Després d'una campanya electoral complexa i d'una primera volta no exempta de polèmica, el poble colombià decidirà el seu futur a les urnes el pròxim 21 de juny, quan haurà d'escollir el pròxim president de la república andina en una segona volta electoral. Els electors hauran de triar entre dos candidats separats per una gran distància ideològica: a l'esquerra, Iván Cepeda, l'aposta continuista i candidat de l'actual president, Gustavo Petro, en representació del Pacte Històric; i, a l'extrema dreta de l'espectre polític, Abelardo de la Espriella, candidat de Defensors per la Pàtria.

A la cita del 21 de juny, tots dos candidats hi arribaran en un clima de màxima tensió arran de les acusacions de "frau electoral" llançades pel president Petro. En un comunicat publicat a les xarxes socials, el cap de l'executiu sortint assegura que es van produir modificacions en el programari electoral, fet que hauria comportat alteracions en el cens electoral i en el nombre de col·legis, meses i punts de votació. Petro afirma, a més, que disposa de proves que sustenten aquestes denúncies.

Ara, la pilota és a la teulada de la justícia colombiana, que haurà d'analitzar les proves aportades pel president i emetre el seu veredicte. Tanmateix, la Missió d'Observació Electoral de la Unió Europea a Colòmbia sosté que no existeixen indicis de manipulació del procés electoral, que qualifica de "transparent, ordenat i fluid" i d'una autèntica "lliçó de democràcia", en paraules del president de la missió, l'eurodiputat popular Esteban González Pons.

La Missió d'Observació Electoral de la Unió Europea a Colòmbia, durant la roda de premsa posterior a la primera volta de les eleccions presidencials. (STR-EFE)

Tant González Pons com l'eurodiputada socialista Leire Pajín han llançat un missatge d'optimisme de cara a la segona volta, amb l'esperança que "es desenvolupi igualment de manera pacífica, democràtica, sense interferències de cap mena i amb ple respecte per la sobirania de Colòmbia i la voluntat de la ciutadania".

Jorge Ernesto Roa, advocat constitucionalista: "Li fa un mal servei a la nostra democràcia que el president generi desconfiança en el nostre sistema electoral"

Consultat pel DdB, Jorge Ernesto Roa, advocat constitucionalista colombià, exmagistrat auxiliar de la Cort Constitucional de Colòmbia i professor del Departament de Dret de la UPF, posa molt d'èmfasi en el fet que el sistema electoral colombià és "altament transparent, fiscalitzat i fiable". "Si parlem d'una manipulació d'urnes o del programari electoral, és molt difícil que a Colòmbia hi hagi frau electoral", assegura Roa, que reconeix que el país andí encara no disposa d'urnes electròniques, però sí d'observadors electorals, testimonis designats pels partits i diversos mecanismes de control institucional, entre d'altres.

L'expert constitucionalista remarca que cal distingir entre el procés electoral en si i els problemes que es produeixen abans que la ciutadania acudeixi a les urnes, com ara "la compra de vots, la corrupció de l'elector, la manca de transparència comptable en les campanyes electorals, l'absència de debats electorals o la influència de grups armats sobre el vot de la població". Roa és clar: "Són problemes greus, però són previs al moment en què les persones s'enfronten a les urnes", i reclama que també siguin objecte d'investigació.

"Cal distingir entre el procés electoral en si i els problemes que es produeixen abans que la ciutadania acudeixi a les urnes"

Malgrat aquestes problemàtiques, Roa demana prudència al president Petro. "Són acusacions perilloses", afirma, ja que, més enllà de ser un moviment "que mobilitza ciutadania i genera importants rèdits polítics", una acusació d'aquesta mena obre la porta perquè els candidats "no reconeguin els resultats, cosa que suposa una deriva cap a l'autoritarisme". I conclou: "El president fa un mal servei a la nostra democràcia quan genera desconfiança en el nostre sistema electoral".

Roa recorda que la mateixa organització electoral estatal "li va donar la victòria com a president i la majoria parlamentària al seu partit fa uns mesos", motiu pel qual considera que l'acusació de Petro respon a una estratègia política. Preguntat per una possible crisi de legitimitat política o institucional, l'expert evita parlar de crisi, però qualifica el moviment del president sortint d'"irresponsabilitat i intervenció política" i recorda que "és un funcionari públic".

Pel que fa a possibles mesures per millorar encara més la qualitat democràtica del sistema electoral colombià, Roa insta les institucions del país a aplicar dues reformes clau que podrien ajudar a "reduir la corrupció i evitar la compra de vots": el vot electrònic i el vot obligatori. Segons afirma, totes dues mesures han donat bons resultats en termes d'accessibilitat i de reducció de problemàtiques electorals en països com el Brasil.

 Soldats de l'exèrcit colombià, custodiant un centre de votació, a Cúcuta. (Mario Caicedo/EFE)

Una extrema dreta que és vella coneguda

El Brasil, igual que Xile, l'Argentina i Colòmbia, ha estat objecte de la influència de corrents polítics extremistes impulsats per determinades elits polítiques, econòmiques i socials de l'Amèrica Llatina. Candidats com Gabriel Boric, Lula da Silva o el mateix Gustavo Petro han hagut d'afrontar una oposició que sovint transcendia els seus rivals polítics nacionals. Fins i tot Donald Trump, president dels Estats Units i referent de la dreta populista internacional, ha expressat públicament el seu suport i ha fet crides a votar per candidats de la dreta radical llatinoamericana.

Aquesta dinàmica no és nova. Històricament, les elits polítiques han intentat preservar la influència i mantenir-se a prop dels centres de poder. Un exemple paradigmàtic és el d'Álvaro Uribe Vélez, president de Colòmbia entre el 2002 i el 2010, que ha continuat exercint una notable influència sobre la política colombiana després de deixar el càrrec.

Uribe ha estat objecte de controvèrsies per presumptes vulneracions dels drets humans durant la seva presidència, i va mantenir una estreta relació amb l'administració de George W. Bush. S'ha vist immers en diversos processos judicials relacionats amb acusacions de suborn de testimonis i frau processal, en un cas que ha marcat bona part del debat polític colombià dels darrers anys.