L'administració Trump ha abandonat definitivament la narrativa de la "promoció de la democràcia" per abraçar un imperialisme de recursos sense precedents. Segons han alertat aquest dimarts diversos experts en una sessió d'anàlisi al CIDOB, la intervenció militar a Veneçuela dels Estats Units ha revelat una estratègia on el control dels actius estratègics, com el petroli, preval sobre qualsevol transició democràtica. En aquest nou clima mundial, l’oposició veneçolana ha quedat en una situació d’extrema vulnerabilitat, mentre Cuba emergeix com el pròxim objectiu militar i econòmic de Washington; una tesi sostinguda per Salvador Martí, expert en política d’Amèrica Llatina, qui ha advertit que l’illa és la següent peça clau en l'agenda dels Estats Units.

Cuba al punt de mira

L'estratègia de Washington assenyala ara Cuba com el pròxim objectiu militar i econòmic sota una lògica de control territorial. Segons Martí, l'illa és la peça central d'una estratègia extractiva: “Cuba és part de l’agenda oculta dels Estats Units, no tenen cap interès específic, sinó Cuba com a país”. En aquest sentit, l'expert ha apuntat que Trump busca la possessió de l'illa com a actiu, esperant que el col·lapse de les elits culmini en una intervenció: “No volen canviar el sistema, volen el país”. Amb el control de Puerto Rico i Guantánamo com a base, l'objectiu és clar: “Que els altres no posin el nas; ni la Xina, ni països tercers”, transformant Cuba en el trofeu definitiu d'aquest nou imperialisme.

Menyspreu a Machado i tutela dels EUA

L'analista veneçolana Melissa Salmerón ha posat l'èmfasi en com es viu la situació des de dins de Veneçuela. La gran sorpresa que s’ha trobat la població que volia un canvi de règim és el menyspreu cap a la figura de la líder opositora, María Corina Machado. Segons Salmerón, “la població s’esperava que Trump fos el successor i posteriorment prengués el poder Machado”. Tot i això, una de les principals preocupacions de l’experta és el risc d'una guerra civil, perquè “si la part civil del govern de Maduro acceptés una transició i la celebració d’unes eleccions, la part armada no estaria disposada a acceptar aquest pacte”.

L'objectiu de la Casa Blanca és evitar el buit de poder i garantir el control d'una infraestructura petroliera que els Estats Units ja reclamen com a pròpia. En aquest sentit, Salmerón ha assenyalat que alguns sectors dins de Veneçuela ja consideren que s’està produint una “transició tutelada pels Estats Units”. El missatge que arriba de Washington és que "Trump prefereix un chavisme sense Maduro" que obeeixi les seves ordres abans que una democràcia incerta que pugui posar en risc els seus actius estratègics.

Canvi de paradigma en l'estabilitat internacional

El director del CIDOB, Pol Morillas, ha advertit que ens trobem davant d’un canvi de paradigma en l’estabilitat internacional que respon exclusivament a la doctrina de l’America First. Segons Morillas, "aquesta nova estratègia de seguretat nacional dels Estats Units justifica passar per sobre del dret internacional, imposant la llei del més fort en el que Trump torna a considerar el seu pati del darrere”. Segons el director, “els EUA no permetran que la Xina o Rússia augmentin la seva influència en el petroli de la regió, actuant com una potència que ja no busca ser pacificadora ni aïllacionista, sinó que intervé per al seu propi benefici."