El fundador de la Legió torna a la vida en el cos d’una dona basca - Diari de Barcelona
Crítica teatral
El fundador de la Legió torna a la vida en el cos d’una dona basca
Ane Gabarain estrena al Teatre Apolo 'Cantando bajo las balas', una sàtira musicada sobre Millán-Astray
Hi ha obres que demanen al públic una mica més de context que d’altres. Cantando bajo las balas, al Teatre Apolo fins aquest diumenge, n'és una. La peça explica la vida i la mort del fundador de la Legió, José Millán-Astray, a través d’un monòleg carregat d’ironia, sàtira i referències al context polític i històric de l’Espanya del segle XX. És una proposta que exigeix al públic certa familiaritat amb el personatge i amb el moment històric que retrata, ja que bona part de l'humor i crítica depenen d’aquest context.
El gran pes de la funció recau sobre l'actriu basca Ane Gabarain, l'intèrpret de Millán-Astray, qui ha de sostenir el monòleg durant tota l’obra. Això és, sens dubte, un dels seus grans mèrits. El text és dens, intens i està ple de referències que l'actriu aconsegueix mantenir, juntament amb el fil i el ritme de l'obra sense perdre’s en cap moment; és a dir, un autèntic treball de concentració interpretativa. L'altra cara de la moneda d'aquesta intensitat també pot jugar en contra de la peça: l’obra no és especialment llarga, però a vegades, el text es fa una mica feixuc. La quantitat de text i d'informació en un monòleg constant pot donar peu a perdre l'atenció.
És aquí on la música esdevé un contrapunt imprescindible. Marc Servera acompanya tota la funció en directe, mentre toca, punteja l’acció i crea efectes de so amb una destresa espectacular. La seva feina dona molt joc a la peça i aconsegueix trencar la densitat del monòleg. Alguns moments, com ara l’aparició El novio de la muerte, l’himne de la Legió, aporten ritme i reforcen el component satíric de l’obra.
Aquesta aposta per l’essencial també es trasllada a l’escenografia, que funciona precisament per no estar gens recarregada. Un escenari dins d’un altre, només alguns elements d’attrezzo són suficients per construir l’univers de la peça. Entre d'altres, en destaca la representació de Miguel de Unamuno a través de la seva mà esquerra, un detall absurd i molt còmic que encaixa perfectament amb el to de la proposta. Paral·lelament, My Way de Frank Sinatra és una manera molt encertada de tancar l'obra.
Més enllà de la música i de la interpretació, cal reconèixer el risc d’Asier Andueza a l’hora de posar Ane Gabarain a la pell de Millán-Astray: una dona basca interpretant el fundador de la Legió, l’arquetip del militarisme més exacerbat amb una masculinitat portada a l’extrem. És una elecció que descol·loca i que, precisament per això, funciona. Cantando bajo las balas és una proposta molt transgressora i particular, feixuga momentàniament, però, troba en Gabarain i en el treball musical de Servera les eines per convertir aquesta aposta arriscada en una peça amb molta personalitat.
