-se de Sud Global com un concepte homogeni? La resposta no és simple, però la qüestió és clau per entendre el canvi d'època: més enllà de la guerra a Ucraïna o les tensions transatlàntiques, l'ascens de noves potències està redefinint l'ordre mundial silenciosament. En un context multipolar naixent, Europa s'enfronta a un repte: aprofitar l'oportunitat per construir aliances amb aquests països, superant dinàmiques neocolonials i acceptant una veritable igualtat en les relacions internacionals.

La guerra a Ucraïna des d’altres perspectives

“La invasió russa d’Ucraïna és un gran repte per la Xina. S’ha de considerar la dimensió moral i la geopolítica: la moral s’explica en el fet que Beijing és membre del Consell de Seguretat de Nacions Unides i això és una responsabilitat. Però la dimensió geopolítica fa referència a la competició estratègica amb els Estats Units. Alhora, Rússia és un veí important amb qui s’han de cuidar les relacions”, ha explicat Yan Shaohua. El professor xinès ha destacat que, si bé la guerra a l’est d’Europa pot ser una qüestió existencial per Brussel·les, també ho és per la Xina la pressió que pateix per part de Washington, d’aquí la seva estreta relació amb Moscou. Segons l'expert, moderar la tensió d'un escenari internacional de blocs geopolítics competint entre si només es podrà superar enfrontant una realitat difícil d’assumir: o Rússia i Europa reflexionen sobre la seva relació o serà impossible escapar de l’atzucac. 

Una posició similar ha plantejat Philani Mthembu, representant la veu del continent africà: “A l’Àfrica el que es diu és que Europa ha d’assolir una arquitectura de seguretat que impliqui un cert nivell de negociació amb Rússia. Trump ha entès això i ha actuat en conseqüència”. Mthembu també ha tractat d’enfrontar la memòria dels europeus contra la realitat global. Si bé la guerra d’Ucraïna té un potencial d’escalada immens, a l’Àfrica cada dia hi ha víctimes de diverses guerres simultànies a les quals el Vell Continent no dona atenció, com els conflictes actuals al Congo o al Sudan. D’aquí ve la raó, segons Mthembu, que Sud-àfrica s’hagi mantingut neutral en les resolucions sobre Ucraïna a l’ONU. 

Len Ishmael, per la seva banda, ha criticat el que tradicionalment s’ha considerat com la doble vara de mesurar occidental. Concretament, s’ha referit a com Europa ha acollit amb els braços oberts als refugiats ucraïnesos i a l’ús de les sancions econòmiques arbitràries que no obeeixen raons transparents: “Els països del Sud Global, tot i que el debat és diferent segons el continent, no tenen interès en aquesta guerra. I no perquè no respectin el principi de sobirania territorial, sinó perquè creuen que occident tampoc ha respectat mai els seus interessos”, ha explicat Ishmael.

Canvi de paradigma global

“Europa s’ha de reafirmar i distanciar dels EUA, si no, mai serà percebuda al Sud Global com un bloc amb veu pròpia i una xarxa independent, en comptes d'una ampliació dels interessos nord-americans. Així el Sud Global veuria els europeus com quelcom més positiu”, ha advertit l’investigador sud-africà. Els tres experts han coincidit en una visió de la realitat internacional fonamental: el món avança acceleradament cap a un ordre multipolar, i els primers que s’hi han adaptat i han redefinit les seves lògiques de governança han estat el Sud Global. 

“Europa tenia una visió atractiva del món, basada en ideals de prosperitat compartida. Però s’ha acabat l'idealisme del soft power, el nou ordre mundial ve acompanyat d’una política dura, de la realpolitik”, ha esgrimit Ishmael. Europa potser no està acostumada a jugar aquestes cartes, impregnada dels seus motius fundacionals a través d’una arquitectura de valors compartits en la qual Brussel·les liderava un món en què ara la força en pot ser el motor. A la vegada, el Sud Global ja està comerciant en monedes locals i creant noves rutes comercials, i això ha generat una menor dependència dels mercats occidentals tradicionals que situa Europa davant la necessitat d’actuar racionalment per adaptar-se al nou escenari global. 

L’oferta d’Europa al Sud Global

En aquest sentit, l’economista caribenya ha animat Europa a virar la seva estratègia en política exterior, mostrant que si bé Trump vol marxar d’Ucraïna per centrar-se en la regió d’Àsia-Pacífic — que considera clau per preservar l’hegemonia—, el bloc europeu hauria de definir i seguir els seus propis interessos. Sobretot, tenint en compte que la Xina ha aconseguit posicionar-se com “l’amiga de tothom” al Sud Global, liderant el multilateralisme i donant suport al desenvolupament sense condicions. “La seguretat no tan sols tracta sobre la guerra, sinó sobre desenvolupament. Europa ha de donar una passa endavant pel que fa a la seguretat internacional, i la Xina té majors expectatives respecte al lideratge europeu”, ha assenyalat Shaohua.

“L'experiència europea en un món de força és rellevant, ja que pot aportar el dividend de la pau que ha gaudit després de la Segona Guerra Mundial. Si volen continuar mantenint un ordre internacional en el qual les normes i els valors siguin importants, hauran de treballar amb el Sud Global per aconseguir-ho des d’una relació que ja no segueixi dinàmiques neocolonials”, ha emfatitzat Mthembu. 

Finalment, la caribenya Ishmael ha culminat aquesta conversa multicultural apel·lant a la diada de Sant Jordi, símbol de la cultura catalana, com a metàfora romàntica de com hauria de governar-se el món: més flors i llibres i menys armes i guerres.