Una ferida sense cicatritzar a Israel i una Gaza dessagnada: tres anys després del 7 d'octubre - Diari de Barcelona
claus de la guerra que ha transformat la regió
Una ferida sense cicatritzar a Israel i una Gaza dessagnada: tres anys després del 7 d'octubre
Aquestes són algunes claus sobre l'impacte encara avui dels atacs de Hamas i l'ofensiva sobre els territoris palestins
Tres anys després dels atacs de Hamàs i milícies associades, la commoció continua instal·lada a Israel. A l'altra banda de la frontera, a la Franja de Gaza, la devastació provocada per l'exèrcit israelià asfixia una població palestina que encara és objecte de bombardejos diaris.
Aquestes són algunes claus sobre l'impacte que encara es testimonia el 7 d'octubre de 2023 a Israel i Palestina:
1. Preguntes sense resposta
La fallada de seguretat més gran en la història d'Israel, en la qual van morir assassinades unes 1.200 persones i altres 250 van ser preses com a ostatges, va fer saltar per l'aire la idea d'estat impenetrable.
L'atac va sumir el país en un trauma generalitzat, i encara al 2026 la societat demana més transparència de la cúpula política i militar sobre l'atac.
El 75 % dels israelians secunda la creació d'una comissió independent —a la qual s'oposa el primer ministre Benjamin Netanyahu— per investigar el 7 d'octubre, segons una enquesta de l'Institut d'Estudis de Seguretat Nacional d'Israel (INSS) de setembre.
2. El genocidi continua
L'ofensiva de l'exèrcit israelià (FDI) després del 7 d'octubre a Gaza, amb un degoteig diari de morts malgrat la treva rubricada l'any passat, deixa ja més de 74.230 morts i 175.200 ferits, d'acord amb les dades del Ministeri de Sanitat gazià.
A més, el 82 % de les estructures de la Franja han estat debolides i uns 2 milions de persones (el 94 % de la població de l'enclavament palestí) requereixen encara assistència humanitària, segons dades de Nacions Unides i del Consell Noruec per a Refugiats.
Una comissió independent d'experts de l'ONU, organitzacions internacionals com Amnistia Internacional i ONG israelianes com B'Tselem sostenen que Israel comet un "genocidi" a Gaza.
3. Nivells rècord d'assentaments de colons
En les conseqüències dels atacs del 7 d'octubre hi ha també la transformació de Cisjordània. Com una mena de càstig col·lectiu, les llicències i el finançament per construir assentaments colons israelians sobre els territoris palestins ocupats han arribat a nivells rècord des de llavors.
Només de gener a agost de 2026, el govern de Benjamin Netanyahu ha aprovat 12.360 habitatges nous a la Cisjordània ocupada. El març passat va autoritzar 34 assentaments, la decisió més gran d'aquest tipus adoptada en una sola votació.
4. Violència desbocada
Així mateix, i després de flexibilitzar-se les llicències de possessió d'armes, radicals jueus agredeixen residents locals, incendien les seves propietats i sacrifiquen el bestiar per tal d'expulsar-los de Cisjordània. La violència colona i la impunitat amb la qual actuen es va desbocar fa tres anys i persisteix avui.
Almenys 1.105 palestins —242 menors— han mort a mans de les FDI i colons a Cisjordània ocupada des del 7 d'octubre, segons un informe de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de març. Des de principi d'any, s'ha registrat una mitjana de 6,7 atacs diaris enfront dels 5 de 2025.
5. Sancions a Israel
Aquest context de fustigació ha desencadenat que al setembre països com el Regne Unit, França o el Canadà anunciessin restriccions al comerç de productes procedents d'assentaments, sumant-se a uns altres com Espanya, Irlanda o Països Baixos que ja havien adoptat mesures similars.
Israel ha defensat que aquestes polítiques són "discriminatòries" i ha al·legat que la comunitat internacional ignora les seves "amenaces de seguretat" a Cisjordània.
6. La Junta de Pau, bloquejada
La Junta de Pau, impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, es va erigir el gener en l'instrument internacional per definir el futur de Gaza. Nou mesos després, però, ha estat incapaç d'aportar avanços significatius sobre el terreny, enfosquida per altres conflictes com l'Iran o Líban.
El bloqueig operacional també radica en l'incompliment de països donants —majoritàriament del Golf— amb el seu pressupost i, sobretot, en què Israel ha deixat clar que continuarà ocupant més del 60% de Gaza fins que Hamas es desarmi totalment. El grup islamista palestí, per part seva, demana la retirada de les FDI com a condició sine qua non per lliurar-les.
7. Eleccions i horitzó polític de Netanyahu
Israel es troba ara en precampanya per a les eleccions parlamentàries que se celebraran el 27 d'octubre. S'hi decidirà el futur polític de Netanyahu, qui ha exercit com a primer ministre en tres períodes (19 anys en total) i que està en el punt de mira per una part de la societat des del 7 d'octubre.
El patiment i la destrucció infligits als palestins no és una cosa que li qüestioni ni tan sols l'oposició israeliana. Però sí les decisions que van precedir l'atac de les milícies palestines fa ara tres anys i que, segons diverses recerques, apunten a un possible comportament negligent per part seva.
