Federic Guerrero és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialista en comunicació i metodologies d’investigació quantitativa. La seva trajectòria acadèmica s’ha centrat en l’anàlisi de les dades aplicades als estudis de comunicació, així com en l’impacte de les noves tecnologies en els processos comunicatius.

A més de la seva tasca docent i investigadora, és el director del +RAIN Film Festival, un certamen internacional dedicat a les produccions audiovisuals creades amb intel·ligència artificial. El festival va néixer l’any 2022 com el primer d’Europa de pel·lícules fetes amb IA. Ara s’ha consolidat com un espai de referència per explorar les possibilitats creatives de la intel·ligència artificial en el sector audiovisual i, aquest 2026, celebra la seva quarta edició. Aquesta quarta edició posa el focus en les possibilitats i reptes de la IA al cinema.

Com serà aquesta quarta edició del festival i quin és l’objectiu per aquest any?
L'objectiu fonamental és consolidar-se com l'encreuament entre el cinema, l'audiovisual i tot el que té a veure amb els mitjans i la intel·ligència artificial. Hem anat evolucionant els nostres objectius des d'una primera edició que va ser pensada a finals del 2022, per tant ja fa gairebé quatre anys, on hi havia una realitat en relació a la intel·ligència artificial generativa i el cinema diferent a l'actual. Hem anat afegint peces que creiem que són interessants respecte a aquesta mirada que tenim de l'audiovisual fet amb intel·ligència artificial. Ara parlem també de reptes com la sobirania tecnològica, ètica, materialització de la IA, sostenibilitat, canvi climàtic, etc.

Quantes pel·lícules participaran enguany?
Al voltant d’unes 220 pel·lícules. És una xifra molt similar a la de l’any passat.

Quins són els criteris a l’hora de seleccionar-les?
Tenim molt present en el festival és aquesta visió de la IA com una eina per a l'autor i l'autora. Nosaltres, el segon any, sobretot, vam explicitar la importància de reconèixer els creadors amb intel·ligència artificial. Per tant, el que busquem és aquesta textura, aquest estil, aquesta innovació narrativa, aquesta experimentació sobre la pròpia eina, més que films amb un format i una estètica estàndard que segueixin molt la línia dels últims models més avançats d'intel·ligència artificial generativa. 

Com ha evolucionat el nivell dels films presentats des de la primera edició fins ara?
Els films són cada cop millors a nivell narratiu i experimental, i també tenen una durada superior. Més que l’estètica, valorem què podem fer amb aquests instruments que abans no podíem fer.

Les pel·lícules estaran disponibles a 3Cat com hi varen estar l’any passat?
Sí, durant almenys un mes seran accessibles a través de 3Cat. També estaran disponibles a tota la comunitat universitària a través de l'intranet de la UPF, en un espai de la Biblioteca Crai.

En aquest context de pel·lícules generades amb IA, quin és el perfil d’espectadors que normalment visita aquest festival?
L’audiència és molt heterogènia: acadèmics, professionals del sector i ciutadania interessada en la IA generativa. Una de les missions més importants del nostre festival és la transferència a nivell social. Volem arribar a la gent. No només quedar-nos com un festival acadèmic, que no ho som, sinó que els públics siguin amplis i que tothom que estigui interessat en la intel·ligència artificial generativa hi pugui assistir. A més a més, és un festival gratuït. 

Amb quina finalitat va néixer RAIN?
Va néixer per posar la IA al servei de la innovació i l’experimentació en la narració audiovisual. L'objectiu fonamental s'ha mantingut. Sí que ens hem mogut una miqueta en la nostra perspectiva i la nostra mirada respecte a les conseqüències estructurals de la intel·ligència artificial generativa. Però això és un altre tema, que el tractem, però que no ens fa oblidar quina és la nostra missió principal. 

"Aquella idea de la IA generativa com un instrument emancipador ha quedat una mica en entredit amb la concentració del sector"

També som crítics amb les conseqüències socials i estructurals d’aquesta tecnologia. L’estructuració del sector de la tecnologia audiovisual fa que el poder s'acabi concentrant en molt poques mans i que, per tant, aquella primera idea que teníem de la IA generativa com un instrument emancipador que havia de servir als artistes i la gent en general per crear, per experimentar i explorar, quedi una mica en entredit.

Com posicionaries el RAIN davant del debat ètic sobre els drets d’autor?
Aquí, en el cas dels drets d'autor, hem de distingir dues coses. Una, els drets de les obres utilitzades per l'entrenament de models. Aquí reclamem aquests drets d'autoria. No és tolerable que els models facin servir conjunts de dades sense pagar res.  L'altra qüestió és si es reconeixeran mai els drets de l'autor que ha creat amb intel·ligència artificial.

Teniu resposta?
La nostra resposta és que quan la intervenció humana és suficientment important com per plantejar-te que allò ha estat creat per un ésser humà, som favorables al reconeixement de l'obra i els seus drets. Si és una obra, un treball, un espot en el qual la intervenció humana és mínima, vol dir un prompt, jo particularment seria partidari de no justificar aquest dret d'autoria.

Amb la producció d’aquestes pel·lícules amb IA poden perillar llocs de treball o se’n creen de nous?
Crec que en general es perdran alguns llocs de treball, ja ho estem veient, sobretot en qüestions de so, de postproducció… Més que perdre treball, segurament no se'n crearan de nous que vagin en aquesta direcció. I està per veure com seran els perfils dels nous especialistes en IA i com s'aniran incorporant al mercat de treball. Hi ha alguns sectors, per exemple, que ja veiem que estan reduint el seu nombre de treballadors, com el món dels videojocs.

 
De moment encara no ha aparegut tant en els mitjans tradicionals, almenys a nivell local, però és evident que comportaran un canvi important en les lògiques i en el món del treball, que afectarà a tothom. Les universitats tampoc seran alienes a tot aquest procés.

Creus que la IA podria substituir aquesta creativitat humana?
Crec que no. La IA ens obliga a conquerir nous espais creatius, com ens han obligat anteriorment altres tecnologies. No trobo que tingui un valor particularment especial, cultural, determinades creacions que es fan amb IA. De fet, el 99,9% no tenen cap valor si assumim que el valor té a veure amb l'exploració i la conquesta de nous espais creatius. Substituirà la màquina la creativitat humana? Esperem que no. Esperem que sempre valorem allò que estem fent els humans. Les màquines són construccions i creacions nostres, però al final som nosaltres mateixos els que decidim què és el que té valor i què és el que no en té. Crec que està per decidir, però jo soc dels que defensen que la creativitat humana es mantindrà definida com aquest espai de conquesta contínua de formes d'expressió. 

Què li diria a un espectador amant del cinema clàssic que té dubtes?
Que s’ho miri amb curiositat i es pregunti què es pot fer amb IA que abans no es podia fer. Que s’ho miri amb la nostra lògica, que és la de la experimentació narrativa, no la de la substitució. La nostra mirada sempre serà la d'utilitzar l’eina per a l’experimentació narrativa, com el cinema ho va fer en el seu moment, com la fotografia ho va fer en el seu moment i com gairebé totes les arts ho han fet en el seu moment.
 
Quins beneficis diries que té la producció de pel·lícules fetes amb IA?
Un dels beneficis principals és que, d'alguna manera, permet superar determinades barreres que no són superables per molta gent. Poso l'exemple sempre d'un dels cineastes que va presentar una pel·lícula fa dos anys, un filòsof txec, que havia fet gravacions amb àudio amb els seus amics i ell sempre havia pensat en poder fer una pel·lícula amb aquestes gravacions i, finalment, la va fer gràcies a la IA. És possible que sense aquesta tecnologia no ho hagués fet mai.
Ens està permetent veure coses que, si no hi hagués la IA, no hauríem pogut veure. 

"La nostra mirada sempre serà la d'utilitzar la IA per a l’experimentació narrativa"

Després, la IA, òbviament, pot servir per reduir la despesa en determinades accions que són molt costoses en el món del cinema tradicional, com les localitzacions.  I sempre acabem amb la lògica que nosaltres mateixos ens obliguem, que és l'experimentació. No sabem cap a on anem, no sabem cap a on arribarem. Anem a veure què està fent la gent de tot el món i com està integrant i utilitzant aquest instrument i anem a veure si en surt res que realment considerem que val la pena.

Quina ha estat l’evolució de la IA aquests darrers anys?
Vam començar d'una manera molt naïf, molt ingenua. Pensàvem que l'evolució seria una miqueta més lenta, que l'adopció també seria més lenta en determinats àmbits, i que tindríem temps de pair el que està passant. La realitat ja sabeu on ens ha posat. Hi ha una reflexió que faig tot sovint que és l'afectació a la cultura. I normalment dic, ja no existeix una cultura sense IA. La cultura o la fas amb IA, o la fas tenint present que existeix. I això val per tothom, pels que pinten, els que fan escultures, o els que escriuen. Jo escric un llibre, no ho faig amb la IA, però la tinc present. Una provocació per tancar: s'assembla més un creador del 2022 a un de l’antiguitat que a un del 2026.

I ja per acabar, com t'agradaria que evolucionés el festival? 
A mi m'agradaria que el festival continués amb aquest creixement que té interdisciplinari. Ara mateix hi ha quatre departaments de la Pompeu representats. Potser ens agradaria afegir els de Polítiques i els de Dret. Que es convertís realment en aquest focus i centre del debat, una setmana de debat aquí a nivell català, sobretot respecte a les implicacions de tot això que ens està passant, de la integració de la guia generativa. Que continuéssim rebent obres de gran qualitat, si pot ser més, més, però sobretot que s'interpretés aquest festival com un espai en el qual la recerca narrativa, la recerca estètica, l'explotació de potencials és el centre de tot el que està passant. Convidem a tothom a vindre i ens agradaria convertir-nos en un festival de referència a tots els nivells.