Alcarràs va aconseguir els tres màxims premis als quals aspirava: Millor pel·lícula, Millor guió original i Millor direcció a la XV edició dels Premis Gaudí. Dins del que s’esperava, la feina de Carla Simón va ser reconeguda per l’Acadèmia amb quatre guardons, així com el premi del públic. Un año, una noche i Pacifiction també han estat protagonistes, amb cinc i tres guardons respectivament, sobretot en categories tècniques.

La cerimònia va estar marcada pel record a Agustí Villaronga, “un molt gran, potser el més gran que teníem” en paraules de la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell. El director i guionista, entre altres obres, de Pa negre, va morir la matinada de diumenge.

Record a les dones víctimes i invisibilitzades per la violència masclista

L’emotivitat també va arribar de la mà dels discursos reivindicatius de diverses premiades. Carla Quilez, guanyadora amb La maternal de la categoria de Millor interpretació revelació —una nova categoria d’actors i actrius que per primer cop era mixta— va captivar el públic amb el seu discurs. “Això és un crit per aquelles mares adolescents que han patit tant”, va reivindicar l’actriu de tan sols 14 anys. “Que el que no es veu també tingui llum i que això sigui un pas per donar-la.” Quilez va dedicar una part del discurs a la directora, Pilar Palomero, per agrair “la confiança plena”, així com el suport a la seva família i amics.

Isabel Coixet va guanyar el premi al Millor documental amb El sostre groc. Com que no estava present a la gala —estava de rodatge—, qui va pujar a recollir el premi van ser algunes de les protagonistes del documental, víctimes d’abusos a l’Aula de Teatre de Lleida. “Un de cada cinc menors d’edat patirà abús abans dels 18 anys. Si mirem aquesta sala, un de cada cinc menors també serà un de cada cinc adults: només heu de fer números.” Després d’una apel·lació als representants polítics per protegir els infants i adolescents amb més “recursos i ganes”, les protagonistes van explicar com, malgrat que el seu cas hagi prescrit, han trobat en el documental una forma de sanar-se perquè “la cura i ser escoltades repara”. Per acabar el discurs, van sentenciar: “Som moltes i no callarem. Caureu tots”.

Les protagonistes d''El sostre groc' d'Isabel Coixet, premiada com a Millor documental | Manu de León (White Horse)

El to reivindicatiu també es va instal·lar en el parlament de les guanyadores a Millor curtmetratge per Harta, un film que explica la història d’una nena de 12 anys obligada a veure’s amb el seu pare després que fos condemnat per violència de gènere cap a la seva mare. A banda de les referències al curt, la directora, Júlia de Paz, va tenir un record per les set encausades encara pendents de judici per tallar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Cugat el 8M de 2018: “Estan vivint violència masclista i institucional”.

El debat entorn als actors no professionals

Després de gairebé un any de la seva estrena, Alcarràs ha mantingut el reconeixement que venia obtenint des de feia mesos i es va alçar amb els premis de Millor pel·lícula, Millor direcció, Millor guió original, Millor direcció de producció i el Premi Especial del Públic. Tot i això, no va aconseguir cap dels premis d’interpretació als quals estava nominada.

L'equip d''Alcarràs' de Carla Simón | Manu de León (White Horse)

Aquestes nominacions d’actors no professionals havien reobert el debat sobre l’ús de persones que no es dediquen al món del cinema. L’Acadèmia va reconèixer intèrprets professionals com els dos protagonistes de Suro, Vicky Luengo i Pol López, en les categories de Millor protagonista femenina i Millor protagonista masculí. Pel que fa als actors secundaris, Ángela Cervantes es va emportar el guardó per La Maternal i Alex Brendemühl ho va fer per Historias para no contar.

Dins el debat, la directora d’Alcarràs, Carla Simón, va explicar que escollirà actors professionals o actors no professionals segons el projecte. Simón va optar per la segona opció, que li permetia oferir el retrat fidel a la realitat que ella volia.