El 1985, Margaret Atwood va publicar The Handmaid’s Tale (El Conte de la Serventa), una de les novel·les distòpiques més populars de les últimes dècades, que narra la caiguda de la democràcia estatunidenca després de l’arribada al poder d’un govern teocràtic. Amb el precepte d’assegurar la defensa i el benestar de la nació, l’administració de Gilead —renomenament dels Estats Units, inspirat en un territori de l’Antic Testament— instaura polítiques autoritàries i erradica llibertats i drets socials. Els drets de la dona són els primers en caure. Sense autonomia jurídica, esdevenen esclaves reproductores o mestresses de casa, subjugades, sense alternativa, als seus marits.

40 anys després de la publicació de la novel·la, i amb l’ultraconservadurisme a la Casa Blanca, els drets de les dones han tornat a formar part del debat públic. L’últim fenomen és el del household voting ('vot per llar'), que busca substituir el vot individual pel vot per família. El patriarca familiar, ja siga el marit o el pare, votaria en nom de les dones de la casa. 

Aquest moviment, que es va materialitzar el 2016 en la campanya mediàtica Repeal the 19th —en referència a l’esmena que va legalitzar el vot femení als Estats Units—, ha tornat a agafar força arran de l’impacte del sufragi femení en la victòria de Mamdani a Nova York. Així, el household voting és novament tendència dins de sectors conservadors a les xarxes socials i, per tant, són nombroses les figures mediàtiques i polítiques del país que hi han donat suport públicament.

El passat mes de juny, Erika Kirk, vídua de Charlie Kirk —agitador d'extrema dreta assassinat el 2025—, va presentar a Texas una cimera en què diferents ponents obertament conservadors van reivindicar la feminitat bíblica i el rol tradicional de la dona. Entre aquestes, Millicent Sedra, personalitat d’Internet i icona juvenil per als sectors més religiosos, va donar suport al vot per llar a través d’una al·legoria sobre la conducció d’un cotxe.

“L'enemic t'ha convençut que la paraula ‘submissió’ equival a inferioritat [...]. Imagina un marit i una muller. Estan asseguts en un cotxe i intenten arribar a la seua destinació. Imagina amb mi que tots dos tenen un volant, un accelerador i uns frens. Acabaran xocant-se. Per què? Perquè només hi pot haver una persona al volant”, va declarar. 

A la conferència també va intervenir la influencer Savannah Stone, qui, al podcast The Pocket with Chris Griffin, va afirmar que “les dones no haurien de poder votar” i que el feminisme va començar com a “una estratègia de la CIA per recaptar més impostos”. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TPUSA Events (@tpusaevents)

El Repeal the 19th també troba suport dins de la mateixa Administració estatunidenca. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va repostejar l’estiu passat un vídeo en què pastors evangèlics argumentaven per què les dones no haurien de votar. A més, el febrer passat, Hegseth va convidar al Pentàgon el pastor Doug Wilson per oferir un sermó en el marc del seu “servei mensual de culte cristià”.

Wilson, durant els darrers 50 anys, ha creat una xarxa de 150 temples evangèlics radicals arreu del món i ha reivindicat en nombroses ocasions la necessitat de revocar l’esmena per combatre “el càncer de l’individualisme” de la societat, així com una visió rígida i tradicional del patriarcat bíblic. 

Pot el 'household voting' canviar la legislació estatunidenca?

Tot i que el suport al moviment expressat per aquests alts càrrecs de l’Administració de Trump és alarmant, els experts coincideixen que és difícil concebre que un Household Voting Act pogués irrompre mai en la Constitució dels Estats Units: "Crec fermament que aquest moviment absurd no té cap futur, en el sentit que acabi produint una esmena constitucional que revoqui el dret al vot de les dones", sosté taxativament Anne Coughlin, professora de Dret i Teoria Feminista de la Universitat de Virgínia. El principal obstacle, irònicament, és el mateix sistema constitucional nord-americà.  

Javier Díaz Noci, catedràtic de periodisme i doctor en dret de la Universitat Pompeu Fabra, coincideix en el fet que “qualsevol reforma constitucional necessita unes majories molt difícils d'assolir, i un pacte nacional molt ampli que mai es donaria per un retrocés com aquest”. Així doncs, la XIX esmena, ratificada el 1920, estableix que el dret de vot no pot ser negat o restringit per raó de sexe. Derogar-la exigiria, per tant, una nova esmena constitucional que requeriria el suport de dos terços de la Cambra de Representants i del Senat per proposar-la i, posteriorment, la ratificació de tres quartes parts dels estats. 

Això no significa, però, que el debat sigui irrellevant. Segons recorden els experts, el sistema constitucional estatunidenc dona al Tribunal Suprem un paper central en la interpretació dels drets i permet que els jutges reverteixin els seus propis precedents. La sentència Dobbs v. Jackson Women’s Health Organization, el 2022, en què el Suprem va anul·lar Roe v. Wade —i, per tant, les proteccions constitucionals del dret a l’avortament—, n’és un exemple.

“No és el mateix que revocar una esmena, però el Tribunal sí que va modificar un precedent constitucional de gairebé 50 anys”, assevera Coughlin. La professora de la Universitat de Virgínia assegura que el paral·lelisme amb aquesta sentència històrica és útil per entendre aquest moment polític. “La metodologia que van utilitzar a Dobbs és reminiscent de les converses que estan tenint els ultrareligiosos respecte d'aquest tema” afegeix. 

"El que aquest moviment posa en evidència és com els nostres drets segueixen sent qüestionats i que les dones estatunidenques transitem encara avui dia per un espai molt precari"

El que preocupa als experts, doncs, no és tant que el Suprem pugui eliminar factualment la XIX esmena com que la qüestió arribi a ocupar espais que fins fa poc semblaven impensables: “De sobte, estem en un món on el que semblava impensable no ho és, i no només no ho és sinó que es comença a debatre en espais del mainstream”, adverteix Coughlin.

Per a la periodista Katherine Stewart, experta en nacionalisme cristià, l’objectiu del moviment va més enllà d’aconseguir una reforma concreta: “És una manera de desplaçar els límits de la 'finestra d'Overton' —model teòric que sosté que només es poden defensar en públic idees dins d’un rang del que és socialment acceptable— perquè les persones sexistes, misògines i patriarcals se sentin còmodes expressant els seus prejudicis”.

Fer que una proposta extremadament minoritària entri en el debat públic, doncs, pot ampliar aquesta frontera política i alhora donar cabuda a noves propostes de retrocés en drets que entrin en el joc polític. “Fa 20 anys tampoc hauria dit que el Partit Republicà s'implicaria en l'encobriment d'una trama de violació de menors i tràfic sexual que implica el president, i aquí estem”, exemplifica Stewart.

La qüestió, per tant, no és tant si el household voting podria derivar en alguna mena d'impacte sobre la Constitució dels Estats Units, sinó el que tot plegat diu sobre la solidesa dels drets que aquesta protegeix. Coughlin recorda que les dones “han hagut de lluitar per ser reconegudes com a persones amb cabuda dins la definició de llibertats i drets de la Constitució” i que no ho van aconseguir fins al 1920. “El que aquest moviment posa en evidència és com els nostres drets segueixen sent qüestionats i que les dones estatunidenques transitem encara avui dia per un espai molt precari”, conclou.