Darrere d’una de les façanes modernistes del carrer Girona s’amaga el Forn Sarret, un local obert al segle XIX, segons anuncia el cartell d'una de les parets de l'interior: “Artesans des del 1898”. A dins també hi ha elements modernistes, com uns llums plens de colors que pengen de l’alt sostre. L’espai manté l’essència de l’època que representa, però ha estat modernitzat el 2026.

 
Llums modernistes i cartell dins de l'establiment

A l’altra banda de la barra, entre sacs de farina i màquines que donen forma a la massa, hi ha l’espai de creació, on treballa Marc Vidal, propietari del negoci des del 2010. Tot va començar quan el seu pare va arribar als anys 70 de Vilassar de Mar, on tenia una pastisseria. En arribar a Barcelona, es va trobar amb aquest local que estava disponible per la jubilació de l'anterior propietari i no va perdre l'oportunitat. Encara que la família Vidal no regentés el negoci des del 1898, va voler mantenir la llarga tradició fornera de l'establiment, que abans havia estat en mans de cinc famílies, segons comenta el forner. 

Treball constant 

“Sempre hi tenim a algú treballant. Fins i tot quan a fora col·loquem el cartell de ‘tancat’, a dins hi ha un forner preparant la massa per a l’endemà”, relata Vidal. Aquesta feina constant permet que els productes estiguin llestos a les 7 del matí, quan comença oficialment la jornada al local. Malgrat el sacrifici d’aquesta feina incessant, la continuïtat del negoci en mans de la família Vidal està en risc, contràriament dels desitjos de la generació vigent. “La meva filla gran hi tenia il·lusió, però ha vist tot el que suposa. Dependrà del fill, tot i que ara encara és massa petit per decidir-se”, comenta Vidal. 

 
L'espai de treball del forn està separat de l'aparador on es fan les compres

El flequer assegura que la seva especialitat és el pa de nous. “Ara es veu molt, però nosaltres l’elaborem des de fa més de 25 anys”, afegeix. Gràcies al pa de nous han pogut desenvolupar noves receptes i, així, mantenen l’oferta de productes d’acord amb “les tendències del dia a dia”.  Per exemple, fa 40 anys no feien pans especials, a part de l’integral o del de soja, “si se’ls pot dir així”, comenta divertit el propietari.

Una clientela fidel

La majoria de clients són del barri i “venen des de fa 40 o 50 anys”, apunta Vidal. Tot i que sempre hi ha noves cares i d’altres que desapareixen, la clientela es manté fidel. A més, en els darrers anys han vist com ha augmentat l’entrada de turistes al local: “Estem bastant al centre i la façana modernista els crida l’atenció. Normalment, fan fotos abans d’entrar”. El local també compta amb les visites freqüents dels treballadors de les oficines i dels alumnes dels instituts que es troben al voltant. 

Durant les obres de la superilla del Consell de Cent, la facturació va baixar fins al 40 % i ara s’estan recuperant. De tota manera, Vidal defensa la via per als vianants: “Permet que no hi hagi soroll i que les persones del barri passegin tranquil·les”. A més, el forner comenta que el carrer facilita que altres persones que no coneixen el local hi passin per davant i decideixin entrar-hi per consumir.

No són un despatx de pa

Les tasques a Sarret són les de qualsevol altre forn: preparar masses, vendre el pa o elaborar la brioixeria i pastisseria.

 
Pastissos elaborats al forn

Però no en tots els llocs que venen aquesta mena de productes s'hi fa aquesta feina artesanal. Vidal comenta que, des de fa uns anys, han obert un “despatx de pa” —aquesta expressió fa referència als establiments que venen allò que un camió els porta preparat cada dia— al costat de la fleca. La diferència entre tots dos es fa evident els dies de més afluència, com per Sant Joan. “El dia de la revetlla sempre hi ha cua durant tot el dia. Fins i tot va arribar a entrar el cap de la botiga del costat a veure per què hi havia tanta gent. Va ser curiós”, explica Vidal mentre riu.