Gemma Pinyol-Jiménez assegura que el sistema d’acollida estatal està saturat: “A la llarga s’hauria de reestructurar per tal de satisfer les necessitats bàsiques dels refugiats ucraïnesos a temps”. L’experta reflexiona sobre la directiva de Protecció Temporal impulsada per la Comissió Europea, una mesura que es va processar el mes passat per assistir les víctimes de la guerra d’Ucraïna. L’objectiu era agilitzar i no col·lapsar els sistemes d’acollida prescindint del dret d’asil. Arran d’això, l’Estat espanyol va activar un pla d’emergència per la seva acollida integral.

“La resposta de la societat, les institucions i les ONG es va donar en un temps rècord i es va ampliar l’atenció, el personal i les despeses”, assegura Gema Sánchez, responsable territorial d’ACCEM Catalunya. Tanmateix, alguns ucraïnesos han demanat marxar a països veïns per la lentitud dels tràmits. “La directiva no contempla que les ONG independents hagin d’acompanyar les persones refugiades en gestions burocràtiques”, adverteix Pinyol-Jiménez.

Ladidet López, secretària de l’organització Conexión Creando Puentes: “El més complicat és poder comunicar-se amb els refugiats que arriben i aconseguir integrar-los dins de la comunitat barcelonina”

Desenes d’ucraïnesos han verbalitzat el seu desig de tornar a països fronterers com Polònia i Romania, segons ha explicat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Els problemes que pateixen es relacionen amb l’absència de comoditats socials i econòmiques: la barrera lingüística, la falta d’oportunitats laborals i la demora dels recursos administratius.

En aquesta línia, Ladidet López, secretaria de l’organització Conexión Creando Puentes, corrobora que “el més complicat és poder comunicar-se amb els refugiats que arriben i aconseguir integrar-los dins de la comunitat barcelonina”. La contrapartida de la directiva és que preveu que la protecció sigui d’una breu durada i dificulta la integració. Al que cal sumar que el sistema d’acollida Espanyol es troba saturat perquè, des de l’any 2014, 86.000 ucraïnesos han reclamat 16.406 peticions d’asil, de les quals només s’han formalitzat un 8,6%

Iniciatives solidàries

Moltes universitats catalanes han promogut projectes intersectorials dirigits als refugiats ucraïnesos, n’és un exemple la Universitat de Barcelona (UB). La UB ha estat la primera institució que ha incorporat a la seva plantilla nou professors ucraïnesos, entre ells trobem a Oleksandr i Maryna Martynenko. Segons informa Raul Ramos, vicerector de Política d’Internalització, el programa ‘UB refugi’ també estima que “el curs vinent quinze estudiants es puguin incorporar als graus i màsters de la UB”.

Oleksandr relata que ell i la seva família van estar divuit dies per traslladar-se des de Kharkiv, l’est d’Ucraïna, fins a Barcelona. “Però estava inspirat pels objectius futurs i el suport de la universitat”, expressa el refugiat. A més, destaca que “el programa els ha fet sentir acollits, i que en els moments més difícils, les universitats són un espai per lluitar a favor de la democràcia, la pau i els drets humans”.

Gemma Pinyol-Jiménez: "Es preveu que la directiva de Protecció Temporal sobre els refugiats ucraïnesos duri un any, però podria prorrogar-se fins a tres”

Perspectives de futur

El programa d’emergència estatal vetlla íntegrament per les necessitats de les persones ucraïneses refugiades. Tanmateix, “estableix una protecció temporal que retalla les garanties legals i estables del dret al refugi o l’asil”, assegura Lorenzo Gabrielli, professor i investigador del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Tot i que la directiva europea és una proposta vigent des de l’any 2001, no s’ha aplicat amb crisis migratòries precedents. “El tancament tant de fronteres com d’oportunitats per sol·licitar asil a persones que fugien d’altres guerres derivades de la Primavera Àrab, ha demostrat una preferència en el tracte envers els ucraïnesos”, objecta el professor.

En el cas de la guerra d’Ucraïna, es preveu que la directiva duri un any, però podria prorrogar-se fins a tres. “Ara per ara no sabem quan acabarà el conflicte, però el col·lapse dels sistemes d’acollida s’intensificarà amb els possibles demandants d’asil”, al·lega Pinyol-Jiménez. Seguint en aquesta direcció, Gabrielli assenyala que els països del sud estan ja molt saturats. “En comptes d’invertir en el finançament del control de les fronteres, els recursos es podrien dirigir en la millora dels sistemes d’acollida”, declara l’investigador, esbossant una possible solució.