L’Europa es guanya la Vila amb un increment de socis i un renovat tarannà - Diari de Barcelona
FUTBOL POPULAR
L’Europa es guanya la Vila amb un increment de socis i un renovat tarannà
Malgrat un final esportiu agredolç, el club gracienc tanca una temporada històrica en l’àmbit social
L’Europa ha acabat aquesta campanya fregant els 2000 socis, quasi triplicant els del curs anterior. Ni la decepció al play-off d’ascens a 1a Federació de l’equip masculí ni el descens de categoria del femení han pogut pal·liar un fenomen de creixement inaudit en la història recent del club, que ha aconseguit despertar passions apagades durant molt de temps.
Ara tot just fa un any que a l’Europa s’hi va instaurar una nova Junta directiva. No és casualitat que, des d’aleshores, hi ha hagut un boom en el nombre de persones que s’han associat al club i que assisteixen al Nou Sardenya per animar l’equip. En Ramon Armengol, responsable de l’Àrea Social del club, declara que era necessari emprendre un canvi de rumb: “Tot i que esportivament anàvem bé, crèiem que el club s’havia quedat endarrerit i que no tenia l’estructura per mantenir els èxits aconseguits. Tampoc s’estava sent prou ambiciós en el projecte social, on hi havia molt marge per créixer”.
Un augment rècord
Amb la campanya impulsada enguany s’ha tancat el curs al voltant dels 2000 associats, mentre que l’any passat es va tancar entorn els 700. Evidentment, l’estadi Nou Sardenya també ha experimentat aquesta pujada: “Abans de pandèmia estàvem entorn els 500 espectadors de mitjana. Amb l’ascens de l’any passat vam arribar als 1000, i aquesta temporada hem estat al voltant dels 1500 i 2000”, assegura Armengol. A més a més, el camp ha fet ple diverses vegades, cosa que no havia passat mai.
Una onada en clau jove i femenina
El club no només ha aconseguit créixer, sinó que ho ha fet en dos aspectes que li eren fonamentals: l’increment de socis menors de 30 anys, així com de dones. Sobre la voluntat de feminitzar-se com a entitat, el directiu explica que “és molt difícil canviar tendències enquistades durant moltes dècades i per tant el creixement és modest, però sí que estem aconseguint que les dones representin un percentatge major dins d’aquest nou volum d’associats”. I és que urant aquesta temporada es van fer descomptes en les inscripcions per dones, acció que s’ha vist reflectida en el nombre de noves sòcies. L’Arlet, membre del grup d’animació Eskapulats, considera que el club ha dut a terme bones iniciatives en aquesta línia: “Fa molta il·lusió que cada cop hi hagi més dones a les grades”. Ara bé, també admet que li agradaria que algun dia la grada sigui mixta sense haver de fer distincions entre gèneres i que es facin més esforços per atraure l’afició pels partits de l’equip femení.
Amb tot, aquests no són els únics eixos en què l’Europa ha mogut fitxa. En l’àmbit de l’associacionisme de la Vila de Gràcia, la llengua i la cultura, hi havia la sensació que s’havien quedat al marge: “Hem decidit tornar a encarar qüestions com el català, que havia deixat de ser la llengua vehicular del club en alguns aspectes”, admet el directiu. En la seva opinió, en tant que representants de la Vila de Gràcia i dels barris de l’entorn, que són majoritàriament catalanoparlants, el club “ha de tenir una responsabilitat per promoure que treballadors, entrenadors i jugadors puguin desenvolupar-se plenament en la nostra llengua”, i també ha adreçat la importància que té i vol seguir tenint l’Europa com a una entitat esportiva i social més del conjunt del teixit associatiu gracienc: “Volem obrir les portes de casa nostra; venir és una forma més de fer comunitat”. Aquesta anàlisi coincideix exactament amb la reflexió que en fa l’Arlet: “A mi mai m’ha agradat el futbol, però per mi la grada de l’Europa s’ha convertit en una cosa més. És un lloc de reunió de la gent del barri on ens coneixem pràcticament tots”.
Malgrat tot, encara hi ha marge de millora
Per acabar, en ser preguntat per quin és el següent pas, Armengol ha recordat que tot i estar orgullosos del que s’està aconseguint, encara els queda molt camí per recórrer, com per exemple amb les condicions dels treballadors, que “no són les millors”, en les instal·lacions de l’estadi, que se’ls està quedant “petit i antiquat”, o en l’aplicació efectiva dels valors del club per mitjà de la creació d’uns protocols que lluitin contra el masclisme, el racisme, l’homofòbia i altres tipus de discriminacions i xacres.
Tot plegat, sembla que l’Europa ha agafat un sentit i unes iniciatives molt encertades, a les quals la gent ha respost amb gran entusiasme. Aquesta propera temporada serà la prova de foc que comprovarà si tot això no ha estat producte d’una febre puntual, sinó que realment el club ha aconseguit fer-se un nou espai a tots els nivells, ressonant de ple en els veïns i veïnes i, amb una mica de sort, tornant a aconseguir grans èxits sobre el camp.
