Junts, però sense declaracions en conferència de premsa: Liam i Noel Gallagher han irromput aquest dissabte a Venècia amb el documental que els va acompanyar en la gira de reconciliació, un projecte que va posar fi a 15 anys de silenci entre ells i sobre els escenaris.

Oasi: Don't Look Back in Anger, dirigit per Dylan Southern i Will Lovelace, amb guió de Steven Knight i projectat fora de competició, no s'endinsa voluntàriament en la baralla que en 2009 va trencar la seva relació, ni tampoc en el motiu que va acostar als germans de nou fins a l'anunci del seu retrobament a l'agost de 2024, al qual va seguir un tour que va començar a Cardiff (el Regne Unit) i es va estendre per altres deu països.

"No es diu Don't Look Back in Anger per casualitat. No mirem al que va passar. Simplement donem per fet que això va ser el que va ocórrer. Molta gent ho sap, alguns no. Però del que tracta aquesta pel·lícula és del que succeeix ara mateix", explicava Knight davant els mitjans.

A la Mostra hi havia expectació davant la possibilitat que els Gallagher donessin declaracions, especialment davant els rumors que apunten al fet que hi haurà una nova gira, però l'agenda de conferències de premsa de la Mostra va rebaixar ràpidament els rumors al no incloure els seus noms en l'agenda. Els germans arribaven en taxi aquàtic al Lido i posaven davant les cambres hores abans de l'estrena de la seva cinta a la tarda.

Don't Look Back in Anger sí que inclou la seva primera entrevista conjunta en més de dues dècades. Noel admet que la seva reunió els permet "arreglar la merda" que els havia separat, però també que es van perdonar "sense dir una paraula".

"Són britànics de classe treballadora. No s'anaven a abraçar o plorar", ha apuntat Knight a Venècia. El documental mostra Liam arribant a uns assajos ja en marxa. Pregunta què està tocant la bateria, demana que ho canviïn i la banda segueix després com si no hi hagués hagut anys d'absència.

Tothom, segons Lovelace, estava interessat en aquesta època i en si la reconciliació anava a perdurar: "Ha estat un privilegi veure com la relació es va estrènyer".

La càmera es cola en els assajos i en la gira, i entrevista també a alguns seguidors per reflectir la petjada generacional del grup, autor de clàssics com Wonderwall, Some Might Say o el propi tema que dona nom al documental.

"Una cosa bastant única si és el cas és que normalment gent que procedeix d'entorns molt desfavorits i difícils troba en Oasis la idea que és possible escapar", afegia Knight, el punt de partida de la qual va ser fer un film de "reconciliació, redempció i perdó".

Els Gallagher recalquen en la cinta que estan més en contacte que mai i admeten que els ha "al·lucinat" constatar el molt que les seves cançons van significar i continuen significant per als seus seguidors: "Jo ens hauria enviat a la merda", diu Liam. A la gira del retrobament, segons Noel, van arribar "com a iguals": "Ja no hi ha una lluita pel poder".

"L'amor i l'emoció del públic van ser fonamentals perquè tornessin a estar junts. La música els va tornar a unir. Es van retrobar sobre l'escenari", ha apuntat Southern, que va voler que el resultat fos "el més semblant possible a tenir la sensació que no hi havia cambres".

Tot això en 122 minuts, que els directors van afrontar amb incertesa. "A diferència d'escriure ficció, on tens el control de l'estructura, dels tres actes i del final feliç, aquí depens de la realitat, de persones reals i de les seves relacions. I, per això, realment no sabíem què anava a passar", ha dit Knight.

Sabien que el retrobament tenia el potencial de ser explosiu, segons escriuen en la nota de presentació del seu projecte, però res els va preparar per a l'impacte que van suposar els seus nous concerts i per a l'emoció amb la qual els seus seguidors, nous i de sempre, van rebre al grup.