Parc de Diagonal Mar a prop del Fòrum
Per Storydata
Publicat el 26 de gener 2023

Navegueu pel mapa amb el zoom i feu clic als punts de colors per conèixer les olors registrades. 

 

La convivència de fins a cinc plantes diferents de tractament a la zona del Fòrum fa que els barris dels voltants reclamin des de fa anys una solució per als problemes de contaminació odorífera que pateix el veïnat, per les males olors que s’hi respiren. Més enllà d’incomoditat, aquest tipus de contaminació pot provocar ansietat, mal de cap, falta de concentració, insomni, nàusees i, fins i tot, irritació de les vies respiratòries. 

Ara, gràcies al projecte europeu D-NOSES de ciència ciutadana, s’ha aconseguit per primer cop quantificar la contaminació odorífera a la zona el Fòrum a través d’una nova metodologia de mesurament, que utilitza el sentit de l’olfacte com a instrument per calibrar la percepció real de les olors i les seves molèsties. A través de l’aplicació OdourCollect, els veïns i veïnes de vuit barris dels municipis de Barcelona, Sant Adrià del Besòs i Badalona, propers al Fòrum, han recollit 924 observacions d’olors en temps real a través de les seves pròpies percepcions olfactives, des de febrer de 2019 a novembre de 2022.

Segons l’anàlisi de les dades recollides, la pudor a aigües residuals (42,4%), a residus (23,7%) i les olors industrials (15,3%) lideren el rànquing de les olors que predominen a la zona Fòrum, segons les observacions de la ciutadania recopilades a temps real. 

Si s’analitzen els subtipus d’aquestes olors recollides, lideren el rànquing la pudor a fang (25%), a aigües residuals (15%) i a residu descompost (14%). L’estudi conclou que l’olor a aigües residuals es detecta en un perímetre d’entre 500 metres a 1,6 quilòmetres de la depuradora del Besòs i la planta de tractament de llots, que es troben a sota de la mateixa plaça del Fòrum. La pudor a brossa es recull sobretot al municipi de Sant Adrià del Besòs i el barri de La Mina, en relació amb l’Ecoparc del Mediterrani.

“Les conclusions del nostre estudi és que hi ha tres tipus d’olors prevalents a la zona del Fòrum: fangs, residus i aigües residuals que es relacionen cadascun d’ells amb una de les tres plantes de tractament de la zona: Metrofang, l’Ecoparc i la depuradora del Besòs”, adverteix Miguel Hernández, especialista en olors de Science for Change. 

Els registres per estació de l’any, demostren també que les tardes d’estiu (21%) i les tardes de primavera (17%) són els moments en què els ciutadans registren més olors. Aquest comportament es relaciona, segons els resultats del projecte, amb una major emissió de les olors derivada de les altes temperatures i dels mateixos hàbits de la ciutadania, ja que són els moments en els quals estan al carrer. 

Aquesta percepció es relaciona també amb les condicions meteorològiques degudes a situacions d’inversió tèrmica quan es fa de nit, ja que més de la meitat de les observacions detectades per la ciutadania mostren una persistència de les males olors a darrera hora del dia. Una de les explicacions més plausibles té a veure amb la circulació dels camions de transport de fangs, que comença a les 22 hores segons els responsables de la planta, tot i que el veïnat afirma veure camions circulant abans, cosa que coincideix amb les observacions reportades.

En paral·lel, el 23% dels registres es relacionen amb olors que perduren o es detecten durant tota la jornada. “La nostra metodologia ha aconseguit, a més, veure en quin moment del dia hi ha més impacte. Per exemple, arribem a la conclusió que hi ha més concentració d’olor al vespre pels camions que transporten els fangs”, explica Hernández.

Pel que fa a l’anàlisi de la gradació de les olors detectades, la pudor a aigües residuals és la que es detecta amb més intensitat respecte a la resta d’olors detectades.

Una nova metodologia per mesurar la contaminació odorífera

Malgrat l’impacte que produeix a la ciutadania la contaminació odorífera, les característiques de l'olor ocasionen una dificultat afegida a l'hora d'establir mecanismes d’identificació, de mesurament i de regulació. Les olors són difícils de mesurar i això fa que sigui difícil establir llindars màxims permesos —com es fa amb la contaminació acústica— i emmarcar aquesta necessitat en una regulació estatal, ara per ara inexistent.

Els mètodes tradicionals de mesura s’enfoquen en l’emissió de l’olor i utilitzen models de dispersió per estimar l’impacte anual mitjà sobre la població, però no permeten saber què està passant en temps real a la zona d’impacte, és a dir, no ofereixen informació de les molèsties reals que provoquen a la ciutadania, que es troba desprotegida davant d’aquest tipus de contaminació ambiental. 

Amb el projecte D-NOSES i l’aplicació OdourCollect, la ciutadania es converteix en una xarxa de sensors odorífers que genera dades en temps real a través de les seves pròpies percepcions olfactives. Mitjançant l’aplicació, es recopilen i es tracten les dades registrades i se’ls apliquen dades meteorològiques i models de dispersió per intentar identificar, per mitjà de retrotrajectòries, l’origen de les olors percebudes pel veïnat. Una nova metodologia basada en l’anomenada ciència ciutadana que pretén canviar el paradigma actual i superar les limitacions dels mètodes tradicionals de mesura de les olors.

L’aplicació geolocalitza aquestes observacions en l’espai i el temps per construir mapes d’olor col·laboratius, amb l’objectiu d’apoderar la ciutadania en la demanda de solucions per reduir les molèsties per contaminació odorífera i promoure la consciència de la corresponsabilitat en la gestió de residus i aigües residuals. A llarg termini, la finalitat del projecte és introduir la contaminació odorífera en l’agenda política, davant la manca d’una regulació estatal. 

“L’objectiu d’OdourCollect és mapejar en temps real i monitorar les olors per trobar la percepció real de la molèstia. Tenim observacions a tot el món, però ens interessen les dades de les zones afectades per contaminació odorífera, com passa amb el Fòrum, per intentar reduir-la”, explica Rosa Arias, creadora de la metodologia de mesura i de l’aplicació. 

A l’inici de l’estudi, han participat una quinzena de veïns als quals se’ls ha entrenat per saber identificar i posar nom a les olors, malgrat no ser panelistes certificats. “Entrenem els veïns i veïnes per saber diferenciar entre diferents tipus d’olor, intensitat i to hedònic. A més, fem passejos sensorials perquè aprenguin a mapejar bé. La participació va créixer fins a les 86 persones al final del pilot l'any 2021, amb un total de 162 a l’actualitat. Moltes d’elles no estaven entrenades, però no han canviat els resultats. Això vol dir que el mètode funciona i que el nostre nas és el millor sensor que hi ha al mercat per mesurar les olors”, afegeix Rosa Arias. 

Fòrum, projecte pilot de D-NOSES

El projecte D-NOSES preveu aplicar la nova metodologia en deu casos pilot, dels quals la zona del Fòrum de Barcelona ha estat seleccionat com a pilot pioner, per ser una zona complexa pel que fa a les fonts emissores d’olors. La tria d’aquest territori s’ha fet perquè conflueixen diversos aspectes que el projecte considera interessants per emprar la nova metodologia, com és la convivència de diferents activitats (residencial, industrial, comercial, serveis, oci...) sumada a una gran concentració d'infraestructures de serveis urbans i la diversitat en la composició del teixit social.

“Al Fòrum ens interessa identificar els moments de màxim impacte de l’olor per la ciutadania. L’objectiu és identificar episodis d’olor, que es poden definir quan en un període de quatre hores hi ha dues persones que registren una olor determinada. Quan ho identifiques, pots veure d’on prové aquesta olor”, explica Rosa Arias, que lamenta que el projecte no ha pogut finalitzar el seu fi d’elaborar plans de gestió de les olors, per reduir l’impacte a la ciutadania. 

El projecte va implicar des del primer moment el veïnat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va donar suport al pilot i a través de la qual, els participants del projecte van poder fins i tot visitar les plantes de tractament de residus i aigües residuals. L’esclat de la pandèmia de la Covid-19, però, va frenar tot el treball posterior per concretar accions per minimitzar l’impacte de les olors. “El nostre objectiu era veure la correlació entre les dades i les emissions de les plantes, crear un grup de treball amb les administracions competents i proposar mesures correctores, però al final no s’ha fet res de tot això. És una pena, perquè tenim dades molt valuoses per a les entitats emissores”, lamenta Rosa Arias. 

Manca de regulació per combatre la contaminació odorífera

Malgrat que a Catalunya el 30% de les denúncies i queixes rebudes en les diferents administracions territorials del Departament de Medi Ambient està relacionada amb les olors i, juntament amb la contaminació acústica i lumínica, és el principal motiu d’intervenció del Síndic de Greuges, no existeix una normativa catalana que reguli específicament la contaminació odorífera, en considerar que són els ajuntaments els responsables de controlar, inspeccionar i sancionar aquest tipus de contaminació.

El 2005, però, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va redactar un esborrany d’avantprojecte de llei contra la contaminació odorífera que no s’ha acabat ratificant, però que ha servit a alguns municipis per desenvolupar les seves ordenances relacionades amb l’impacte i el control de les olors. Castelldefels va ser el primer municipi a l’estat espanyol que, l'any 1989, va redactar una ordenança d’aquest tipus. Diversos municipis tenen també alguna regulació municipal relacionada amb la contaminació odorífera com Banyoles, Lliçà de Vall, Riudellots de la Selva i Sarrià de Ter. 

A la ciutat de Barcelona, la referència a les olors la trobem al capítol 7 d’Olors del Títol II Contaminació Atmosfèrica de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA) i l’annex I.3 d’Activitat Potencialment Generadores d’Olors. A més, per a qüestions específiques es complementa amb la norma UNE d’Emissió d’Olors UNE-EN 13725:2004; alguns aspectes recollits a l’esborrany d’avantprojecte de llei iniciat per la Generalitat; estudis sol·licitats per l’Ajuntament a l’empresa Odournet, especialista en Olors i amb laboratori acreditat per a mesures d’olor d’acord amb UNE-EN; condicions específiques recollides en informes de Medi Ambient d’activitats sotmeses a llicència ambiental. 

Estatalment, no s’ha aprovat cap normativa relacionada amb les olors. Com passa amb la resta de països europeus, a Espanya s’aplica la directiva europea d’emissions industrials sobre la indústria, un sector que pot dur a terme estudis olfactomètrics, tot i que la inexistència de regulació en molts països europeus fa que no existeixin límits d’emissió o immissió. 

“El buit legal deixa indefensa a la ciutadania. Hi ha legislació pel que fa al soroll i a la qualitat de l’aire, però per a l’olor, les ordenances que existeixen no estan unificades i molts ajuntaments no saben com mesurar-ho, ni com donar solució als problemes de contaminació odorífera. El que diferencia la nostra metodologia és que la recollida de les olors es fa en temps real, ja que el que passava amb les queixes era que quan els consistoris anaven a comprovar què passava, les olors ja havien desaparegut”, explica Johana Burbano, especialista en olors de Science for Change.

La contaminació per olors no és un concepte nou, i ja s'inclou com un factor de contaminació a la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. També el Tribunal Europeu de Drets Humans i la jurisprudència contenciosa administrativa han declarat que la contaminació per olors pot arribar a afectar en determinats supòsits el dret a la intimitat domiciliària de les persones. A escala europea i arreu del món, la contaminació odorífera és la segona causa de queixa ambiental, després del soroll. 

Què és D-NOSES?

El projecte europeu D-NOSES (Distributed Network for Odour Sensing, Empowerment and Sustainability, 2018-2021) ha abordat a mitjà-llarg termini el problema de la contaminació odorífera a través de mecanismes de participació ciutadana, incidint en les estratègies de participació i en la cocreació de mètodes i solucions cas a cas, és a dir, fent ús de l’anomenada ciència ciutadana. 

Aquest projecte europeu va ser finançat a través del programa d’investigació Horitzó 2020 amb un pressupost de 3,16 milions d’euros i una durada de tres anys. Hi van participar 14 institucions de 9 països diferents (Espanya, el Regne Unit, Àustria, Grècia, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bulgària i Xile). 
El principal objectiu del Projecte D-NOSES va ser el desenvolupament i la validació a través de 10 casos d’estudi d'una metodologia de ciència ciutadana per abordar la contaminació odorífera a través d'estratègies de participació i cocreació que impliqui els agents de la quàdruple hèlix: administracions, ciutadania, indústria i experts acadèmics. 

El projecte va realitzar diverses activitats i tallers per fomentar la participació ciutadana, tant en la fase de disseny, compilació i anàlisi de dades, com en la proposta de solucions, així com formació pel que fa a les olors per a la ciutadania implicada.

Metodologia d’anàlisi 
En aquest article s’han analitzat i visualitzat fins a 924 observacions d’olors recollides a través de l’aplicació OdourCollect pel veïnat de 8 barris de 3 municipis (des del febrer de 2019 fins al novembre de 2022):
    
    - Diagonal Mar, El Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme
       (Barcelona)
    - La Mina, La Catalana, Sant Joan Baptista (Sant Adrià del Besòs)
    - Artigues, La Mora (Badalona) 

A través de la geolocalització de les dades obtingudes, les observacions s’han plasmat en un mapa elaborat en Mapbox. Per tant, cada observació queda representada allà on s’ha reportat, per un total de 162 persones que han participat en la recollida. Hi ha un usuari que ha registrat 235 observacions, equivalents al 25,4% del total.

Mitjançant el dia i l’any, s’ha extret l’estació corresponent:
Primavera: 21 de març - 21 de juny
Estiu: 21 de juny - 23 de setembre
Tardor: 23 de setembre - 21 de desembre
Hivern: 21 de desembre - 21 de març

Mitjançant l’hora del registre, s’ha fet una classificació amb les següents quatre categories: 
Matinada: De 00:00 a 06:00h.
Matí: De 06:00 a 12:00h.
Tarda: De 12:00 a 20:00h.
Nit: De 20:00 a 24:00h.

Storydata és un dels projectes residents de l'Àrea Tallers de la Universitat Pompeu Fabra. Són expertes en investigació, anàlisi, visualització i periodisme de dades. 
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —