L'onada de calor ha assolat tot el centre i nord d’Europa. Països com Alemanya, França o Dinamarca, als quals la temperatura mitjana estival ronda els 20 graus, han experimentat en els últims dies valors propers als 40, fet que ha provocat situacions crítiques. La manca d'infraestructures adaptades i d'hàbits per conviure amb la calor extrema han agreujat els efectes de l'onada sobre la població.

Rècords històrics de temperatura

Alemanya, Dinamarca i la República Txeca han registrat aquest cap de setmana les temperatures més altes de la seva història. A Coschen, pedania de la localitat alemanya Neissemünde, a l'est de Brandenburg, va arribar aquest diumenge als 41,7 graus, xifra que va batre el rècord històric al país i que va superar les temperatures de divendres i dissabte, que ja havien batut el rècord anterior de l'any 2019, de 41,2 graus. 

A Dinamarca, una temperatura de 37 graus va esmicolar dissabte tots els rècords des del 1874, any que van començar els registres. El mateix dia, la República Txeca també va assolir dissabte un rècord de 40,8 graus en una estació meteorològica al sud de Praga. 

Les nits equatorials també han arribat al país germànic. La passada nit de dissabte a diumenge, el municipi de Kubschütz, situat a l’est, va assolir una temperatura de 29,4 graus, el valor més elevat durant les hores nocturnes de la història d’Alemanya. Així ho va confirmar a l’agència EFE el Servei Meteorològic Alemany (DWD) que, tot i això, assenyala que encara han de realitzar-se “pertinents comprovacions” per oficialitzar aquesta temperatura. El DWD ha assenyalat que l'“escàs refredament nocturn i l’elevada humitat de l’aire” són en part responsables d'aquestes temperatures.

 Un camió de bombers ruixa amb aigua diverses persones a Praga enmig de l'onada de calor / EFE

La temperatura mitjana a Alemanya durant l’estiu oscil·lava normalment entre els 18 i els 27 graus, motiu pel qual la població no està acostumada a l'escenari actual, i només un 6 % de les llars del país compta amb sistemes de refrigeració, segons informa Deutsche Welle. A aquest fet se suma el disseny arquitectònic dels habitatges del centre i nord d’Europa, que estan construïts per retenir la calor durant els mesos d’hivern. En aquest context, la demanda d’aire condicionat ha crescut un 75 % entre 2019 i 2024.

França registra 1.000 morts més de l’habitual per la calor extrema

A França, l'onada de calor ha provocat un miler de morts més de l'habitual, segons han anunciat les autoritats sanitàries aquest diumenge. “Des del 24 de juny s’han observat al voltant de 1.000 morts addicionals —xifres no consolidades— en comparació amb el volum de defuncions registrat en mesos anteriors”, ha declarat Santé Publique France, institució vinculada Ministeri de Sanitat.

Això no obstant, el govern francès ha advertit que el balanç ha de ser interpretat “amb prudència”, ja que les dades podrien estar “subestimades” en basar-se únicament en els certificats de mort electrònics. Santé Publique també ha assenyalat que el fenomen afecta principalment els majors de 65 anys, els quals constitueixen un 85% dels casos; i ha apuntat un augment del 40% de les morts ocorregudes al domicili.

 Els ciutadans francesos han buscat alternatives per fer front a les altes temperatures als seus domicilis / EFE

L'onada de calor ha estat especialment dura a França, que el cap de setmana va decretar la prohibició de la venda d'alcohol i el seu consum a la via pública com una mesura per evitar més casos de deshidratació en un context d'estrès sobre el sistema hospitalari. En aquest sentit, el ministre de l'Interior de França, Laurent Núñez, ha detallat que durant els últims dies hi va haver jornades amb un augment del 40% de les trucades als serveis d'urgències associades amb la calor. Tot i que la temperatura ja ha començat a disminuir, l'executiu francès va advertir dissabte que "els efectes sanitaris" de l'onada de calor "encara han d'arribar". Mentrestant, l'stock de ventiladors i altres mètodes de refrigeració està exhaurit en multitud de botigues a França. 

🚨🇫🇷🥵🌡️ FLASH

Face à la canicule, les magasins de France sont littéralement pris d’assaut, les clients se ruant sur les climatiseurs et ventilateurs, comme ici à Angers. 😨

(Angers Info) pic.twitter.com/afUz0S8wNd

— Impact (@ImpactMediaFR) June 24, 2026

La calor deforma les vies ferroviàries a Àustria

La calor també està afectant les infraestructures de transport. A Àustria, l'empresa estatal de ferrocarrils ÖBB ha alertat que les elevades temperatures al país, de fins a 39 graus, podrien afectar la circulació de trens. De fet, a Vorarlberg, regió fronterera amb Suïssa, la calor ja ha deformat alguns punts del traçat ferroviari, fet que ha obligat els trens a circular amb menor velocitat aquest cap de setmana, segons ha informat l'agència APA.

Davant aquests contratemps, ÖBB ha recomanat cancel·lar o posposar viatges en tren que no siguin necessaris. Una mesura similar ha pres Deutsche Bahn, companyia ferroviària alemanya, que permet cancel·lar gratuïtament els bitllets de llarga distància per reduir la pressió sobre les vies. Tanmateix, les carreteres també n'han patit els efectes: prop d'Hamburg, les autoritats han hagut inclús de tallar una autopista que s’estava esquerdant arran de la calor.

 Diversos serveis ferroviaris europeus han recomanat als ciutadans no agafar el tren si no és imprescindible / EFE

Bèlgica avisa: "Estem davant una nova crisi sanitària"

A Bèlgica, on també s'han assolit els 40 graus en alguns punts de l'interior del país, el Servei de Salut Pública ha vist duplicat el nombre de trucades d’emergència i d’intervencions amb ambulància. En una entrevista amb el mitjà belga Le Soir aquest diumenge, el ministre de Salut, Yves Coppieters, ha assegurat que es troben davant "una autèntica crisi sanitària, similar a la de la covid-19". El ministre francòfon ha alertat que aquesta crisi es produeix en "un context de manca de transició mediambiental i climàtica", i que això els "condueix directament al desastre". Coppieters ha argumentat que la calor no només té un impacte sobre el sistema sanitari, sinó també en l'economia, l'educació o el transport públic. "Els principals pilars estructurals de la societat s'estan desintegrant", ha sentenciat.