La màgia és allò intangible, inexplicable i també inesperat. De tot una mica. Doncs el 30 de març, en un partit de quarts de final de Champions femenina entre el Barça i el Reial Madrid, s’ha viscut no només història —amb un rècord mundial d’assistència amb un total de 91.553 espectadors— sinó també màgia. Un ambient molt, molt màgic.

El xiulet inicial sonava a les 18:45, però el partit, com va comentar Jonatan Giráldez els dies anteriors, ha començat a les cinc de la tarda amb la rebuda de l’autobús de l’equip per part de l’afició. Sota una expectació impensable per a un dimecres a l’hora de berenar, les aglomeracions per a donar la benvinguda al Barça a les instal·lacions del Camp Nou només han estat el pròleg d’un dia que, a cada minut que passava, s’olorava que seria millor.

Un cop l’atenció ja estava posada dins de l’estadi, la gent ha anat omplint els seients sense pressa però sense pausa. Una pausa que no ha tingut el partit una vegada l’àrbitra Stephanie Frappart ha indicat fer rodar la pilota. Tot i l’inicialment tímid mosaic a les graderies a causa de la impuntualitat de molts socis, Mapi León, amb una centrada enverinada, ha aconseguit obrir la llauna.

Però l’alegria ha durat poc, perquè pocs minuts més tard Irene Paredes ha tocat un xut amb el braç a la seva àrea. Penal a favor del Madrid, gol de l’empat blanc i sensació que el camí no seria tan pla del que s’esperava.

Un Camp encès

La sorpresa del gol visitant no ha fet més que encendre la flama de l’afició blaugrana, la qual ha posat el partit i l’esdeveniment al lloc on es mereixia. La resposta a l’empat blanc? Encoratjar les futbolistes blaugranes mostrant per segona vegada el mosaic de “More than empowerment”. A més, ha servit per a poder tenir la fotografia ideal de l’estadi ple amb les cartolines, ja que abans del partit encara hi havia llocs buits.

Al segon intent, el mosaic ha lluït perfecte. Tan bonic ha estat que la gent no volia abaixar-lo mai. Estaven en un núvol i res ni ningú podia impedir que n’en baixessin.

Han passat els minuts i, tot i que l’afició ha seguit en el núvol animant l’equip ininterrompudament, no arribaven més gols abans del descans. Alexia no brillava com acostuma i el Barça no generava les ocasions que està habituat. A més, el golàs de l’1-2 al començament de la segona part ha sorprès Sandra Paños i tothom present al camp. I, veient que l’eliminatòria començava a perillar, equip i afició s’han fusionat màgicament i han reaccionat de forma sublim.

Per tercera vegada, les graderies han tornat a mostrar el mosaic pertot l’estadi i les blaugranes han respost davant d’un suport així. Aitana ha empatat ràpidament, Claudia Pina ha marcat per l’esquadra el 3-2 i Alexia també s’hi ha sumat al carro amb un gol que ha entrat mig plorant, però ha entrat. Ella mereixia celebrar un gol al Camp Nou: ho ha pogut fer i l’afició ha corejat el seu nom diverses vegades. La nit continuava agafant una forma perfecta.

Amb els efectes classificatoris sentenciats, la darrera mitja hora ha servit perquè Graham Hansen firmés el cinquè gol, sempre especial davant del Reial Madrid; per a fer jugar uns minuts Melanie Serrano, la jugadora més veterana de l’equip i símbol de tots els obstacles que ha hagut de superar el futbol femení; i també per a divertir-se al màxim entre tota l’afició.

A vegades fent una onada, altres cops encenent els llums de les llanternes i d’altres aplaudint cada acció del Barça com gairebé mai s’ha vist al Camp Nou. L’atmosfera cada cop era més màgica i semblava que no podria haver-hi un pic més alt.

Dit i fet, als minuts finals la megafonia ha anunciat una assistència de 91.553 espectadors i espectadores, xifra que supera les 90.185 persones que van presenciar la final del Mundial de futbol femení l’any 1999. Un cop sabuda la dada, l’estadi ha embogit cap a l’èxtasi.

Dir que el partit ho ha tingut tot pot semblar un tòpic dels més clàssics, però realment ha estat així. S’ha vist un ambient previ espectacular, gols de tots els noms i de tots els colors; el gol i el reconeixement que mereixia Alexia; una afició completament entregada a les jugadores; un partit vibrant amb el Madrid posant en escac l’eliminatòria durant uns minuts; i, sobretot, el rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení.

Nit rodona, màgica i històrica pel futbol femení, que entra en una altra dimensió. I no sabem ben bé quin sostre tindrà.