Ahir va fer 49 anys que va morir el dictador Francisco Franco, i d’una manera paradoxa, van “néixer” un grapat de generacions que fins aquell moment havien estat oprimides pel règim. Generacions TOP s’estrena al Centre Cultural la Model mostrant el paper de persones corrents que es van organitzar per una alternativa democràtica.

Carlota Vidal i Gerard Rodríguez són els historiadors darrere l’exposició que és només la punta de l’iceberg d’un gran treball que ha acabat tingut la seva recompensa. La mostra, narra la creació i el modus operandi del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) que entre el 1963 i el 1977 va sentenciar a 3.798 espanyols en un total de més de vint mil processos judicials on el franquisme jutjava sense impunitat qualsevol alteració pública o una simple variació de la normalitat.

En una exposició que clarament es pot definir com transgressora, l’objectiu de la Carlota i el Gerard és visible en cada una de les cel·les de la galeria número 4 de l’antiga presó de la Model: retre homenatge a aquelles persones maltractades que van alçar la veu en vers un règim totpoderós, i, per altra banda, es pretén obrir un debat públic, el qual sempre ha estat latent en els últims cinquanta anys que tracta de donar valor a la memòria històrica i democràtica del país. 

Es llença una nova proposta per poder mirar de manera diferent tant les accions descrites a la mostra com l’època en si. S’assenyala de manera clara i directa aquells que van sostenir el règim: policies, agressors, jutges, Franco. Es valora i existeix la intenció de destacar els culpables i, per contra, donar veu i llum a aquells grups que van patir més represàlies.

Tant la ubicació on es troba l’exposició com la distribució d'aquesta és perfecte perquè s’entengui de millor manera el context i la lluita dels que ara són els nostres pares i avis. La Model va ser una de les presons on enviaven els homes detinguts, així com la presó de la Trinitat vella en el cas de les dones.

L’exposició en si es distribueix en un total de 18 cel·les les quals es divideixen en dos. Les cel·les de l’esquerra, que són les primeres a visitar seguint l’ordre de l’exposició (de la 1 a la 8) mostren episodis dels diferents moviments com l’obrer, l’universitari o el veïnal. Aquest últim molt lligat amb la recent pel·lícula exitosa El 47; l’any 1969 ja hi havia cert nivell d’organització sindical al barri de Torre Baró.

Una altra cel·la a destacar d’aquestes vuit primeres és la dedicada a la resistència lesbiana gai i transsexual, on trobem la història del bar Daniel’s, un espai lliure lesbià on es reunien les dones. Com a curiositat, quan algú picava a la porta s’encenia una llum vermella i només es deixava entrar l’oficial de policia, fent veure que era un bar de senyoretes.

A la part dreta de l’exposició, i amb un fons negre que defineix l’ànima de la gent que s’esmenta, es tracta l’evolució que patien els detinguts des d'aquest mateix primer moment, passant per la vida a la presó, els judicis del TOP i arribant fins a la tortura. Com a elements destacables tenim detallada la Brigada Politico-Social (BPS), que com es menciona més amunt, es mostren els rostres en una catifa la qual es pot trepitjar; un mostra de justícia poètica. Una justícia poètica que també s’esgrimeix en l'última cel·la, dedicada de manera exclusiva a Franco, on es pot veure cap del dictador recreat d’una manera hiperrealista creada per Eugeni Merino, que deixa una sensació freda però satisfactòria, veure el Caudillo, sol i en una cel·la de la Model.

Aquests són un només petits tastets de tota una pila d’històries que el pas del temps ha anat enterrant i que aquests dies tornen a veure la llum gràcies a aquest fantàstic treball. Estem parlant d’homes i dones que van deixar la pell i la vida en aconseguir molts dels drets i llibertats que ara gaudim. Una història explicada des de baix. Una exposició que s’ha d’entendre no com un punt final, sinó com un punt i seguit, ja que la memòria és un exercici democràtic.

La pregunta que es fan la mateixa Carlota i el Gerard al final del recorregut és: ha valgut la pena? Responc: Val molt la pena.