Les condicions climatològiques i geogràfiques de Catalunya permeten el conreu de cultius il·legals de cànnabis (com passa amb major freqüència al Tarragonès o al Vallès Oriental). Ara bé, això no és l’únic aspecte que explica el consum de marihuana al territori català. Josep Rovira Guardiola, fundador d’Energy Control i director de l’Àrea de Drogues d’ABD, afirma que “la proximitat i l’origen de la substància psicoactiva no sempre és sinònim d’accessibilitat a aquesta”.

Però, quins són els factors que expliquen el consum de cànnabis entre la població jove de Barcelona?

L’esclat de les associacions de consumidors de cànnabis a Barcelona

Les associacions cannàbiques de Barcelona són una de les fonts principals d’obtenció de marihuana a la capital catalana. Tenen el seu origen prop dels anys noranta, moment en què, segons el periodista especialitzat en política de drogues Miguel Castejón, “es va aprofitar que el marc legal que regula el cànnabis estableix que el consum personal i el cultiu privat no és il·legal directament”, agreujant encara més les problemàtiques per regular aquests espais privats. 

Posteriorment, “aquesta oportunitat va ser aprofitada per més associacions amb diferents interessos” i va ser entre el període de 2010 i 2015 que Barcelona es va consolidar a escala internacional en el món del cànnabis amb més de 200 clubs socials aptes per al consum, detalla Miguel Castejón.

Percentatge d’estudiants de secundària de Barcelona que han consumit cànnabis o haixix segons el sexe i el nivell educatiu. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2022). Enquesta FRESC 2021
 

Percentatge d’estudiants de secundària de Barcelona que han fet un consum de risc de cànnabis segons el sexe i el nivell educatiu. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2022). Enquesta FRESC 2021

Segons les dades recopilades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), podem observar com, a mesura que un adolescent es fa més gran, és més proper a esdevenir un consumidor. A segon de batxillerat, un 16,8% (homes) i un 15,2% (dones) han consumit cànnabis en els darrers trenta dies; al mateix curs, un 11,7% i un 6,9% (respectivament) indica haver fet un consum de risc.

La coordinadora dels Programes de Prevenció de Projecte Home Catalunya, Cristina Delgado, afirma que “el cànnabis és la droga que es percep més accessible entre l’alumnat de 14 a 18 anys”, seguint les dades de l’última enquesta ESTUDES (2023). A més, un 38,8% dels enquestats afirmen que poden aconseguir-la a través d’algun familiar o conegut, fet que destaca el seu fàcil accés.

El gènere i la freqüència del consum

La freqüència amb què es consumeix la substància en qüestió és el que principalment explica que una persona sigui considerada com a consumidora de risc. Quan relacionem el consum de risc amb la variable de gènere, tant Delgado com Rovira coincideixen: “Durant l’adolescència, les dones poden fer consums intensius (sobretot d’alcohol), però solen reduir-lo en arribar a l’edat adulta”, explica la membre de Projecte Home. Simultàniament, el membre d’Energy Control assegura que “quan s’incorpora l’alcohol (en edat molt primerenca), sí que fan el mateix consum que els homes; però en poc temps els seus consums són més pausats”.

De la mateixa manera, ambdós expliquen per què es donen aquests hàbits de consum de drogues entre homes i dones. D’una banda, Delgado menciona que “això podria estar relacionat amb els rols de gènere i creences socials, on tradicionalment les dones han estat associades amb el rol de cuidadores, generant així una mala percepció social quan aquestes fan un consum freqüent de drogues”. D’altra banda, Rovira també menciona que “el seu punt de vista social tendeix a ser associat amb el rol de cuidadores, factor que explica que aquestes facin un canvi cap a formes de consum molt més moderades que els homes”.

La influència del nivell socioeconòmic en el consum

Les xifres de l’enquesta mostren que el nivell socioeconòmic no és un factor determinant a l’hora de fer un consum de risc de cànnabis. Josep Rovira afirma que “la situació socioeconòmica d’una persona pot augmentar la probabilitat que aquesta caigui en el consum de risc, tot i que no és la causa directa del consum”. Alhora, Rovira detalla que els joves o nens amb baixos nivells educatius (i probablement, amb menor accés a la informació preventiva) “poden derivar a fer un consum més intensiu o crònic”. 

Percentatge d’estudiants de secundària de Barcelona que han fet un consum de risc de cànnabis segons el sexe i el nivell socioeconòmic. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2022). Enquesta FRESC 2021

Les xifres de l’enquesta mostren que el nivell socioeconòmic no és un factor determinant a l’hora de fer un consum de risc de cànnabis. Josep Rovira afirma que “la situació socioeconòmica d’una persona pot augmentar la probabilitat que aquesta caigui en el consum de risc”, tot i que “aquest factor no és la causa directa del consum, sinó que predisposa o augmenta el risc”. Alhora, Rovira detalla que els joves o nens amb baixos nivells educatius (i probablement, amb menor accés a la informació preventiva) “poden derivar a fer un consum més intensiu o crònic”. 

El sentiment de pertinença grupal en l’adolescència

“Hi ha una edat i un moment de la vida en el que volem experimentar. Això (generalment) se sol donar en un context juvenil, on l’entorn social pot arribar a generar escenaris propicis a fer un primer consum de la substància. Són aquestes circumstàncies les que poden haver determinat l’empremta d’identitat juvenil del cànnabis”, enraona el fundador d’Energy Control. Delgado afegeix que “en aquestes edats, el sentiment de pertinença grupal és major”. “Si se li sumen les dificultats o les poques habilitats socials d’un individu, és més probable que caigui en aquesta pressió”, detalla. Ara bé, també recorda que “l’ús problemàtic de la substància és multifactorial: influeixen més elements”.

Actuacions ètiques davant dels consumidors

“De vegades, allò que es considera el motiu d’un consum excessiu o irresponsable de cànnabis és, en realitat, la conseqüència d’una sèrie de factors socials i contextuals que la persona no aconsegueix gestionar i que l’acaben abocant a un consum més elevat”, defensen Castejón i Rovira. Alhora, el periodista especialitzat considera que “la intervenció amb la persona consumidora no hauria d’implicar un rebuig directe o una prohibició del consum de cànnabis, sinó en un acompanyament que permeti qüestionar-se quines són les causes que l’estan portant a consumir”. 

“Generalment, el consum no és l’origen del problema, sinó un símptoma que afegeix una capa problemàtica als assumptes personals de cadascú”, detalla. Per tant, una millor forma de tractar aquesta addicció o consum en excés es podria trobar entre les diverses motivacions individuals que inspirin a cadascú a continuar endavant per assolir l’objectiu personal de ser la persona que un sempre ha volgut ser.