És divendres de pont, de cap de setmana llarg. I això significa que ens toca viatjar, almenys virtualment. Fa set dies vam visitar Varese; avui conduirem només 4 hores cap al nord, però creuarem dues fronteres: Suïssa i Alemanya, per endinsar-nos a la Selva Negra, una destinació ideal per al turisme de natura. L’Anissa Köbelin ens obre les portes de casa seva a la cultural ciutat de Friburg. 

Friburg no és precisament una ciutat que destaqui internacionalment. Possiblement perquè la competència a Alemanya és increïble. Però, de tota manera, no té les millors universitats, ni els llacs més pintorescos, ni la vida nocturna més boja. Fins i tot el seu equip de futbol només es pot descriure com a ‘acceptable’.

Però un petit passeig pel casc antic amb l’Anissa escoltant les seves històries faria que qualsevol persona s’enamorés d’aquesta ciutat. Una localitat plenament alemanya i amb un encant que pots trobar a molt pocs llocs. 

El Nadal al centre de la ciutat

El casc antic, folklore alemany

Comencem la ruta a l’Albert-Ludwigs-Universität, al bell mig de Friburg i on l’Anissa estudia International management. “Tot i no ser gaire coneguda, és una ciutat completament universitària”, explica, “amb moltíssima gent jove pels carrers tant de dia com de nit”.

Això es pot comprovar només sortir per la porta. Ens trobem davant la Platz der alten Synagoge (Plaça de l’antiga Sinagoga), una de les referències culturals més importants del municipi. “Durant la Segona Guerra Mundial la sinagoga va ser cremada i enderrocada. Ara hi ha una petita estàtua per recordar-la i unes fonts al terra que fan diferents patrons”. Tot i el fred, la plaça és plena d’estudiants i famílies amb nens, asseguts a terra o a les petites zones amb gespa, simplement descansant: “A l’estiu és un dels millors llocs”, assegura l’Anissa, “perquè amb el bon temps tothom ve aquí amb amics i l’ambient és preciós”. 

Just davant hi trobem la sorprenent biblioteca de l’universitat -un edifici modern de vidre que contrasta amb l’arquitectura rústica que l’envolta- i l’elegant Teatre de Friburg. Nosaltres, però, ens dirigim en direcció contrària per a seguir amb el tour de l’Altstadt, el barri antic.

Els carrers de llambordes i les petites cases d’estil medieval -totes de colors pastel- fan que et sentis a un altre món. L’Anissa va viure un parell d’anys a San Francisco i, en tornar a Alemanya, li va retornar la pau: “Poder caminar per aquests carrerons és el que més vaig trobar a faltar”. “Sempre m’ha agradat casa meva, però ara que he tingut la sort de visitar moltes ciutats, m'he adonat que Friburg és de les més maques que podràs trobar. Té una àurea especial”. 

Freiburger Münster, a l'Altstadt

Absorts en la conversa, gairebé ens topem amb un dels edificis més emblemàtics de la vila: la Martinstor, la primera “porta de Friburg”. Una fortificació datada de l’any 1202 i que, juntament amb la Schwabentor, marcaven l’entrada a la ciutat a l’època medieval. “És una ciutat molt cultural, plena d’edificis que expliquen la història del país i la seva evolució. Aquí a tocar també hi ha, l’Augustinermuseum, un museu d’art molt interessant que mostra la cultura d’Alemanya”.

Caminant cinc minuts arribem finalment a la gran atracció arquitectònica del centre, la Freiburger Münster, la catedral que sobresurt evidentment per sobre tots els edificis. “Aquí al costat hi ha l’Historisches Kaufhaus, que també és preciós. El casc antic és molt petit però és ple de monuments increïbles. Caminar per aquí és el remei perfecte per quan et sents estressada”, conclou l’Anissa, amb tota la raó. 

Quan arriba l'hivern

Les nits a Friburg

A l’hivern, quan es fa fosc, el Nadal s’apodera dels carrers. Encara al vell districte ens adentrem de ple a la cultura alemanya. “A mi no m’agrada l’hivern”, afirma l’Anissa, “però si l’he de passar a algun lloc vull que sigui aquí.” Ens dirigim al mercat de Nadal. “Si visites Friburg, o Alemanya en general, has de passar per un mercat de carrer, beure glühwein, menjar qualsevol tipus de salsitxa típica -jo recomano les lange rote- i si vols alguna cosa dolça, magenbrot o un gofre”.

Acabant la ruta pel barri antic, assenyalo un petit canal d’aigua que corre pel costat del carrer: “Són els Freiburger bachle, n’hi ha a molts carrers. Són part de l’encant i l’essència de la ciutat. Hi ha un mite popular que diu que si t’entrebanques o poses el peu dins d’un dels canals, et casaràs amb algú de Friburg”. 

Freiburger bachle, als carrers del casc antic

Quan arriba la nit, però, les nadales s'esvaeixen. El seu substitut, el techno. “Després de sopar, per entrar en calor, hem de sortir de festa. És necessari.” No ens hem de moure gaire, perquè la millor zona per sortir de nit, segons l’Anissa, és a la mateixa zona. “L’anomenem Bermuda Dreieck, és on es troben tots els bars.”

A Friburg, els bars tenen una peculiaritat, però: tots els locals són subterranis. “Hi ha espais de tot tipus. Alguns de cars i elegants, altres amb un ambient tranquil i molts per a donar-ho tot. Això sí, a tot arreu escoltaràs techno.”

En una nit visitem els tres locals preferits de l’Anissa i, com bé havia avisat, tots són sota terra. Comencem per Fili Café i Puzzles, però no ens hi quedem gaire estona. “La millor opció, sense dubte, és Shooter Stars. És on van els universitaris, un bar de xarrups amb el millor dels ambients”. Un tret singular, però: a la majoria de local s’hi pot fumar.  

Una ciutat dedicada al medi ambient

El matí següent ens preparem per un dia mogut. El passem a Seepark, el principal espai verd dins la ciutat. “A l’estiu, és el meu lloc preferit. Sempre hi vinc amb amics a fer un pícnic a la gespa i banyar-nos al llac”. Pugem dalt del Seeparkturm, una petita torre que et permet veure el parc sencer, i després passegem pel pont que creua el llac i el rodegem. “No ens podem perdre la glasshaus (casa de vidre) i el Jardí Japonès”.

Un dels trets diferencials de Friburg és el seu compromís amb el medi ambient. “És una ciutat bastant hippie”, admet l’Anissa. “Fa la sensació que tothom és vegà i cuida la natura en tot moment. Els parcs són sempre plens, el Dreisam -el riu que creua la ciutat- està molt protegit i fins i tot tenim barris completament sostenibles. Passejar per Vauban és molt graciós perquè molta gent va descalça pel carrer”.

Posta de sol a Seepark

Ens hi podríem quedar tot el dia, però el pla és agafar el cotxe i moure’ns cap al nord. Perquè un dels plans més habituals els caps de setmana és creuar una de les fronteres. Basilea, a Suïssa, queda a menys d’una hora cap al sud. “És tan a prop que molta gent, quan es cansa del techno, surt de festa allà”. A França hi pots arribar en vint minuts, però el costum és visitar Estrasburg, la capital d’Europa, a una hora de Friburg.

De camí, et trobes de cara amb l'Europa park, el parc d’atraccions estacional més popular del món en nombre de visites. Si us agrada aquest tipus d’activitats, no us el podeu perdre. 

França, Suïssa i la Selva Negra

De camí a Estrasburg, l’Anissa m’explica la relació que tenen amb els dos països veïns i la Selva Negra. És a dir, tot el que els envolta. “Alemanya és un país car, però això a nosaltres no ens afecta de la mateixa manera”, assegura. “Els meus pares molts cops prefereixen agafar el cotxe i anar a França a fer la compra. Acaba sortint més barat. Jo mateixa sempre que vull roba nova vinc a Estrasburg a passar el dia i comprar tot el que necessiti”.

Des de petits ja s’acostumen a visitar l’estat francès: “A sisè, amb 12 anys, tenim l’opció de fer un intercanvi a França. Gairebé tothom ho accepta. Nosaltres marxem a viure amb una família durant dues setmanes i després acollim algú d’allà a casa nostra. Sempre hem estat molt units amb ells”. 

De camí a Basilea

El mateix passa amb els veïns del sud. “Aquí tothom sap esquiar, és tot el que fem des de que som petits. Hi tenim bones pistes al voltant, però les de Suïssa són extremadament millors. I hi podem anar en menys d’una hora. La gran majoria de gent va a prop de Basilea o fins i tot Zurich.”

I, en la mateixa direcció, també hi trobem part del paradís natural de la Selva Negra. “De camí cap a Suïssa, si no tens pressa, és necessari parar a descansar els llacs Schluchsee o Titisee, a l’estiu. Fins i tot pots pujar la muntanya de Feldberg i gaudir d’unes vistes espectaculars. A l’hivern, però, recomano passar de llarg i anar a Thermalbad per combatre el fred a aigües termals”. 

Cascades de Triberg

Tornant d’Estrasburg, ens dirigim a un dels llocs preferits de l’Anissa per veure la posta de sol. “Des del cim de Kandel pots veure Friburg a un costat i els boscos de la Selva Negra a l’altra. Veure la posta de sol des d’aquí és increïble”. També reconeix que és un lloc perfecte tant a l’estiu -per fer picnics amb amics- com a l’hivern -per a llançar-te en un trineu per la neu-.

Una mica més al nord, tot i que de més difícil accés, hi ha una ruta que et porta a les cascades de Triberg, al bell mig de la selva. Amb sort, us podreu creuar amb alguna petita comunitat o poblet que us puguin explicar la tradició del bollenhut. 

Posta de sol des de Kandel