L’accés a l’habitatge, l’ocupació, la situació econòmica, la qualitat de l’educació i la salut mental són les principals preocupacions del jovent, segons dades de l’Informe de Joventut a Espanya 2024 (IJE 2024), publicat al juny i que ara comença a dialogar-se a les universitats. Per contextualitzar les dades cal entendre la situació inèdita en la qual es troba la joventut. Ho explica Carles Feixa, director científic de l’IJE 2024: “S’han trobat amb crisi econòmica, sanitària, climàtica i bèl·lica. Estan en un moment de declivi demogràfic i gairebé un terç són estrangers”.

El gran repte és l’emancipació: un 65,6% dels joves entre 18 i 34 anys encara viu a casa dels seus pares. Marc Tataret, un dels autors de l’informe, assegura que aquesta xifra és “molt superior” a la resta de la Unió Europea (UE), tot i que similar als altres països mediterranis. “Si ets una persona en aquesta franja d’edat i vols llogar un pis, hauràs de destinar el 92% del salari”, apunta Tataret. Per l’investigador, les dificultats d’accés a l’habitatge tenen incidència directa en la demografia, ja que “la baixa natalitat no sempre és volguda, sinó que la motiven també la precarietat i la inestabilitat econòmica”. Hi coincideix la directora general del Instituto de la Juventud (Injuve), Margarita Guerrero, la qual defensa que “si no poden emancipar-se, difícilment decidiran tenir fills”. 

L’habitatge suposa una problemàtica tan determinant que s’ha ampliat el ventall d’edat de l’estudi: a priori els joves són només els que se situen entre els 15 i els 29 anys, però s’ha hagut d’incorporar la franja dels 30-34 per incloure aquells que no es poden emancipar. Freixa descriu aquest moment de d'estancament com una “condemna a l’eterna adolescència”. 

Cau el pes demogràfic dels joves

El pes demogràfic del jovent ha disminuït exponencialment amb el pas dels anys: s’ha passat del 23,7% el 1983 al 15,9% el 2023. “Hi ha menys persones joves, però més diverses”, resumeix Guerrero. El percentatge continuarà baixant perquè, d’aquí poc, es jubilarà la generació dels baby boomers. A més, Tataret detalla que la taxa de fecunditat també és de les més baixes de tota la UE, atès que necessitarien 2,1 fills per dona, però a Espanya només se’n registren 1,2. Per contrarestar aquest envelliment i la baixa natalitat, els immigrants juguen un paper clau. 

La percepció dels joves cap als immigrants és positiva: són “tolerants” i “oberts” amb ells, en el sentit que no veuen amb mals ulls “que el seu cap sigui estranger” o que, per exemple, “algú tingui família de fora”, segons Sònia Páez, una altra autora de l’IJE 2024. Un 56% del jovent valora positivament la seva contribució cultural, però, alhora, un 33% creu que redueixen les ajudes socials. Per la seva banda, els immigrants tenen dificultats per integrar-se al món laboral i l’educatiu. Per solucionar-lo, Páez proposa “enfocar la diversitat com a democràcia, innovació i oportunitat”, a part de “reduir les narratives d’estigma, millorar la informació i incentivar la seva participació”. 

Salut mental: un problema social

El 76% dels joves consideren que tenen bona salut, encara que una cinquena part es mostra preocupada per la salut mental. Tanmateix, hi ha xifres alarmants, com que un 15% dels enquestats han estat en risc de suïcidi, i que el 41% d’ells afirma no necessitar l’ajuda d’especialistes. A més, gairebé el 31% del jovent es troba en una situació de solitud no desitjada, que és major entre ells que en la resta d’etapes de vida.

“Aquest malestar mental i emocional es relaciona amb el consum d’internet i les xarxes socials”, explica d’investigador Pedro Gallo. “La tendència és tractar els danys que pateixen com a resposta individual, quan es tracta de problemes socials que, per tant, requereixen respostes socials, amb polítiques públiques”, critica Margarita Guerrero. 

Trencar mites: ni 'ninis' ni apolítics

La perspectiva educativa dels joves ha millorat, fins al punt que es parla dels ‘sisis’, que són els que estudien i treballen: s’ha registrat un màxim històric d’aquest fenomen, amb un 27,20%. “Serveix per trencar l’imaginari col·lectiu que els joves només es dediquen a l’oci i al consum”, ressalta Guerrero. Encara més, segons la investigadora Tanja Strecker “la població ‘nini’ sempre ha sigut minoritària, tot i que s’ha utilitzat per estigmatitzar tota una generació”. De tota manera, el model d’ocupació és precari i el salari és una de les manifestacions, atès que la remuneració majoritària dels joves és el salari mínim. 

Un altre estigma que pateix la joventut és la falsa creença que no es vinculen amb la política. “Són crítics, actius i polititzats. Hi participen des d’altres vies que no són les tradicionals”, desmenteix Guerrero.