La vida de mercat és sinònim de proximitat, tradició i casa. Marina Larregola, una jove de 25 anys, veïna de Sant Antoni, ho sap millor que ningú. Des que era petita ha vist com la seva mare treballava en una fruiteria al mercat del barri, la Fruiteria Giró, un negoci familiar amb 140 anys d’història que ha anat passant per les mans de les dones de la família fins a arribar també a les seves.

Abans que es construís el mercat de Sant Antoni l’any 1882, els pares de la rebesàvia de Larregola van voler comprar un número a l’espai perquè la seva filla hi posés una parada. “Aleshores tenir un lloc com aquest on vendre t’assegurava una vida estable”, explica la cinquena generació. En un primer moment, però, no es van dedicar a la fruita i la verdura, sinó a ser drapaires, és a dir, a comerciar amb andròmines, com mobles o objectes per reutilitzar. Al cap de pocs anys, van començar a vendre patates i cebes, el que hi havia a l’època, i amb el temps han anat ampliant l’oferta de fruites, verdures i hortalisses fins a tenir producte més exòtic.

Una parada plena de color

Entrar al mercat és submergir-se en una barreja de sons i olors. Alguns veïns de la zona es passegen pels passadissos amb carros de la compra per omplir la nevera i el rebost amb productes frescos. Són les tres de la tarda i, per tant, hi ha algunes parades tancades i el moviment és més escàs que en altres hores del dia. Si t’endinses al cor de l'edifici, arribes al número 113, on hi ha la fruiteria centenària, que omple l'espai de color.

“A l’hora de distribuir la fruita, la veritat és que anem una mica amb la roda de la colorimetria al davant”, destaca Larregola, tot rient. Així, assenyala que col·locar les fruites vermelles al costat de les verdes, o productes taronges amb d’altres més blavosos, ajuda que tot plegat cridi més l’atenció. “Al final, és la idea que tothom compra pels ulls”, afegeix la jove.

Mentre recol·loca alguna de les fruites i verdures, passen per davant dues clientes de tota la vida. Ja és costum saludar-se i fer-se petons, perquè, com diu Larregola, “al mercat es veu l’estima cap a la persona”. En aquest sentit, la fruitera evidencia que el tracte és diferent al d’un supermercat: “Cuides el client perquè, com que és teva la botiga, vols que hi torni”.

Canvis de generació en generació

Sent la cinquena generació del negoci, Larregola, ja sigui pel que li han explicat des de casa, com pels seus records d’infantesa, ha vist evolucionar la parada i l’entorn que l’envolta: “Els fills de persones que tenen una botiga o una parada compartim una mica la mateixa història: sortir de l’escola i anar-hi a passar la tarda”.

“Quan es va remodelar l’espai —obert de nou l’any 2018—, van fer la superilla, que va generar una gentrificació del barri”, assegura la jove, per exemplificar el volum de client turista que reben. Un tipus de clientela que els suma noves vendes, però que, segons detalla, “difumina una mica el teixit de barri, hi ha clientes de tota la vida que han hagut de marxar". Per aquest motiu, busca maneres per no perdre l'essència del mercat: “Intento adreçar-m’hi en català”.

Maria García, quarta generació del negoci, atenent alguns dels clients que s'apropen a la parada

A més dels canvis a l'espai on s’ubica el negoci, la fruitera també destaca l'actitud innovadora de la família. De les patates i les cebes, l’àvia de Larregola va introduir productes com el bròcoli o els xampinyons, molt habituals avui dia, però una novetat en el seu moment. “A poc a poc hem anat ampliant i ara hi tenim també fruites més exòtiques”, remarca la jove.

De maduixes del Maresme a la fruita més pudent del món

Per aquest motiu, malgrat que la fruiteria continua mantenint productes habituals, com pomes, plàtans o maduixes del Maresme, també ven aliments exòtics, tant de caràcter local com de fora del país. Una oportunitat tant perquè gent d’aquí pugui provar fruita típica d’altres llocs, com per a aquelles persones de fora que fa temps que no poden menjar aliments típics de casa seva. “Al final és com si algú d’aquí no veiés una cirera durant anys; seria estrany”, emfatitza Larregola, que exposa que “així, tenen la fruita aquí i poden recordar els seus països”.

A més, també ho assenyala com una manera de democratitzar aquest tipus de productes, com ara el caviar cítric, que moltes vegades només fan servir xefs per a l’alta cuina. Dels productes exòtics que té a la parada, recomana sobretot el durian, una fruita tropical originària del sud-est asiàtic catalogada com la més pudent del món. “Sorprèn la textura i de gust és una mica com els cacauets”, relata Larregola.

Tot un seguit de novetats i consells a l’hora de provar nous productes que també s’ha animat a explicar a través de les xarxes socials, com una manera de reivindicar l’ofici entre els joves. “Animo que la gent treballi d’això i que no hi hagi el prejudici a ser carnisser o peixater, perquè al final són els oficis que vertebren el dia a dia”, expressa la jove. Després d’haver estudiat Ciències Polítiques, i amb tota la vida per endavant, Larregola es veu treballant a la fruitera durant molts anys: “Soc molt addicta a la feina i a mi el que m’agrada és vendre a la gent i millorar. La parada és com el meu bebè i el vull perfeccionar tota l'estona”.