L’inici del Mundial de futbol sempre és sinònim del despertar d’uns dels majors fenòmens fans del planeta. Durant setmanes, milions d’aficionats al futbol copsen la il·lusió mundialista al seu vestuari i, així, els carrers s’omplen dels colors de seleccions d’arreu del món. Però aquesta moda té cada vegada un peatge comercial més prohibitiu.

L’elevat preu de les equipacions oficials, que ronden els 100 euros, ha provocat que molts aficionats al futbol busquIn maneres alternatives d’adquirir samarretes del seu equip. Tot i que aquest fenomen no és quelcom nou —els llocs de top manta són, des de fa anys, parades habituals al metro o a la platja per molts fanàtics —, a Internet són cada vegada més les pàgines web, normalment asiàtiques, que venen falsificacions a domicili.

Com i per què funciona aquest negoci?

Adrián i Pablo, de 21 anys, en són dos usuaris habituals. A través del boca-orella, aconsegueixen el contacte d’un comercial, amb qui conversen via WhatsApp o Telegram per pactar els detalls de la comanda: talla i dorsal i pedaços, si s'escau. Una vegada aclarides aquestes qüestions, el client realitza el pagament per PayPal, mètode que assegura que, en cas que sorgeixi algun problema, els diners tornen a l’emissor. Aquest fet, comenta Adrián, suposa una garantia de seguretat pel comprador i una manera d’infondre confiança per part de l’empresa. 

Per finalitzar la transacció, el client ha d’enviar un rebut perquè el comercial confirmi la seva identitat i, amb tot a punt, es prepara l’enviament del producte, que tarda al voltant de dues o tres setmanes en arribar al domicili. El paquet sol incloure, a més del producte principal, alguns petits “regals”, com ara mitges de futbol o inclús estores pel ratolí de l’ordinador. En aquest sentit, els usuaris destaquen la “bona atenció al client” del comerç.

Malgrat ser conscients de la seva il·legalitat, ambdós joves consideren “ètica” aquesta pràctica. “El futbol hauria de ser un esport per tothom. La gent té coses més importants en què gastar els diners que en una samarreta. Mentre que no ajusten els preus, comprarem fals”, diu Adrián. En aquesta línia, als últims dies X s’ha emplenat de comentaris que defensen aquesta forma de pirateria.

“El negoci de les falsificacions em sembla meravellós. No només perquè els preus de les equipacions esportives em semblen una vergonya, sinó perquè, si en vols col·leccionar, les falsificacions són l’única manera senzilla i econòmica de poder aconseguir samarretes”, afegeix Pablo. 

Per altres col·leccionistes, com Albert Valor, la compra d’equipacions falses és incompatible amb el col·leccionisme. “Una persona pot tindre una col·lecció de samarretes que es vulgui posar, com la d’Espanya d’aquest mundial o la rosa del Barça. Però s’ha de tindre en compte que en un futur no es podran treure diners de la seva venda, ja que no tindran cap valor patrimonial”, comenta.

Tanmateix, Valor també admet que el preu creixent de les samarretes és cada cop més privatiu i, per tant, entén que persones de renda baixa optin per la compra de falsificacions. La crítica del col·leccionista, pel contrari, està orientada a les empreses de fabricació i distribució i als intermediaris, que, de la mateixa manera que els clubs esportius, s’hi estarien lucrant “de manera milionària”. 

En aquesta línia, alguns influencers també estan publicitant a les seues xarxes socials pàgines web i altres mètodes de venda de falsificacions. Als seus perfils d’Instagram i TikTok, pengen fotografies de part de l'estoc i ofereixen els seus seguidors codis de descompte per les botigues online. Per cada compra realitzada a través d’aquests codis, els creadors de contingut estarien obtenint una comissió, l’import de la qual variaria segons el caché de l’influencer i la situació de la botiga.

Quines lleis infringeix aquest negoci? 

El passat 17 de juny, la Policia Nacional anunciava la detenció de 95 persones i la confiscació de setze tones (66.000 unitats) de samarretes que anaven a ser distribuïdes per tota Espanya. Malgrat que els seus preus oscil·laven entre cinc i els vint euros la unitat, el valor de mercat de la versió oficial de tot el conjunt ascendiria a més de set milions.

Segons Carles Górriz, doctor i professor de Dret Mercantil a la Universitat Autònoma de Barcelona, la venda d’aquestes falsificacions incompleix, com a mínim, quatre normes jurídiques: els articles 273-277 del Codi Penal, que tipifiquen els delictes relacionats amb la propietat industrial; i les lleis de marques, disseny industrial i competència deslleial. 

Tot i que les empreses que fabriquen i distribueixen les samarretes siguin estrangeres, les qüestions relacionades amb el dret de la competència i de l’empresa industrial es jutgen des del mercat al qual afecta la ingerència, en aquest cas, l’espanyol i, per tant, s’hi aplica la normativa estatal i europea. No obstant això, Górriz afirma que el procediment per jutjar-les és “molt complicat i farragós”, per la qual cosa moltes vegades es decideix ignorar aquestes pràctiques. 

D’altra banda, el jurista també recalca que la compra de falsificacions només és il·legal si l’adquisició del producte té alguna finalitat de lucre, com pot ser la seva revenda.