Vuit mesos després de publicar Sempre i per instint, Max Codinach Sendra (1999, Barcelona), més conegut com a gavina.mp3, ja pensa en el seu futur projecte. En plena gira per Catalunya, el cantant mira amb perspectiva un disc que defineix com "un experiment" i reivindica la voluntat de fugir de les fórmules d’èxit. En una entrevista amb el Diari de Barcelona reflexiona sobre el seu procés creatiu, el moment que viu l'escena musical catalana, les dificultats dels artistes emergents i el paper de les xarxes socials en la indústria musical actual. 

Com va néixer l'àlbum Sempre i per instint? 
L'he fet gairebé tot amb en Marc, que ara és el guitarrista de gavina.mp3 i havia estat el productor d'un parell de temes del primer disc. Vam fer l’àlbum anterior, Molts ossos, molts estels, sense gaire idea del que volíem fer. Vist en perspectiva, en aquell disc vam veure coses que no volíem repetir a Sempre i per instint; no volíem anar fent refregits. És un disc molt sobreproduït, que és una cosa que no havia fet mai i que crec que estaré bastant temps sense tornar a fer. 

Abans de fer música, escrivies poesia. Com influeix això en el teu procés creatiu?
L'únic que sé fer o l'únic que faig molt segur del que estic fent són les lletres, que sempre acostumen a ser la part principal de la cançó. En el primer disc estava fixat en fer bé la lletra i no m'importava tant com estaven fetes les cançons. En el segon disc vam sobreproduir molt per trencar una mica amb el primer i és un collage bastant heavy. A mi m'agrada molt, però costa d'entendre per què tanta gent l'ha escoltat. Parlo amb altres artistes que tenen el problema contrari, amb la lletra en comptes de la música. De cara al futur, un dels objectius és trobar un bon equilibri, perquè fins ara ha sigut divertit, però encara és una lluita. 

"Si haguéssim repetit la fórmula de ‘Sota el cel’ o ‘Quan mori el cos’, ho haguéssim petat bastant més"

Quines referències prens a l’hora de fer música? 
Vam agafar referents molt diferents que sobreprodueixen molt les cançons, com Bon Iver. Però també es nota que hi va posar molta mà en Marc, que té referents tan diferents dels meus que no conec alguns. El segon disc és un experiment del qual estic molt orgullós, perquè ens vam atrevir a fer-ho en un moment que tocava una altra cosa, si pensaves en números. Si haguéssim repetit la fórmula de Sota el cel o Quan mori el cos, ho haguéssim petat bastant més. Estic orgullós d'haver fet Sempre i per instint, però ara ja farem altres coses. 

Què vols explorar i aconseguir en el següent àlbum? 
Estem fent el següent disc sense complexos. En el segon àlbum pensava: “A aquesta cançó li quedaria molt bé això, però la gent es pensarà que som massa poperos, anem a ficar aquesta altra cosa rara”. Ara posem el que quedi bé i el que sigui més interessant, independentment de la resta. I també estem trobant un so per tot l'àlbum, que té molt més sentit que els últims dos. 

I què vols mantenir?
Treballar amb altra gent, perquè és millor treballar en equip. En Marc és una peça que tampoc canviarà, el seu paper ha anat variant, però sempre està allà i ens veiem capaços de fer projectes molt menys produïts. Fa tres anys tenia molts complexos amb la veu i feia servir autotune, però ara he començat a fer concerts i gravar música sense aquestes coses.  

Estàs fent el tour de Sempre i per instint. Notes més suport i sensació de comunitat que amb la gira de l'anterior àlbum?
Sí, fa tres anys que va sortir la primera cançó i ha anat pujant a poc a poc fins a arribar on estem ara, que no és molt ni poc. Abans de treure el segon disc tenia 10.000 oients mensuals a Spotify, i ara són més de 30.000. Amb aquesta gira ens estem enfrontant per primer cop a Catalunya. Està sent més dura i més xula que l’any passat, en el sentit de sortir molt de Barcelona i anar a pobles i festes majors on la gent no et coneix gaire. 

"No era sostenible que quatre grups que feien una cosa molt similar fossin l’escena"

Consideres que l’escena musical catalana està en un bon moment? 
Sí. És bo que l’escena creixi, però s’ha de vigilar molt cap a on creix. El fet que Oques Grasses pugui fer quatre estadis és molt bo i vol dir que molta gent està disposada a pagar per veure música en directe en català. Però en els últims anys Oques Grasses també ha fet concerts de pagament a festes majors, amb la qual cosa no estic gaire d’acord. És un moment de canvi, el temps ens ha donat la raó als que dèiem que no era sostenible que quatre grups que feien una cosa molt similar fossin l’escena, però crec que ells tampoc volien ni esperaven ser els únics. Tot anirà evolucionant, i espero que nosaltres també i que l’escena ens faci un lloc.

Actualment, els artistes emergents tenen més oportunitats d’arribar a grans públics que anys enrere? 
És complicat començar i donar-se a conèixer. Fa un o dos anys, quan gavina.mp3 era emergent, fèiem concerts amb molts menys recursos i a llocs i hores on era menys agraït tocar. Tampoc crec que Catalunya sigui el lloc ideal per a un grup emergent, sobretot fa quatre anys, quan hi havia una mena de monopoli involuntari. A vegades em diuen que soc emergent per no tenir un milió de seguidors, però crec que a la majoria de països un grup com gavina.mp3, que fa 30 bolos en un any, no és emergent. No és el més mainstream de Catalunya, i punt. Si d’aquí cinc anys estem en una posició molt millor, potser sí que pensaré que ara estàvem emergint. 

"No utilitzem TikTok, així que estem renunciant al 70 % de les possibilitats de viralitat"

Les xarxes socials et permeten fidelitzar una comunitat?
La fidelitzes més en directe i amb la música. Nosaltres no utilitzem TikTok, així que estem renunciant al 70 % de les possibilitats de viralitat, i fem servir Instagram per intentar que la gent entengui l’estètica de gavina.mp3, no per fer trends. Em sembla que les xarxes són un engany, perquè la viralitat s’allunya molt de l’èxit a la vida real, i arriba un punt que la gent ho fa tot pensant en les xarxes i deixa de tenir sentit el que fan fora d'aquestes. gavina.mp3 és menys conegut a xarxes que a la vida real, i ho prefereixo. 

"La pitjor opció és no cantar en la llengua que et neix"

La llengua encara influeix en l'èxit d'un artista a Catalunya? 
Per un artista que canta en castellà el sostre és molt més alt, però si té els mateixos oients i seguidors que nosaltres, el seu nivell d’èxit és molt més baix. A Espanya, si hi arribes, pots tenir 10 milions de seguidors com el Rusowski. En canvi, amb una base de fans una mica sòlida a Catalunya ja et pots muntar una gira i hi ha llocs on et coneixen. Jo no podria cantar en castellà; per a mi la pitjor opció és no cantar en la llengua que et neix. Si t’identifiques amb el català i cantes en castellà, el més probable és que el que facis sigui una porqueria, perquè es nota que hi ha alguna cosa que no encaixa.