–Tens algun ritual abans d’eixir a l’escenari?
–Em bec un parell de cerveses i em fumo alguns cigarros.

Kinki, farandulera i amb consciència de classe, Ferrxn (Castelló, 1997) arrasa entre els amants del drag per la seva autenticitat i per una performance que barreja sarcasme, mariconeig i humor polític. Abans de la seva actuació al pregó del PRIDE 2026, la drag s'asseu amb el Diari de Barcelona per parlar dels seus referents LGTBI i repassar, sempre amb humor, l’actualitat del col·lectiu als Països Catalans i la situació sociolingüística a València. 

Quina diferència trobes entre el PRIDE a Barcelona i a València? 
A València no existeix el PRIDE com a tal. Hi ha una manifestació al juny, però aquest any ha estat una vergonya. Tots els anys fa el mateix recorregut: passa per la Porta de la Mar, pel carrer Colom —el carrer principal del centre— i acaba davant de l’Ajuntament. Colom s’havia de posar en obres en algun moment i, tot i que en teoria la remodelació començava dilluns 22, dos dies després de la manifestació de l’Orgull, es va decidir començar-la el dijous anterior.

Creus que hi ha hagut altres estratègies de pressió per part de les institucions?
Sí. Es vol que la manifestació sigui més curta, menys segura i que hi càpiga molta menys gent. Fa temps que volen que ens convertim en un gueto. Fa anys van crear les zones “acústiques limitades” al centre, on vivien els moviments LGTBI més grans, que es van acabar traslladant a Russafa. Ara han seguit la mateixa estratègia, i existeixen amenaces de moure-la al port. València està molt, molt fotuda.

Com ha afectat la celebració dels Gay Games a l'organització i al teixit de l'Orgull propi de València aquest any?
L’Ajuntament ha aprofitat que aquest any eren a València per reduir la programació de l’Orgull. I, a més, els Gay Games no deixen de ser una associació privada, que es finança amb fons pro-Israel. Com que és un esdeveniment que volta per Europa, molta gent, abans d’accedir a treballar-hi, no va consultar qui eren els promotors i qui posava els diners. Es van aprofitar d’això per contractar moltes travestis que, quan els van comunicar què hi havia darrere, es van adonar que no podien cancel·lar-ho perquè les multes per deixar de treballar amb ells eren milionàries. 

Quins referents han construït la teva identitat drag? Venen més del teu entorn o de la cultura popular?
Soc filla de Drag Race, però és un espai molt mainstream i enfocat a un tipus de públic determinat. Hi ha una mena de performer que no acaba d'encaixar. Per mi una referent és qualsevol dona, artista o no, que s’interessi per la cultura i per la ruralitat i que les posi en valor. Sandra Montfort n’és un exemple. Perquè per molt que m'hagi fet famosa i estigui al mainstream, continuo anant a l'Orgull crític, vaig a les manifestacions, a les assemblees i formo part dels sindicats. 

"Soc l'única travestida d'Espanya que és més masculina quan està travestida que quan és un tio"

Ferrxn, per Reinas de Carocha

A una entrevista a Fórmula TV vas comentar que t'encanten les lesbianes i la seva cultura…
M'hi identifico totalment! Ma mare ha adoptat un llebrer fa poquet. Només em falta camperitzar una furgoneta i que Rozalén em firmi una mamella. Soc l'única travestida d'Espanya que és més masculina quan està travestida que quan és un tio. Tinc una ploma… Crec que soc tan mascle perquè m’agrada performar aquesta part de masculinitat que algunes lesbianes tenen.

I quina influència han tingut les lesbianes a la teva vida? 
Només n'he conegut dues i les dues m’han estafat. L'experiència no ha estat positiva: podria ser lesbòfoba i podria generalitzar moltíssim, però és que m'agraden tant les lesbianes… És que agafen un Alsa de 10 hores per anar a veure la seva nòvia. Converteixen una furgoneta en un saló. Elles són les Pimp My Ride de MTV a dia d'avui. El duo Kie. M'encanten.

Has comentat que, després de Drag Race, vas estar al voltant d’un any sense escoltar La Bujía. Ets molt propensa a l'autosabotage? Tot i que sovint les drags es mostren com personatges empoderades, creus que és una cosa molt comuna a aquest món?
Ningú de nosaltres sap el que fa realment. Soc d’una generació en què se’ns deia que per tenir una feina havíem de tenir una carrera. I ara que tinc una carrera, dos màsters i cinc idiomes, soc una travesti? Ens fem de menys. També és veritat que, com més mainstream és el drag, més difícil és arribar als estàndards d'institucions com Drag Race. El mainstream és molt guai, perquè els que tenim sort treballem moltíssim, però és una arma de doble fil perquè estàs molt exposada i sempre pendent de les expectatives de la gent.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by FERRXN (@ferrxn_)

"El mainstream és una arma de doble tall per al drag"

El drag va néixer com una expressió profundament contracultural. Tens la sensació que, amb la popularitat de programes com Drag Race, hi ha el risc que es converteixi en un producte de consum i que perdi part d'aquesta capacitat d'incomodar?
Sempre he sigut una persona supercrítica amb el programa, però Drag Race et dona una plataforma que tu pots aprofitar de moltes maneres. Si ets una persona que només mira la “pela” és normal que perdis una mica el nord, però si tens consciència, coneixes la història i no vols repetir-la, continues a peu de canó.

Has dit alguna vegada que al principi fer drag en valencià no era un acte polític. Ho és ara?
És una qüestió amb la qual estic una mica en lluita. Tinc un discurs prou format en la qüestió de la normalització de totes les minories, però és que em vaig assabentar que parlar valencià era una posició política quan vaig fer el meu primer bolo a València. Em van dir: “Que bé que ho facis en valencià, però si no ho fas en castellà no et contractaran enlloc”. Vaig aprendre a parlar castellà als 18 anys, perquè al meu poble no es parlava, i encara me’n costa moltíssim. 

Ets optimista respecte al futur de la llengua?
Ah no, però res, no, no, no. I menys a València. Em fa pena dir-ho, però, si tingués nets —no serà el cas—, ells veurien com desapareix. A dia d'avui vaig al meu poble, hi sento parlar castellà i em fot una mica i em pesa, la veritat. La globalització té coses bones, però també en té de dolentes. A més, amb l’auge de la dreta a València i amb María José Catalá a l’alcaldia, estan tornant els temps de Rita i les polítiques contra la llengua. És el que hi ha.

I quin efecte creus que tindran aquestes polítiques contra la llengua en la cultura popular?
Quin defecte tenen? 

No, no, quin efecte. Perdona.
Ah! T’anava a citar la cèlebre frase de María José Catalá. 

Quina? 
Ella és de Torrent i, en un míting del PP, va dir a les autoritats: “Perdonad si en algún momento me paso al valenciano, pero es mi lengua materna, y tengo ese defecto". Bé, això. Quina era la pregunta, que ens hem desviat? 

Si penses que les polítiques contra la llengua afectaran la cultura popular.
Enguany, si no m'equivoco, és el tercer any de legislatura. Estic acostumada a treballar a l’estiu: sempre m'he anat de gira a pobles, teatres, places… De normal tenia uns 25-30 bolos entre maig i principis de juliol. Enguany només m’han entrat tres d'aquesta banda. És un 1 %. Bé, no sé matemàtiques. Direm que és un 10 %. La resta és perquè vaig entrar a Drag Race i altres representants han mogut fils, però si fos només per les polítiques de la dreta jo no podria treballar a l’estiu.

Creus que l’escena drag catalana té una identitat pròpia? 
Hi ha una diferència molt gran entre Catalunya i València, perquè a Catalunya s’ha pogut crear i mantenir un star system amb espònsors públics i privats. Però a València això no existeix: no hi ha productores de pòdcasts, i els únics premis que existeixen, els Premis 310, que s’atorgaven per la creació de contingut en valencià, s’acabaren absorbint pel grup AMICS, un grup català. Tinc un cabaret des de fa cinc anys on hem fet sold out mes rere mes, sense cap espònsor. Ara comencem a punxar, i és una pena, perquè sabem que ningú apostaria per nosaltres. No tenim aquesta capacitat de crear dossiers, de tenir una comunicació entre nosaltres. Acabarem per morir. Morirem d'èxit.

Ferrxn, per Reinas de Carocha

Quin consell li donaries a una persona d’un entorn rural que vulgui començar en el món del drag?
Que ho fagi, que tiri endavant. Els escenaris no són per tothom, però el drag sí. És una experiència artística i de gènere. Soc de poble i mon pare és heterosexual, i a mon pare l'he vist travestit. A mon pare no li ha fet vergonya anar pel carrer del meu poble draguejat amb mi. També crec que el drag és una fase per la qual totes les persones LGTBI, sobretot les persones no binàries i dissidents de gènere, han de passar. Hi ha moltíssima gent a qui ajuda a retrobar-se amb si mateixa, i això és molt bonic. El més important és tenir una xarxa de recolzament, primer de la família escollida i, després, de la de sang. Res és impossible si tens una xarxa que et recull si caus.

I a tu, com t'agradaria que se't recordés? 
Com la persona més “sinvergüença” de València, com una de les persones que més intrusió laboral ha fet de la història del País Valencià, i com la tia més “guarra” que s'ha pujat mai a un escenari. No vull que pensin en mi com una “tia” fina, sinó com la punky que soc, la “tia” que es caga en la penya, la tia a qui contracta un fons israelià i després a l’escenari crida “Free Palestine” perquè es quedin mortes. Perquè el sistema es trenca des de dins, i jo soc molt de menjar-me el melonet per dins i arribar a la corfa.