“Els boscos mediterranis ja no són els que eren”. Això ha afirmat Dania Abdul Malak, directora de l'European Topic Center a la Universitat de Màlaga (ETC-UMA), a la taula rodona Metròpolis en transformació 2026, un espai de reflexió sobre l’emergència climàtica organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació Catalunya Europa. Les conferències han girat al voltant de la gestió del mosaic agroforestal i de la resiliència mediterrània i han reunit personalitats com Dania Abdul Malak, Jesús Fernández, cap del Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, Miquel Rafa, director de sostenibilitat i territori a la Fundació Catalunya-La Pedrera, i Isidre Sierra, vicepresident de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat.

Abdul Malak ha destacat les tres grans transformacions que han experimentat els boscos mediterranis durant les darreres dècades: l’abandonament agrícola, una tendència generalitzada arreu de la Mediterrània que ha comportat que milers d’hectàrees de conreu deixin de gestionar-se; l’expansió forestal sense control ni gestió, que comporta una acumulació elevada de biomassa i propicia fenòmens “cada vegada més intensos i difícils de controlar” com els incendis forestals; i la pèrdua de la gestió activa dels boscos, que porta a una pèrdua de diversitat estructural dels boscos i a una “major vulnerabilitat als incendis, les plagues, les sequeres i altres fenòmens extrems”. 

La investigadora de la Universitat de Màlaga ha insistit en la idea que “el foc no és l’origen del problema, sinó la conseqüència d’una dècada de canvis silenciosos i progressius en el paisatge i el mosaic forestal”. Davant d’aquest escenari, ha defensat la importància d’enfortir les col·laboracions entre les administracions, els propietaris forestals, els científics i la ciutadania i ha posat en valor que “cal fer els boscos més resilients perquè continuïn fent un bon servei a les comunitats”. 

Els participants han coincidit en el paper decisiu de les administracions locals, ja que són les que poden promoure els canvis per prevenir incendis i convertir l’estructura verda en una peça essencial del futur davant del canvi climàtic. Abdul Malak ha recalcat que no es tracta únicament de gestionar els boscos, sinó també els “paisatges complexos” per “preservar el benestar de les persones i dels nostres territoris”. 

Recuperar els espais intermedis

Una de les qüestions centrals del debat ha estat la dificultat per gestionar els entorns rurals situats al costat de les àrees urbanes. “Ens hem carregat els espais més agrícoles i hi ha una gran segmentació de la propietat”, ha explicat Rafa. Això dificulta enormement les intervencions per prevenir el risc d’incendis forestals. També ha explicat la regla dels tres 30, segons la qual si es donen temperatures de més de 30 ºC, humitat per sota del 30 % i una velocitat del vent superior als 30 quilòmetres per hora, el risc d’incendi és extrem.

Sierra i Fernández han coincidit en el fet que cal recuperar un mosaic format per boscos, pastures i conreus per afavorir ecosistemes més resistents. Sierra ha fet èmfasi en el fet que “no depèn de la inversió, sinó de la conscienciació”: “Hi ha moltes entitats amb ganes de fer coses, però les hem d’ajudar”. Fernández ha afirmat que s’ha abandonat la gestió extensiva del territori agrícola, inclosa la ramaderia, i que això ha afavorit l’expansió de boscos joves dominats pel pi, menys diversos i menys resilients. 

Eines de pedagogia, cooperació i implicació

Sierra ha advocat per treballar directament amb els propietaris forestals per demostrar que les mesures milloren tant el valor de les seves finques com la seguretat del conjunt de la comunitat. En aquesta línia, Rafa ha defensat la utilitat de la custòdia del territori, basada en acords voluntaris entre propietaris i entitats. Fernández ha subratllat que l’objectiu és generar sinergies entre agricultura i gestió forestal, mitjançant la recuperació del pasturatge o la reintroducció de conreus que augmentin la resiliència del paisatge. 

Una altra eina destacada al llarg del debat ha estat la tecnologia. Fernández ha fet referència al sistema Pantera, que empra càmeres i intel·ligència artificial per distingir automàticament entre columnes de fum, boira o núvols i anticipar la propagació del foc. També s’han destacat eines com els sistemes europeus de monitoratge per satèl·lit i l’ús creixent d’aigua regenerada per garantir el reg dels conreus. Sierra ha explicat que, des de la sequera de l’any passat, els municipis del marge esquerre del riu Llobregat han incrementat l’ús d’aquesta font alternativa d’aigua, que avui és superior al 20 %. 

Malgrat això, Abdul Malak ha argumentat que “la tecnologia és imprescindible per a la gestió, però són els humans els que han de decidir què fer i com”. També ha alertat del risc de destinar-hi una part excessiva dels pressupostos, en detriment d’altres actuacions més estructurals: “Tornar a les mesures i al mosaic agroforestal que han funcionat durant molt temps és clau”. 

L’altre gran repte mediterrani

La darrera part de la jornada ha posat el focus en la necessitat d’abordar la resiliència des d’una perspectiva global. Anna Romero, cap de sostenibilitat i educació a l’AMB, ha recordat que els riscos climàtics estan connectats i ha destacat el cicle de l’aigua com un dels factors més crítics, ja que afecta “l’energia, l’economia i l’agricultura”. També ha remarcat que les zones urbanes ofereixen una gran oportunitat d’actuació per reduir les vulnerabilitats, especialment davant la calor. 

Elena Tudela, fundadora i directora de l’Oficina de Resiliència Urbana (O-RU) ha defensat que la resposta a aquest desafiament exigeix repensar el model de ciutat, situant la infraestructura verda al centre de la planificació urbana. Xavier Tiana, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, ha subratllat la importància de reforçar la capacitació de les administracions locals i ha avançat que a Barcelona s’està impulsant una estratègia metropolitana de resiliència en coordinació amb altres iniciatives.