El novembre de 2028 s’acosta com una data clau per al futur del parc d’habitatge i dels pisos turístics a Catalunya. El Decret llei 3/2023 de la Generalitat va establir un règim que permet als municipis considerats tensionats en matèria d’habitatge i d’ús turístic limitar aquesta activitat. En determinats casos, això implica que les llicències existents d’habitatges d’ús turístic (HUT) no es renovin quan arribi el termini previst. 

El debat, però, va molt més enllà de les llicències. Al darrere hi ha dues visions oposades sobre quin paper ha de tenir el turisme a les ciutats i, sobretot, sobre si els habitatges que avui funcionen com a pisos turístics acabaran incorporant-se realment al mercat residencial. 

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic valoren positivament el decret, però el consideren “insuficient i més un postureig de cara a les eleccions”. L’entitat, nascuda el 2015 com a espai de coordinació de diferents col·lectius contra la turistització, defensa l’eliminació dels habitatges d’ús turístic. Segons el seu representant, Daniel Pardo, mentre Barcelona tingui problemes d’accés a l’habitatge, “no pot haver-hi pisos turístics”. 

Segons Pardo, les mesures impulsades per l’Ajuntament de Barcelona en relació amb els pisos turístics són més una qüestió d’imatge que un canvi real en el model turístic de la ciutat. El portaveu sosté que la retirada de les llicències simplement desplaça l’oferta cap als hotels, tant dins com fora de la ciutat, i cap als pisos turístics d’altres municipis. 

També assenyala que l’aposta per l’ampliació de l’aeroport del Prat mostra que realment l’objectiu no és frenar el creixement turístic: “L’ampliació de l’aeroport demostra que no hi ha cap intenció pel decreixement turístic. L'única intenció que hi ha és de continuar creixent mentre que, a escala internacional, Collboni és percebut com l'alcalde que lluita contra el turisme”.

Però l’Assemblea també qüestiona que la desaparició dels HUT es tradueixi automàticament en més habitatge assequible. El seu argument és que, sense altres polítiques necessàries, els propietaris poden buscar altres formes de rendibilitzar els immobles. Assenyalen i recomanen l’eliminació especialment del lloguer de temporada, que consideren una possible via perquè els pisos que deixin de funcionar com a turístics no acabin destinats a lloguer residencial estable. 

Un retorn al mercat residencial que no està garantit 

Aquesta és una de les principals incògnites del decret: què passarà amb els pisos quan deixin de tenir llicència turística? 

L'associació Treballadors pel Lloguer Turístic defensa una tesi semblant a la de l’Assemblea. Creu que una part important d’aquests immobles no es convertirà en habitatge assequible. El portaveu de l’associació, Guillem Laporta, sosté que alguns propietaris podrien vendre els pisos o destinar-los al lloguer però a estrangers, ja que són habitatges situats en zones cèntriques i amb preus elevats. Posa com a exemple l’Eixample i afirma que molts d’aquests habitatges tenen un valor de mercat que els fa inaccessibles per a una part important de la població. 

L’associació també cita el cas de Nova York per defensar la seva posició. Segons el seu representant, la regulació aprovada en aquella ciutat va reduir fortament el nombre d’habitatges turístics, passant de 40.000 a 3.000 pisos. Però, segons el portaveu, la regulació no va ajudar a abaixar els preus del lloguer d’ús habitual. De fet, segons dades recents de Zillow Rentals, el preu del lloguer hauria augmentat un 7 % des de l'aplicació de les regulacions sobre els pisos turístics i la congelació dels preus dels pisos estabilitzats de la ciutat estatunidenca.  

En canvi, per a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, el problema no és que es redueixi el nombre de pisos turístics, sinó que la mesura no vagi acompanyada d’una política d’habitatge més àmplia. L’entitat reclama, entre altres mesures, actuar sobre el lloguer de temporada, regular els preus i evitar que els habitatges buits siguin utilitzats amb finalitats especulatives. 

Possible acomiadament massiu a Catalunya

Treballadors pel Lloguer Turístic assegura que la desaparició dels habitatges d’ús turístic afectaria una extensa cadena d’activitats: neteja, manteniment, gestió, bugaderies, restauració i altres serveis vinculats al turisme. L’associació assegura que l’eliminació dels pisos pot provocar una gran retallada de llocs de treball a tota Catalunya.

Segons el representant de Treballadors pel Lloguer Turístic, més de 9.000 treballadors de forma directa podrien perdre la feina a Barcelona i uns 33.000 de manera indirecta. En total a Catalunya, Laporta assegura que podria provocar l’atur de 200.000 persones.

L’entitat defensa especialment la situació dels petits propietaris que gestionen directament els seus immobles. Segons l’associació, molts no serien grans tenidors, “sinó famílies o parelles que disposen d’un únic habitatge turístic i que participen directament en tasques com la neteja, els check-in i els check-out”, o això és el que fan veure. Segons ABDT, la realitat és ben diferent, i sosté que realment la majoria no són treballadors o petits propietaris, com el seu portaveu intenta assenyalar.

També hi ha alerta sobre les condicions laborals del sector hoteler. Segons Laporta, alguns treballadors de la neteja haurien abandonat els hotels per les condicions especialment exigents de la feina i haurien trobat en els apartaments turístics una alternativa laboral amb un ritme diferent.

Negatives institucionals

Els treballadors no són els únics que mantenen un posicionament contrari al decret. Nou ajuntaments de la Costa Brava, entre els quals els de Castelló d’Empúries, Roses i l’Escala, van signar un manifest amb l’objectiu de mantenir l’habitatge d’ús turístic, però més regulat. 

L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, defensa que la normativa no té en compte la realitat dels municipis de la Costa Brava. El del PSC assenyala que l’Escala és un poble turístic que passa de 10.000 habitants a més de 40.000 a l’estiu. “Molts d’aquests habitatges d’ús turístic ja estaven pensats com a segones residències”, assegura Bofill. A més, afirma que els pisos turístics representen un 70 % de la capacitat d’allotjament, segons un estudi que ha fet el municipi, i que reduir l’habitatge d’aquest tipus a 10 per cada 100 habitants pot provocar conseqüències molt greus a l’Escala.

Bofill calcula que més de 2.100 pisos turístics perdran la seva llicència i això suposaria, només de forma directa, la pèrdua de més de 16 milions d’euros per a l’Escala. Una xifra que, segons l’alcalde, pot multiplicar-se per 10 de forma indirecta. 

L’Ajuntament ha traslladat la seva disconformitat a la Generalitat i ha reclamat que siguin els mateixos municipis els que puguin determinar els paràmetres d’habitatge d’ús turístic que considerin adequats. De fet, al Parlament de Catalunya, el PSC ja havia presentat esmenes amb aquesta orientació durant la tramitació del decret.

D’altra banda, també opina que la polèmica té diverses connotacions: “Entenc que les necessitats de Barcelona són unes, les de Girona són unes altres i les de l’Escala són unes altres”. Però assegura que, tot i que els pactes polítics poden jugar un paper en el decret i complicar-ho, creu que de cara al futur el tema es podrà parlar i que hi ha voluntat de poder-ho treballar.

Per part de l’Ajuntament de Barcelona es considera essencial poder aplicar el decret de prohibició dels pisos turístics: “Havien expulsat els veïns del barri”, sostenia l’alcalde Collboni la setmana passada referint-se a Ciutat Vella. També ha assegurat que l’administració està fent inspeccions dels pisos turístics il·legals al districte, que són aproximadament un centenar, segons El País.