Els jocs de taula han deixat de ser una forma d’entreteniment exclusiva de la infància. El 78,6 % de la població espanyola els considera part de la cultura i un 62,3 % afirma haver-hi jugat durant els darrers dotze mesos. Són algunes de les principals conclusions de l’informe El juego de mesa en España. Hábitos, industria y reconocimiento cultural, impulsat pel festival DAU Barcelona —es fa fins diumenge a la Fabra i Coats— i presentat aquest dijous al seu Congrés Professional.

L’estudi ha estat elaborat a partir d’una enquesta a 1.101 adults residents a Espanya i de l’anàlisi de fonts sectorials i institucionals. L’objectiu de l’informe és oferir una visió en profunditat dels hàbits de joc i del reconeixement social d’una activitat que guanya cada vegada més presència en les llars. Segons les dades, gairebé el 35 % de la població juga almenys una vegada al mes, una freqüència que va a l’alça especialment entre els joves de 18 a 24 anys (60,7 %) i entre les persones que viuen amb nens (60,9 %).

D’acord amb l’informe, el principal motiu per asseure’s al voltant d’un tauler és compartir temps amb la família o els amics. Per tant, més enllà de la freqüència, també és rellevant la dimensió social del joc. Així ho assenyalen sis de cada 10 enquestats, dels quals un 40 % destaquen la voluntat d’allunyar-se de les pantalles.

Segons les persones enquestades, jugar pot portar grans beneficis tant a escala individual com social. Prop del 90 % dels participants considera que els jocs de taula afavoreixen el temps de qualitat amb familiars i amics, contribueixen a l’aprenentatge i l’educació i faciliten la relació entre generacions. A més, el 91 % valora que els ajuda a desconnectar de les pantalles i el 89 % considera que són una bona eina a l’hora de socialitzar i establir vincles.

Un reconeixement cultural amb manca de suport públic

Malgrat aquesta bona valoració, el reconeixement dels jocs de taula com a expressió cultural encara planteja reptes, especialment pel que fa al suport institucional. Set de cada 10 enquestats considera que les administracions haurien de donar més suport al sector del joc. Aquells que hi juguen cada mes encara ho defensen amb més força, conformen una proporció del 87 %. 

Una altra dada significativa és que la majoria dels participants destinaria, segur o probablement, una part del bo cultural a comprar jocs de taula. Aquesta dada obre el debat sobre la seva inclusió en les polítiques públiques de promoció cultural: els jocs de taula sovint queden al marge del reconeixement, que sí que en reben altres disciplines, com ara la literatura, el cinema o els videojocs.

Aquesta reivindicació s’entén millor si es compara amb les xifres de mercat, ja que els jocs de taula i els puzles van ser les joguines més venudes el 2024. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, els jocs de taula i els puzles van representar aquell any el 16,4 % de les compres de joguines a Espanya, per davant de les nines (15,5 %) i dels productes infantils i preescolars (13,6 %). A més a més, és una tendència que creix: aquest valor se situa 5,6 punts percentuals per davant de les dades del 2015.

Una activitat per a tothom

Tot i que sempre s’ha assumit que els jocs de taula estan pensats només per als més petits, les dades qüestionen aquesta creença, ja que l’informe apunta a una pràctica del tot transversal. En aquest sentit, l’informe identifica els festivals com una possible manera d’atraure nous públics. Gairebé la meitat dels enquestats afirma que després de visitar un festival descobriria jocs que no coneixia, mentre que quatre de cada 10 compraria algun dels que hagués provat. 

L’estudi ha estat impulsat amb motiu del quinzè aniversari del DAU Barcelona i contribueix a posar xifres a una realitat que ha estat reivindicada històricament pel sector: els jocs de taula no només tenen una dimensió comercial i d’entreteniment, sinó que també contribueixen al desenvolupament social, educatiu i cultural.