En els últims dos anys, les experiències immersives i visuals han guanyat terreny a Barcelona, oferint propostes que es desmarquen dels formats tradicionals i busquen la interacció dels visitants, principalment públic internacional i familiar. Com explica Laura Noya, de Paradox Museum, "Hi ha gent que tracta l'etiqueta d''instagramejable' com una cosa despectiva i crec que és tot el contrari". Per la historiadora d’art Nausikaä El-Mecky, aquestes iniciatives aposten per una manera de fer més "social i compartida", tot i advertir del risc d’una "prescripció" excessiva que limita la imaginació.

Entre els exemples més destacats hi ha Ikono, White Rabbit, House of Candy i Paradox Museum, alguns museus, altres "experiències" que combinen art, joc i entreteniment. Aquest enfocament les ha fet popularment conegudes com a 'instal·lacions instagramejables', per la seva connexió amb el llenguatge visual i les xarxes socials.

De la ciència al joc: experiències per a tots els sentits

Helena Sierra, mànager d’Ikono, explica que al seu espai "incorporem una desena de sales interactives i visuals. Tenim piscina de boles, 'light painting', màquines d''arcade'... també disposem d'obres d'artistes internacionals i a través de tot aquest conjunt afavorim el joc i busquem que els visitants connectin amb el seu nen interior". Laura Noya remarca que al Paradox Museum "el punt central són les paradoxes i les il·lusions".

Aquestes experiències combinen entreteniment amb coneixement. Noya afegeix: "Darrere hi ha una ciència, i el que fem és apropar-la a la gent a través d'explicacions entenedores per a tota la família, amb un llenguatge simple i directe. El visitant pot estar veient una cosa concreta, però els seus sentits i el seu cervell li fan pensar que és una altra".

White Rabbit, creat per Enric Vives, mostra les "particularitats" dels catalans amb projeccions, realitat virtual i creacions d’artistes locals, sobre temes que van des dels castells i el correfoc fins a la llegenda de Sant Jordi. House of Candy, recentment inaugurada, se centra en el món de les llaminadures i, segons Vives, és "pur entreteniment".

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de IKONO España (@ikono.es)

Compartir i crear: el repte de la interacció guiada

Segons El-Mecky, professora de la UPF, aquestes experiències formen part d’un moviment global impulsat per xarxes socials: "Un nou ecosistema que busca llocs que podran produir fotos". Tot i que a primer cop d’ull poden semblar "banals", molts espais incorporen "obres d'art o components didàctics" similars als museus tradicionals.

Aquests espais presenten una dualitat: són molt "compartits", però també tenen un punt "individualista", com fer-se "moltes 'selfies' per deixar constància que hi has anat i penjar-ho a les xarxes". El-Mecky adverteix que "Molts tenen una manera d'interactuar molt prescriptiva i això limita les interaccions perquè una part de la immersió comença precisament a partir de la imaginació d'un mateix. Allò sensorial va més enllà dels colors brillants".

Tecnologia al centre de l’experiència

La tecnologia és un element central, tant en els dispositius de les exposicions com en els que utilitza el visitant. Pràcticament ningú surt sense haver fet alguna captura del moment. Segons Sierra d’Ikono, "Una part de la proposta busca que l'usuari estigui al centre de l'experiència. Fer-se fotos, vídeos... avui en dia la gent busca la interacció". Noya afegeix que és clau adaptar-se a les noves tecnologies: "Poden servir, per exemple, per apropar el món dels museus als més joves a través d'uns mitjans que ells coneixen".

Enric Vives considera que el futur del sector "va cap aquí", tot i advertir que hi haurà "una correcció de mercat" per l’oferta creixent, i que quedaran les experiències "més ben preparades perquè la gent haurà de triar".

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de WHITE RABBIT (@whiterabbit.offmuseum)

Experiències que encanten a grans i petits

Els espais interactius i visuals atreuen tant nens com adults, així com visitants locals i estrangers. Helena Sierra destaca la "connexió" que es crea entre generacions. En Sergi, de Teià, que va visitar Ikono amb el seu fill, reconeix que la proposta els ha semblat molt "atractiva": "A mi com a adult m'ha agradat i penso que per la canalla és interessant", i afegeix que sovint la combinen "amb altres museus com el de la Prehistòria, o l'Arqueològic".

Jordi, de Barcelona, que visitava per primera vegada el Paradox Museum, coincideix: "Hi ha coses semblants al Museu de la Ciència, té conya per passar una estona divertida, trobes efectes visuals que ja coneixes, però que impressionen". Laura Noya recorda que "no és una proposta per un públic específic. Juguem amb aquest avantatge perquè a qualsevol persona li pot agradar".

A White Rabbit, tot i que el majoritari és internacional i familiar, en alguns casos es combinen variants, com en el cas de Jenny, de Manchester, que visita Barcelona amb la seva parella i fills. Jenny destaca haver trobat una experiència relacionada amb la cultura local: "Hi ha moltes coses a fer, veure, tocar, jugar... és molt immersiu". Vives considera aquestes opinions valuoses perquè consoliden l’objectiu dels espais: "que l'estranger vulgui aprendre sobre els catalans, i que el local en surti orgullós de ser d'aquí".