La Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) demana un protocol amb perspectiva d'infància quan hi ha infants implicats en situacions "crítiques" com desnonaments. Així ho ha plantejat l'antropòloga social i cultural de la UAB, Miryam Navarro, en la presentació de l'informe sobre acompanyament a infants i adolescents afectats per risc d'exclusió residencial i pèrdua de l'habitatge. Navarro ha remarcat que l'exclusió residencial i la pèrdua d'habitatge tenen un impacte greu en la salut mental i física dels infants i adolescents. Entre d'altres, han detectat insomni, trastorns alimentaris, ansietat o aïllament social en aquests infants i adolescents i avisen que aquestes situacions provoquen "cicatrius".

Sobre el protocol que plantegen, la Fedaia vol que faci front a l'impacte que, per exemple, té l'arribada de la policia o la comitiva judicial en un desnonament. La idea, apunten, és que tingui un enfocament especialment social i serveixi perquè, en casos crítics com un desnonament, l'actuació tingui en compte que hi ha un infant o adolescent afectat.

Navarro ha insistit que cal aplicar un "diferencial" i tenir més "sensibilitat" en els desnonaments en què hi hagi infants o adolescents implicats. "Imagineu com es pot sentir un infant o adolescent que es troba la policia trencant la seva porta", ha dit.

Per la seva banda, la presidenta de la Fedaia, Elisenda Xifre, ha precisat que consideren que no s'han de fer desnonaments quan hi ha infants implicats, però ha remarcat que "mentrestant cal acompanyar les infàncies el millor possible". Barcelona ja té en protocol d'acompanyament en desnonaments amb infants.

Problemes en la salut mental i física

L'informe de la Fedaia, que vol ser un primer pas per a l'elaboració d'una guia per abordar l'acompanyament a infàncies i adolescents afectades per l'exclusió residencial i pèrdua d'habitatge, apunta que aquestes situacions tenen un impacte en la salut mental i física dels infants i adolescents. Segons els resultats d'una enquesta feta a 109 professionals de tot el territori, els efectes més freqüents de la inseguretat residencial són en la salut mental (89%), el fracàs escolar (74%) i les malalties físiques (63%).

Davant aquesta situació, la federació indica que el 57% de les organitzacions encara no treballa específicament aquesta problemàtica. El principal obstacle per a les entitats, diu l'enquesta, és la falta de recursos, la burocràcia i el desconeixement legal, cosa que, subratllen, "revela una oportunitat per reforçar recursos i estratègies".

Reclamen "solucions sistèmiques" a la crisi de l'habitatge 

Davant l'exclusió residencial i pèrdua d'habitatge que afecta famílies amb infants i adolescents, la Fedaia avisa que "cap intervenció socioeducativa podrà revertir la precarietat" i per això reclama polítiques que abordin les "causes estructurals", com ara la "fiscalització" de l'habitatge de temporada o la regulació dels lloguers turístics. "És possible transformar la realitat si apostem per solucions sistèmiques i destinem recursos públics als problemes de fons, no només a respostes d'urgència", diu l'informe.

Segons les dades recollides en l'estudi, un 28% de les llars amb infants no pot assumir cap activitat d'oci setmanal i el 12% pateix inseguretat alimentària greu. El 19% de les famílies amb fills destina més del 40% dels ingressos a lloguer o hipoteca i un 8,5% de les llars amb infants disposa de menys de 15 m2 per persona.

Text de Nazaret Romero