Amb motiu de les eleccions de mig mandat del pròxim 3 de novembre als Estats Units, el programa Alumni UPF amb col·laboració del Diari de Barcelona ha convidat Vicenç Sanclemente, doctor en Comunicació i professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Francesc Millán, cap de la secció d’Internacional del Diari Ara, per analitzar en quin estat polític i social arriba el país als comicis. L’acte, celebrat aquest dimarts al Campus de Poblenou i moderat per Abril Lozano, s'emmarca dins del programa Converses Amb Ulls UPF, una sèrie de diàlegs en què ex alumni de la universitat aprofundeixen en diverses temàtiques.

"Pensar en una Europa alliberada dels Estats Units és, ara mateix, utòpic", assegura Francesc Millán en una de les tantes advertències que els dos ponents han fet durant la conferència. "Europa continua agafada de mans i peus pels Estats Units, i això condiciona el futur a anys vista", afegeix el periodista internacional, que defineix les pròximes eleccions de mig mandat com "el primer referèndum per veure si els ciutadans estatunidencs s’han cansat de Doland Trump".

Francesc Millán: "El Trump del segon mandat contrasta amb el seu discurs inicial de prioritzar els Estats Units"

El periodista també ha remarcat la incongruència entre els dos mandats del republicà. "Arriba per primer cop a la Casa Blanca amb el discurs d’"America First", però el segon mandat comença amb una intervenció a Veneçuela seguida de les amenaces a Groenlàndia. El Trump que hem vist al segon mandat és molt més radicalitzat i contrasta amb el seu discurs inicial de prioritzar els Estats Units", diu l'expert en l'àmbit internacional. En aquest sentit, Millán assegura que la política intervencionista actual de Trump "té més analogies amb la política internacional del segle XIX que amb el segle XX”.

Unes eleccions amb efectes internacionals

En la mateixa línia, Sanclemente adverteix que els resultats de les midterm elections ('eleccions de mig mandat') també poden alterar la política exterior dels Estats Units: "Els estatunidencs defineixen a aquell president que perd les eleccions de mig mandat com un 'ànec coix'. És un compte enrere en què la seva actuació quedarà reduïda a afers internacionals, perquè difícilment podrà fer avançar cap llei en un Congrés amb majoria demòcrata", explica el corresponsal de Televisió Espanyola a l’Havana, Pequín i Washington, entre d’altres. "Tinc la teoria que el president dels Estats Units on mana menys és als Estats Units. Per això, hauríem de votar tots els països exteriors a les eleccions presidencials", afegeix. 

Un dels factors que ha generat més polèmica dels últims temps de l'administració Trump és l'augment del cost de la vida dels estatunidencs. Segons un estudi del Pew Research Center, un 60 % dels estatunidencs no disposa de prou ingressos per arribar a final de mes. "Les causes poden ser l’escalada del preu del gasoil fins a un 76 %, les factures mèdiques, i l’increment del preu de productes alimentaris en zones concretes", detalla Sanclemente. Així i tot, Millán creu que la possible derrota de Trump als comicis pot resultar perillosa. "Un Trump ferit és encara més imprevisible del que ha estat. Pot anar més enllà de les seves fronteres i afectar els grans conflictes europeus que encara són vigents", explica.

En l'acte també s'ha posat èmfasi en les noves formes de guerra actuals, les quals Sanclemente assegura que formen part "d'una nova etapa d’atac sistemàtic a la recerca de recursos naturals". De la mateixa manera, Millán adverteix que a Ucraïna "la forma com s’està bombardejant també està canviant". "Hi ha més perill a les ciutats que a primera línia de la trinxera. L’altre dia preguntàvem a fonts del govern ucraïnès qui els feia més por: Trump o Putin? I responien Trump", explica el periodista internacional, que també va ser corresponsal a Ucraïna. Com a possible solució a la guerra russo-ucraïnesa, ambdós experts coincideixen que "l'admissió d’Ucraïna a la Unió Europea és clau i proporcionaria a Europa un dels millors exèrcits del món".

L'atac que va canviar el món

A banda de l’anàlisi de la salut actual democràtica dels Estats Units, la conferència també ha explorat l’impacte dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 en la política del país. "Aquell matí ens havien encarregat una peça d’esports sobre Michael Jordan, que tornava a jugar a bàsquet als Washington Wizards. Després de començar a editar el reportatge, un avió va impactar a la primera torre", explica Sanclemente, el qual va ser corresponsal de TVE a Washington des del 2001 fins l'any 2003. “Aquell dia va ser el més dur de la nostra trajectòria professional i al cap del temps t'adones del xoc emocional”, diu el corresponsal.

Vicenç Sanclemente: "Si els terroristes pretenien imposar la por, van guanyar. Però també van guanyar els polítics en les següents dues legislatures, en què a les escoles els nens feien una pregària al president"

Sanclemente considera que “el gran error dels serveis d’intel·ligència va ser pensar que mai podrien ser atacats en territori propi”. “Si els terroristes pretenien imposar la por, van guanyar. Però també van guanyar els polítics en les següents dues legislatures, en què a les escoles els nens feien una pregària al president”, exposa el doctor en Comunicació. Com a testimoni, el periodista detalla que el país vivia en “un regne de la por constant”. “George Bush creia més en la Bíblia que en les Nacions Unides. La seva visió d'imposar la moral del món és absolutament paternalista”, assegura.

Pel que fa al paper d'Europa, Millán afirma que "el desafiament actual dels europeus és que les eleccions més importants del continent no siguin les dels EUA". "No he tingut mai als Estats Units de referent, tots els meus referents els he trobat a Europa. Hi ha una generació que ha vist aquest canvi de tendència política dels últims anys", conclou el periodista.