El futbol no és només un esport. És memòria, identitat i una manera de viure que, durant dècades, s’ha transmès de pares a fills com una herència emocional. Però també és negoci, marca global i espectacle permanent. Entre una cosa i l’altra, alguna cosa s’ha anat trencant: la connexió íntima entre un club i la seva gent.

Aquesta és la premissa de la sèrie audiovisual en tres capítols que publicarem al Diari de Barcelona: un recorregut pel futbol del passat, el futbol del present i el futbol del futur. Una trilogia que posa el focus en allò que sovint queda fora dels grans titulars: els vincles, els valors i el sentit de pertinença.

El primer capítol ens porta a un futbol que encara fa olor de gespa mullada i diumenge de poble. Un futbol en què l’afició no necessitava estrelles per somiar, perquè el que importava era el club, el barri, la comunitat.

Per posar-hi veu, el capítol compta amb tres convidats que representen maneres diferents d’entendre aquesta passió: Eusebio Salguero, president de la Penya madridista de Mataró; Ramón Bosch, entrenador de futbol a Sant Vicenç de Montalt; i Àngel Massagué, soci número 312 del FC Barcelona. A través de les seves vivències, emergeix un missatge comú: avui, massa sovint, es passa de ser “d’un equip” a ser “d’un jugador”, d’un ídol o d’una batalla permanent de bàndols.

Entre records de graderia i reflexions sobre el present, el capítol també assenyala els factors que han accelerat aquesta transformació: el pes creixent dels diners, les diferències entre clubs grans i petits, i fins i tot la tecnologia, que ha canviat la manera de celebrar, discutir i sentir cada gol.

I, malgrat tot, queda una idea clara: si la màgia no ha desaparegut, potser només s’ha allunyat dels focus. Potser encara batega amb força allà on el futbol continua sent trobada i família: als equips de barri i de poble.

En el pròxim capítol, ens endinsarem en el futbol del present: el model comercial, la indústria i el joc mogut pels diners.