La Fiscalia ha retirat aquest dilluns l'acusació a l'exconsellera de Salut Alba Vergés i a la cúpula del seu departament durant la pandèmia del coronavirus, per a qui inicialment demanava 12 anys d'inhabilitació pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya.

A la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia ha anunciat que retirava l'acusació contra Vergés (ERC) i contra els altres tres alts càrrecs per als quals demanava 12 anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació: l'aleshores número dos del departament Marc Ramentol, l'exsecretari de Salut Pública Josep Maria Argimon, i l'exdirector del Servei Català de la Salut (SCS) Adrià Comella.

Per contra, el sindicat policial Jupol i l'associació de la Guàrdia Civil Jucil han mantingut la seva petició de 15 anys d'inhabilitació per als acusats, en el seu cas també per a l'aleshores responsable de Serveis Francesc Xavier Rodríguez.

En el judici, que es va iniciar el passat 30 de juny, Vergés i els alts càrrecs del seu departament durant la pandèmia han negat que discriminessin la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el procés de vacunació —com sostenia inicialment la Fiscalia— i han al·legat que el retard va obeir a problemes amb el cens d'agents i per la suspensió temporal ordenada pel Ministeri de Salut en l'ús de la vacuna d'AstraZeneca.

En el tràmit de conclusions i d'informes, la Fiscalia ha anunciat que retirava l'acusació contra Vergés i els altres acusats, sense donar més explicacions, mentre que les defenses han demanat que s'imposin les costes als sindicats policials que han exercit l'acusació.

Alba Vergés: "La nostra intenció era vacunar-los a tots. A ells i a tots els col·lectius essencials"

En la seva declaració com a acusada divendres passat, Vergés va negar que ordenés aturar la vacunació als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i va al·legar que sempre va seguir el criteri del Consell Interterritorial i va tractar de compatibilitzar la immunització per criteris d'edat i de grups essencials.

Vergés va afirmar que "mai" va donar l'ordre de parar la vacunació als agents de tots dos cossos estatals: "La nostra intenció era vacunar-los a tots. A ells i a tots els col·lectius essencials".

A més, va detallar que quan el 24 de març de 2021 es va poder reprendre la vacunació amb AstraZeneca —que havia estat suspesa el 15 d'aquest mes en advertir-se efectes secundaris—, van seguir les directrius del Consell Interterritorial de prioritzar les franges de més edat en el grup d'entre 60 i 65 anys, a causa de la manca de dosis, "fent-ho compatible amb continuar amb els col·lectius essencials".

En la mateixa línia, els exalts càrrecs de Salut acusats van negar davant el tribunal haver discriminat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en la vacunació i van explicar que la seva immunització va estar condicionada pel tracte "específic" que van demanar tots dos cossos —per rebre les dosis a les seves comissaries—, pels seus dubtes davant el procediment i per l'ajornament en l'arribada dels seus censos.

El secretari de Salut Pública durant la pandèmia, Josep Maria Argimon, va defensar a més que prioritzar la vacunació a les persones d'entre 60 i 65 anys va ser una "decisió ben presa" des del punt de vista "clínic, epidemiològic i ètic".

De fet, els comandaments de tots dos cossos estatals que van coordinar la vacunació dels seus agents a Catalunya van testificar en el judici que la seva relació amb la Generalitat va ser "fluida" i que van comprovar que cada cop que sorgien problemes hi havia voluntat per part de totes les parts de solucionar-los, fins al punt que la Policia Nacional va condecorar Rodríguez, que era el seu enllaç, per la seva tasca en aquest procés.