Les dades deixen poc lloc per al debat, ja que indiquen que els ciutadans europeus, molts cops, no se senten cridats a votar en les eleccions europees. La llunyania de les institucions de la Unió Europea (UE) i els seus ciutadans és gairebé palpable. Per això, fa anys que Europa intenta apropar les seves institucions a la població, o dit d’una altra manera, fomentar la ciutadania activa dels europeus. El novembre passat, la Comissió Europea va dedicar tota una xerrada de la Sisena Cimera per l’Educació a aquest tema, i en van sortir propostes i idees de tota mena.

El ministre d’Educació de Malta, Clifton Grimer, va defensar el model del seu país per acostar els joves a la política: deixar-los votar i, fins i tot, ocupar càrrecs polítics des dels setze anys. “Si confies en la gent jove, ells sentiran la necessitat d’implicar-se… Això és ciutadania activa per a mi”, va dir en la conferència.

És una opció que li agrada a l’Eva Ferrer, una jove que trenca amb les dades: vol treballar per una institució europea. Per arribar al seu objectiu, cursa un màster en European Affairs a la prestigiosa escola Sciences Po de París. Per l’Eva, que abans d’anar a París havia estat de pràctiques a l’ambaixada permanent d’Espanya a l’ONU, la decisió d’entrar en aquesta escola de París no va ser fàcil. Va haver de decidir entre Sciences Po o altres escoles reconegudes com el College of Europe.

Qui sí que va decantar-se per aquest col·legi, fundat el 1949 per preparar els seus estudiants cap a carreres d’integració i cooperació europea, és el Pau Álvarez, que fa un màster en tendències transatlàntiques i està fent pràctiques a Washington DC. Sense les beques de la Generalitat i el mateix College of Europe li hauria estat impossible. “És el millor escenari que hauria pogut tenir”, celebra.

Encara parlant de beques, són molts els joves europeus que passen per alt una de les més importants de la Unió Europea, la beca Erasmus+. Per això, també en la Cimera per l’Educació del novembre, l’eurodiputat espanyol Domènec Ruíz Devesa va proposar un mòdul en ciutadania europea per a tots els estudiants que fan un Erasmus. “No és car, no necessitem un canvi legislatiu i té la possibilitat de tenir un impacte sistèmic”, va afirmar.

Les beques, així com altres programes que ja existeixen i milloren la vida dels europeus, semblen ser un dels camins més evidents cap a l’acostament de la ciutadania, i especialment dels joves, a la UE.