El futur d’Europa, la creixent inestabilitat política, l’auge de l'extrema dreta i la necessitat de reforçar la sobirania del continent han centrat bona part dels debats d’aquest dilluns al World in Progress (WIP). L’exprimer ministre francès Édouard Philippe, l’excap del govern italià Matteo Renzi, el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el ministre de Justícia francès, Gérald Darmanin, han coincidit en la necessitat de transformar el projecte europeu per afrontar un nou ordre mundial marcat per la competència econòmica, les tensions geopolítiques i l’amenaça dels populismes.

L’extrema dreta amenaça el futur europeu

Les eleccions que França, Espanya i Itàlia celebraran en els pròxims dotze mesos han protagonitzat bona part de les intervencions. Philippe ha advertit que la fragmentació política francesa en tres grans blocs ha provocat una inestabilitat que el país no vivia des de la Quarta República. Una situació que, segons Renzi, podria afavorir una victòria de Marine Le Pen si les forces del centre no aconsegueixen presentar una alternativa sòlida.

L’exprimer ministre italià ha comparat la situació francesa amb la del seu país, on la divisió del centreesquerra ha afavorit l’estabilitat parlamentària de Giorgia Meloni. "Abans estàvem acostumats a exportar cotxes i ara exportem inestabilitat", ha ironitzat Renzi. Philippe, per la seva banda, ha lamentat que l’absència de majories a França hagi conduït a un immobilisme polític que impedeix impulsar les reformes necessàries. En aquest sentit, ha assenyalat les presidencials del 2027 com una oportunitat per reconstruir una majoria capaç de governar.

"Si Le Pen és elegida, ja no hi haurà Europa tal com la coneixem", ha assegurat Darmanin. En la mateixa línia, Albares ha alertat que una eventual arribada de l’extrema dreta als governs de França, Espanya i Itàlia transformaria profundament el projecte comunitari. El ministre espanyol també ha denunciat les ingerències de potències estrangeres que, segons ha afirmat, busquen debilitar Europa amb la complicitat de forces d’extrema dreta.

Philippe ha estès les crítiques a l’esquerra radical francesa, que considera igualment perjudicial per a la construcció europea. Segons l’exprimer ministre, malgrat les diferències ideològiques, tant l’extrema dreta com l’esquerra radical comparteixen propostes que debilitarien les institucions comunitàries. Ha recordat, a més, que Marine Le Pen ha abandonat el discurs favorable a sortir de l’euro o de la Unió Europea, conscient que la majoria dels francesos no volen abandonar el projecte comunitari.

Més sobirania davant dels Estats Units, Rússia i la Xina

La necessitat de reduir les dependències exteriors ha estat un altre dels grans punts de consens. Philippe ha acusat Donald Trump de voler una Europa dividida, un objectiu que considera compartit amb Vladímir Putin. L’exprimer ministre francès ha lamentat que el president nord-americà no respecti els seus aliats i ha apuntat que les relacions transatlàntiques podrien millorar quan Trump abandoni la Casa Blanca.

Renzi ha situat les eleccions de mig mandat dels Estats Units, previstes per a aquest dimarts, com una de les cites electorals més transcendents per al futur europeu. L’italià ha pronosticat una derrota del trumpisme, però ha advertit que el continent no pot continuar esperant gestos d’aproximació de Washington. "Trump continuarà sent Trump, és l’únic que sap fer", ha afirmat i ha insistit que Europa ha de despertar i recuperar un lideratge polític propi.

En aquest escenari, tant Renzi com Philippe han reivindicat el paper del motor francoalemany, tot i que aquest últim ha defensat que no pot ser l’únic impulsor de la prosperitat comunitària. Renzi ha recordat que Alemanya ha passat de ser una gran exportadora cap a la Xina a patir la competència directa de la indústria xinesa, especialment en el sector automobilístic. També ha assenyalat que l’antic model alemany, basat en l’energia barata procedent de Rússia i la protecció militar dels Estats Units, ha quedat superat per la nova realitat geopolítica.

La necessitat de reforçar l’autonomia europea també ha obert el debat sobre la defensa. Albares ha postulat avançar cap a un exèrcit europeu que complementi els exèrcits nacionals i l’OTAN, com també més integració de les indústries militars. Darmanin, per la seva banda, ha reivindicat la dissuasió nuclear francesa com un element clau per a la seguretat del continent, tot i reconèixer que mantenir aquesta autonomia implica destinar recursos que no es podran invertir en altres àmbits, com les pensions o les polítiques socials.

El ministre d'afers exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya José Manuel Albares, participa en Barcelona en una nova edició del World in Progress. EFE/Quique García

Menys burocràcia i més oportunitats per als joves

"Necessitem una Europa més democràtica i menys burocràtica", ha defensat Renzi, que ha reivindicat recuperar l’esperança de les noves generacions. L’exprimer ministre italià ha criticat una Unió Europea excessivament centrada en les regulacions i ha reclamat dirigents capaços d’anticipar-se als reptes de futur, en lloc de limitar-se a seguir les tendències polítiques i les dinàmiques de les xarxes socials. També ha destacat el potencial de les universitats i els centres de recerca europeus com a motors d’innovació i oportunitats.

Philippe ha coincidit en la necessitat de deixar enrere els debats centrats exclusivament en les pensions i impulsar un mercat únic de capitals capaç de retenir el talent europeu. Una proposta compartida per Albares, que ha situat la integració econòmica entre els estats membres com una de les reformes pendents per garantir la competitivitat del continent.

La intel·ligència artificial ha evidenciat, en canvi, algunes diferències entre els participants. Albares ha reclamat una regulació més estricta de les plataformes digitals que difonen discursos d’odi i missatges extremistes, mentre que Darmanin ha qüestionat que la regulació hagi de ser la primera resposta europea. El ministre francès ha insistit que Europa ha de desenvolupar infraestructures digitals pròpies i competir tecnològicament amb els Estats Units i la Xina. "No hem creat Europa només per fer directives i regular, sinó per ser sobirans", ha defensat.

El malestar social i els límits de la protesta

Les tensions socials i les manifestacions que s’han produït durant les darreres setmanes en diferents països europeus també han ocupat el debat. Darmanin ha defensat que els governs tenen l’obligació d’escoltar la ciutadania, fins i tot aquells sectors que expressen el seu malestar de manera violenta. L’encariment dels lloguers, l’impacte de la intel·ligència artificial sobre l’ocupació o la proximitat de la guerra són, segons el ministre francès, alguns dels factors que alimenten la crispació social a Occident.

Tot i això, Darmanin ha remarcat la necessitat de diferenciar el dret legítim de manifestació dels episodis de violència i saquejos. Ha explicat que, durant les darreres tres setmanes de protestes a França, s’han produït més de 800 detencions, però només tres persones han estat empresonades per fets relacionats amb les manifestacions, segons les xifres que ha exposat. En canvi, ha assegurat que més de 300 persones han ingressat a la presó per saquejos, alguns protagonitzats per adolescents. Albares ha coincidit a condemnar la violència, però ha destacat que a Espanya aquests episodis han estat puntuals i ha reivindicat la pau social assolida malgrat les reformes laborals, l’augment del salari mínim i els canvis en les pensions.

Una política migratòria comuna

La immigració ha evidenciat la necessitat de més coordinació entre els estats membres. Albares ha reclamat que les fronteres de Ceuta i Melilla rebin el mateix tractament europeu que les de l’est del continent. El ministre ha recordat que Espanya és un dels principals punts d’entrada al territori comunitari i ha subratllat la reducció de les arribades irregulars per la Mediterrània.

Darmanin ha expressat el suport de França a Espanya en la gestió de Ceuta i ha reconegut que la Unió Europea encara no disposa d’una resposta migratòria comuna. El ministre francès ha defensat preservar la lliure circulació dins l’espai Schengen, però ha insistit que cal reforçar la coordinació en el control de les fronteres exteriors i superar els interessos particulars dels diferents estats.

Albares ha volgut recordar que la majoria dels immigrants arriben de manera regular i contribueixen al desenvolupament econòmic dels països europeus. Tot i defensar el retorn de les persones que entren de manera irregular, ha insistit que qualsevol actuació ha de respectar la seva dignitat. Una qüestió que, com la defensa, l’economia o la política exterior, torna a posar sobre la taula un dels principals interrogants del continent: fins a quin punt els estats estan disposats a actuar conjuntament per garantir el futur de la Unió Europea.