Galway, una ciutat de Guinness - Diari de Barcelona
lluny de la capital
Galway, una ciutat de Guinness
Visitem la costa oest d'Irlanda amb el Conor Dunne
Ara ja sí, ens enfrontem a l'últim cap de setmana de l’any. Quina casualitat que el 2023 acabi en diumenge, oi? Dilluns podrem dir que és un nou dia, una nova setmana, un nou mes i un nou any. Ideal per començar de zero i prendre's seriosament els propòsits d’any nou, com cada any. Però, abans de tot això, el Diari de Barcelona us porta una nova ciutat a descobrir per si encara no sabeu on fer el proper viatge.
Avui, però, ens sentirem com a casa. Us proposo que penseu en una comunitat de persones més aviat petita, de menys de 10 milions de persones. Amb un idioma propi, tot i que forçadament bilingües. Amb danses i tradicions pròpies que sorprenen tothom que les veu per primer cop. Amb un patriotisme que, en moltes ocasions, es mostra en forma d’animadversió cap al país veí.
Ho heu endevinat! Avui ens traslladem a Irlanda, on ens espera en Conor Dunne per ensenyar-nos la seva petita ciutat: Galway.
“Galway és una ciutat peculiar”, assegura el Conor. “Un dels defectes que té és la pluja. Crec que és la ciutat amb més precipitacions de tot el país”. La gent deu estar encantada. “Però el millor és que a ningú li importa”. Segons explica, a Galway plou gairebé cada dia durant mesos, però la cultura irlandesa sembla que els impedeixi deprimir-se.
"Sempre hi ha molt moviment als carrers, i els pubs estan completament plens cada dia”. Els pubs, possiblement el tret més important de la cultura irlandesa. Sortiran en diverses ocasions al llarg de l’article. “Si escolteu la cançó Galway girl, de l’Ed Sheeran, tindreu una idea de com son. Música irlandesa en directe i molta Guinness, festa assegurada”.
Això es deu, en gran part, a que és una ciutat molt jove. La National University és de les universitats més prestigioses d’Irlanda, on tothom vol anar. A més, Galway és una ciutat atractiva per als joves.
“Durant la setmana, l’ambient és 100% universitari. Tothom als carrers és estudiant i cada nit és un bona opció per sortir”. És una localitat petitona, basada en un port comercial, que amb els anys ha anat guanyant popularitat i vida. “La meva part preferida, sense dubte, és Shop Street”, al barri Llatí. “És on hi ha els millors restaurants, botigues i pubs. L’atmosfera sempre és molt festiva, és un carrer molt acollidor on tothom sembla estar feliç”.
A l’hivern, Galway es converteix en un petit poble on tothom es coneix, amb un clàssic ambient nadalenc. La gent es queda a casa, no viatja gaire, i aprofiten per escalfar-se als pubs envoltats d’amics.
“Des de principis de novembre ja es decoren els carrers. Hi ha diversos mercats de Nadal, una nòria al port i molta cervesa i música tradicional irlandesa arreu de la ciutat”. La decoració dels carrers no és poca; Galway és una de les ciutats més artístiques d’Europa. Per això va rebre el títol de Capital Europea de la Cultura l’any 2020.
A més, com ja ens ha explicat el Conor, els irlandesos no s’espanten amb la pluja i el fred. I això ho demostren cada novembre amb l’esdeveniment solidari Coldvember. Cada dia del mes, centenars d’estudiants — en Conor inclòs— s’aixequen abans que surti el sol i corren fins a Salthill, a la platja, a banyar-se a l’oceà amb la primera llum del dia.
El que va començar com una petita bogeria universitària fa cinc anys, aquest any ha reunit milers de veïns, grups de música tocant en directe i tendes locals oferint menjar als joves quan surten de l’aigua. Ja és tot un festival que, enguany, ha aconseguit recaudar 65 mil euros que s’han destinat al recolzament de víctimes d'assetjament sexual.
Poc abans d’això, al setembre, trobem l’època esportiva més rellevant del país. Però no és precisament com la coneixem aquí. “Els nostres esports nacional són el hurling i el futbol gaèlic, i ens ho prenem molt seriosament”. Cada any, les finals de tots dos esports es juguen el mateix diumenge, l’anomenat All-Ireland Sunday. “Només amb aquest dia, els pubs ja facturen suficient per viure un mes”, bromeja el Conor. “Ens ajuntem tota la ciutat i passem el dia bevent i menjant i, amb sort, recolzant el nostre equip, tot i que no acostumen a arribar a la final”.
I, quan dic que s’ho prenen seriosament, ho dic de debò: “Si tens la sort que l’equip del teu comptat guanya, els dos dies posteriors són una festa contínua. Les escoles i negocis —menys els pubs— tanquen i tothom surt al carrer a celebrar com bojos”.
Quan arriba el bon temps, però, és quan en Conor recomana visitar Galway. “Sant Patrici es considera el dia de canvi, d’inici de la primavera, tot i que no sigui l’oficial”. “La celebració és increïble. Jo us recomano que hi vingueu i hi participeu. Podeu mirar tot el que es farà a aquesta pàgina d’instagram”; aprofita per fer propaganda de la feina dels seus amics, com podeu veure.
I, a partir d’aquí, Galway canvia. “Quan la pluja marxa, tothom aprofita per sortir de la ciutat”. No gaire lluny, però sí que sovint. “Cada cap de setmana es buida, perquè tots els estudiants visiten la costa oest d’Irlanda, que per mi és la més espectacular del món”. Una costa molt accidentada, amb penya-segats a tot arreu i plena de prats completament coberts de flors i gespa gràcies a les incansables pluges. “Hi ha mil rutes precioses al Parc Nacional de Connemara”, una hora al nord-oest de Galway. “Diamond Hill és de les més maques. Són moltes escales, però les vistes des de dalt de tot són indescriptibles”.
A més, hi ha “molts petits pobles costaners on anar a surfejar”. Perquè, tot i el fred, Irlanda és un país de gran cultura surfista. “El meu lloc preferit és Lahinch, però queda una mica lluny, cap al sud. Realment, qualsevol poble al comtat de Clare és bo”. Dins d’aquest comtat també hi ha els Penya-segats de Moher. “És una de les destinacions de cap de setmana més comuns entre els estudiants. Hi ha campaments i hostals ja preparats per a acollir-nos quan arriba l’estiu”.
Al juliol, al centre de la ciutat, se celebra un dels festivals més importants del país: el Galway International Arts Festival. Durant dues setmanes la Plaça Eyre —la principal— i els seus voltants s’omplen de teatre, música, comèdia, dansa i literatura d’artistes de tots els continents i, sobretot, locals, per a donar un ambient especial a la ciutat.
“És un festival preciós amb desenes d’activitats per a tothom. Ens permet demostrar per què som una de les ciutats més culturals d’Europa”, diu en Conor. Recomana a tothom anar-hi algun any i assegura que “cada any el festival creix més i supera totes les expectatives”.
Un detall important que heu de saber d’Irlanda, però: per molt bon nivell d’anglès que tingueu, en més d’una ocasió hi anireu perduts. No només l’accent irlandés és complicat, sinó que l’argot canvia a cada ciutat. Però no us preocupeu, d’una manera o altra us fareu entendre. I si no, us preneu una Guinness a un pub i us posareu a conversar en gaèlic, que és ben fàcil d’entendre.
Moltes gràcies i que tingueu un bon dia; o com dirien els irlandesos: go raibh maith agat, bíodh lá maith agaibh.
