Teràpia de Shock, l'emblemàtic grup de pop-rock català creador de grans himnes com Sense tu o Ja no cal demanar perdó, celebra 20 anys d'història en actiu. Després de marcar tota una generació amb discos com Escapa't amb mi o 100.000 històries, la banda commemora aquest aniversari amb un fort compromís social: tots els beneficis recaptats dels concerts es destinaran íntegrament a la investigació del càncer infantil.

Ferran Massegú, cantant del grup és fundador i compositor de la banda ha decidit apostar per el seu camí en solitari i estrenant el seu disc Massa fa prop de sis anys.

Quan éreu adolescents, vau començar a Les Preses…  quin somni teníeu al cap quan vau fer la primera actuació?
En absolut no crèiem que fos possible arribar on hem arribat. Quan vam començar l'agost del 2005, el nostre únic somni era tocar a la festa d'estudiants per Sant Tomàs d'Aquino, a una discoteca d'Olot. Posteriorment, el següent objectiu va ser estar per les Festes del Tura, la festa major de la nostra ciutat. Gràcies al treball i a la sort, ho vam aconseguir força aviat.

Què ha representat per vosaltres, Sense tu?
Per a nosaltres, Sense tu va liderar el 99% de la nostra carrera. Ja teníem una trajectòria molt bona i precoç, però quan el single va formar part de la banda sonora de la sèrie catalana Polseres vermellles hi va haver un boom. D'un dia per l'altre vam passar de ser un grup d'èxit local a formar part de l'imaginari col·lectiu català.

Com ha evolucionat la vostra manera de compondre?
El primer disc, Escapa't amb mi, es va cuinar a foc lent i sense la pretensió de demostrar res. Quan vam signar amb una discogràfica professional, els tempos de la indústria van canviar la dinàmica. Haver de compondre amb un calendari fixat i una data de gravació mentre estàvem de gira podia generar cert estrès. No obstant això, el mètode de treball no va canviar: sempre fèiem les cançons junts al local d'assaig, construint-les per capes a partir d'una idea, lletra o melodia que portava algú.

"D'un dia per l'altre vam passar de ser un grup d'èxit local a formar part de l'imaginari col·lectiu català."

I quan la inspiració no apareixia i havíeu d’entregar un disc, com ho gestionàveu?
Ens ho agafàvem amb la filosofia que "la inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant" com afirmava Picasso. Quan estàs setmanes assajant i no surt res que t'agradi frustra molt, però la clau és no parar de treballar fins que torna a sorgir. A més, per publicar un disc de 14 o 15 cançons n'has de compondre 30 o 40 per poder seleccionar les millors.

Quin és el concert que teniu gravat a la memòria com el més inoblidable o multitudinari de la vostra carrera?
Sempre recordo els primers concerts a la comarca i la primera vegada a les Festes del Tura. Però sovint penso especialment en la primera vegada que vam tocar a La Mercè, a l'escenari de l'avinguda Maria Cristina. Hi havia al voltant de 30.000 persones de públic. Va ser el concert amb més gent en què havia pujat mai cantar i em va marcar moltíssim.

Què us ha portat a fer aquesta gira del 20è aniversari i per què li heu donat un caire solidari?
Hem celebrat la fórmula del 10-10-10: 10 anys en actiu, 10 anys de descans i el 20è aniversari de la creació del grup. Teníem clar que no volíem tornar per fer diners, sinó per fer una cosa bonica per recordar. Pel nostre vincle amb Polseres Vermelles i la nostra trajectòria d'implicació social, vam decidir donar tots els beneficits dels concerts per la lluita contra el càncer infantil. Ho fem conjuntament amb la Fundació Albert Bosch d'Olot, l'Hospital Vall d'Hebron i la Fundació Barça.

"Per publicar un disc de 14 o 15 cançons n'has de compondre 30 o 40 per poder seleccionar les millors."

Què representa exactament per a vosaltres tocar a les Festes de La Mercè de Barcelona?
La Mercè era un dels escenaris indispensables en què havíem de ser-hi en aquesta gira d'aniversari i de comiat definitiu. Que la ciutat de Barcelona i les festes més importants de Catalunya comptin amb tu és una cosa increïble que t'omple moltíssim. El públic d'allà sempre ha tingut una connexió súper especial amb nosaltres. A més, aquest concert serà el darrer a Barcelona de tota la història del grup.

La indústria musical actual està molt dominada pels senzills ràpids i plataformes com TikTok. Com veieu aquest panorama comparat amb quan vosaltres omplíeu escenaris? 
El canvi del mercat musical ha sigut brutal! Ara tot està molt més professionalitzat i seqüenciat a nivell tècnic. Nosaltres veníem d'una època analògica de fa 10 anys i ens hem hagut de preparar durant quasi dos anys per adaptar la gira als equips actuals. Pel que fa a les xarxes socials, nosaltres érem de l'època de Facebook i vam tenir Instagram només els últims tres anys del grup. Com que jo soc de muntanya i poc connectat, ens hem hagut de rodejar d'un equip de comunicació professional.

Més enllà dels grans hits que tothom coneix, quina cançó del vostre repertori considereu una "joia amagada"? 
A mi m'encanta la cançó San Francisco, de l'àlbum Que mai no paris, que interpretem en duet amb la Suu a la guitarra. Dins del repertori hi ha moltes cançons que m'agraden personalment molt més que Sense tu.

Si haguessis de definir Teràpia de Shock en una sola paraula, quina triaries?
Compromís. Si una cosa no se'ns pot retreure com a grup és que ens hem deixat la vida en cada pas que hem fet.