Enguany, i a diferència dels anys anteriors, no hi haurà cap gran manifestació a Andorra amb motiu del 8 de març. Però no serà pas per desídia, sinó per una decisió intencionada de l'associació Acció Feminista d'Andorra, que vol denunciar el fet que al Principat l'avortament encara hi és prohibit.

Tot recordant que "any rere any hem demanat el mateix als carrers d’Andorra sense obtenir cap resposta ni solució efectiva de les institucions", l'associació anuncia en un comunicat que una quinzena de les seves membres, a mode de protesta, es manifestaran demà a Barcelona per evidenciar l'abandonament institucional.

"Seguim i seguirem centrant les nostres reivindicacions a demanar l’avortament legal, segur i gratuït. Enguany, ho farem manifestant-nos a Catalunya, on actualment s’han de desplaçar bona part de les dones d’Andorra que volen avortar, sense cap acompanyament d’Andorra ni cap cobertura sanitària: RES", denuncia Acció Feminista, que encapçala el manifest amb un eloqüent “A Andorra se’ns nega, a Catalunya se’ns acull: l’avortament ha de ser un dret garantit!".

La presidenta de l'associaicó, Laia Ferré, recorda al Diari de Barcelona que, des de l’aprovació de la Constitució el 1993, l’avortament està totalment penalitzat a Andorra. Aquesta prohibició es va incloure en el Codi Penal i encara continua vigent en tots els casos. Per aquest motiu, les dones andorranes que volen interrompre l'embaràs han de sortir del país, una situació que les deixa en una posició de vulnerabilitat, ja que no compten amb cap mena d’acompanyament sanitari ni institucional.

"Moltes dones es traslladen a la Seu d'Urgell per la seva proximitat, però allà només poden accedir a l'avortament farmacològic fins a les 9 setmanes, que té un cost de 300 euros. Si la gestació és més avançada, han de viatjar fins a Barcelona", relata la presidenta de l’entitat. A més, afegeix que les dones que viuen i treballen a Andorra no tenen cobertura sanitària quan avorten a Catalunya, on l’avortament és legal i gratuït, i han de pagar els costos i afrontar les conseqüències posteriors de manera privada. 

Interpel·len Catalunya

Acció Feminista també destaca la importància que Catalunya s’impliqui més en aquest tema. Segons Ferré, les dones andorranes ja estan utilitzant el sistema sanitari de la Seu d’Urgell per avortar, però volen que aquesta implicació es faci oficial mitjançant un conveni entre Catalunya i Andorra que permeti compartir recursos sanitaris en aquest àmbit. "No es tracta que Catalunya exigeixi res al govern andorrà, sinó de fer visible que, gràcies a Catalunya, moltes dones andorranes poden accedir a un dret que el seu propi país els nega", afirma.

L’associació també assenyala que, tot i que no hi ha dades oficials sobre el nombre exacte de dones que es veuen obligades a sortir del país per avortar, el 2023 es van registrar un total de 142 interrupcions de l’embaràs. Per altra banda, expressen que fins i tot la Seu d’Urgell estava sota control eclesiàstic i no es podia avortar a l’hospital local fins al 2021.

Laia Ferré, presidenta d'Acció Feminista: "gràcies a Catalunya, moltes dones andorranes poden accedir a un dret que el seu propi país els nega"

Tot i que ara hi ha hagut algunes millores a Catalunya per a l'accés a l'avortament de les dones andorranes, continuen sense poder avortar a casa. Tal com afirma Ferrer, la situació no ha avançat gaire des de l'aprovació de la Constitució andorrana, ara fa 32 anys.

Des del 2018, Acció Feminista ha estat organitzant manifestacions a Andorra per defensar drets com les baixes laborals igualitàries, l’educació sexoafectiva a les escoles i mesures contra la violència de gènere. Tot i que en alguns àmbits, com la violència de gènere, hi ha hagut petits avenços, les andorranes lamenten que en matèria de drets reproductius no hi hagi hagut canvis significatius. "Tot i que al 8M reivindiquem molts aspectes, a Andorra aquesta qüestió és central perquè no podem ni tan sols obrir un debat real sobre l’avortament. No avancem, no ens escolten", declara la presidenta d'Acció Feminista. 

La despenalització, primera meta però no l'única

Sobre la despenalització de l’avortament, Ferrer és clara: "La despenalització es pot plantejar de moltes maneres, però el fet que Andorra sigui un dels pocs països d’Europa on encara està prohibit ens situa en una mena de 'llista negra'". Afegeix que, tot i que la despenalització en casos de violació, malformació fetal o risc per a la vida de la dona o persona gestant seria un primer pas, l'objectiu final ha de ser garantir que qualsevol dona o persona gestant pugui decidir lliurement sobre el seu cos i interrompre l'embaràs si així ho desitja. 

El col·lectiu feminista andorrà identifica la influència de l’Església com un dels principals obstacles per a la despenalització de l’avortament al país. "El problema de fons és el copríncep episcopal. França, l’altre copríncep, no hi posa gaires impediments, però l’Església sí. Això condiciona tota la política del país en aquesta matèria", sentència Ferré.

També critica la falta de suport institucional, malgrat la creació d'un servei d'atenció especialitzat en avortament, que, segons ella, no està funcionant de manera efectiva perquè la informació no arriba a les dones i les institucions no donen el suport necessari.