Els germans de la Granja Armengol, pagesos i influencers: “Un dia anant amb tractor podem gravar 10 vídeos” - Diari de Barcelona
La vida de pagès a xarxes
Els germans de la Granja Armengol, pagesos i influencers: “Un dia amb tractor podem gravar 10 vídeos”
En Ramon i en Pau Pujol han acumulat 59.000 seguidors a Instagram explicant el dia a dia a pagès
Diuen que qui ha mamat llet de cabra és entremaliat i bellugadís. Aquesta mena de frases fetes pretenen convertir una idea en una imatge, tot i que no totes sempre encerten amb la precisió que un voldria. No és el cas d’en Pau i en Ramon Pujol (Gurb, 2004 i 2006), per a qui certament costa trobar una dita tan diàfana. Descendents de ramaders empedreïts, quan tenien cinc anys ja competien fins i tot per veure qui acabava abans de fer la mantega.
Els germans Pujol són nets de Ramon Pujol Grau, que va crear la Granja Armengol l’any 1951, la segona de la comarca d’Osona en produir llet. Tres quarts de segle després, el nombre de productes que s’hi fan s’ha multiplicat per 70 i hi ha una vuitantena de treballadors en plantilla. Fills d’una generació més que alfabetitzada tecnològicament, en Pau i en Ramon han estat els responsables d’una altra mena de transformació a l’empresa: la digital. Explicant el dia a dia a pagès i reivindicant el sector primari, acumulen 59.000 seguidors a Instagram i milions de visualitzacions.
“El primer vídeo se'ns va fer viral, una cosa que no passa mai perquè a ningú se li fa viral el primer vídeo”, explica en Pau. “Fins ara, la nostra feina era anar (a la granja) quan ens necessitaven”, diu, però fa un any es van tirar a la piscina i, per sorpresa, la primera publicació va arribar a les 40.000 visites.
Des d’ensenyar com viuen les cabres fins a arreglar l’estripadora del tractor, han aprofitat les seves experiències —amb dos vídeos diaris— per traslladar-les a la pantalla: “Parlem de coses que ens passen i això és molt diferent dels vídeos que fan altres tipus d’influencers”, afirma en Pau, que associa l’èxit i els seguidors a la “constància”.
Els comentaris habitualment aplaudeixen la naturalitat dels vídeos, que beu directament de la improvisació. “El 70 % no són coses que hem pensat, sinó coses que ens han passat i hem dit ‘això ho explico’”, admet en Pau. En Ramon, que fa que sí amb el cap, explica que la inspiració pot ser arbitrària: “Un dia anant amb tractor puc gravar 10 vídeos en dues hores i l’endemà no se m'acut res”. El problema, per al gran dels germans, arriba quan li toca fer tasques com pasteuritzar, que són feines poc mecàniques i que demanen més concentració. És aleshores quan reconeix que desitjaria estar envasant iogurts perquè és allà quan sí que té temps de cavil·lar.
Els Pujol també han tret temps per estudiar. El petit està a mig camí del grau en Innovació i Seguretat Alimentària, a Girona. El gran acaba de graduar-se en Enginyeria Agroalimentària. Comenta que a la universitat —també a la capital gironina— s’ha sentit com un peix a l’aigua: “Allà tots érem pagesos”, riu.
En un moment en què cada vegada costa més trobar relleu generacional als negocis tradicionals, volen seguir el camí que va començar l'avi, per més que emfatitzen que tot va començar el 1086, quan la família va adquirir la propietat (ells són la 35a generació). “Ens agradaria continuar vinculats a l'empresa”, exposa en Ramon. Sap que és “molt de sacrifici” perquè el pare, amb el seu modus vivendi, els ha servit de mirall. “Si en algun moment haguéssim volgut no anar a la granja potser sí que hauria estat diferent”, avança en Pau, “però sempre hi hem volgut anar”, remata.
En total tenen 16 botigues repartides per Barcelona, Vic, Sant Cugat, Girona, Taradell, Torelló, Manresa, Olot i Reus. Conscients de l’abast de les grans superfícies, saben que “és difícil competir amb grans empreses”, però reivindiquen que el seu és una altra classe de negoci. “Són productes més artesans, més bons i a un preu competitiu”, diu en Pau, que de seguida rep la conclusió taxativa d’en Ramon: “Relació qualitat-preu crec que som els millors”.
Els 14 vídeos diaris des de novembre de 2024 han servit per amarar-se de tot el que envolta el sovint espinós món de les xarxes. Els pocs comentaris negatius no se’ls llegeixen i els bons, miren de valorar-los. Revelen que abans eren molt vergonyosos, i en veure les cares que posen els periodistes que tenen al davant, afegeixen somrient: “Teníem vergonya i de la forta, eh”.
L’experiència adquirida en any i mig, que va començar amb el referent de Miquel Montoro, també els ha reafirmat la màxima de les tendències a les plataformes digitals, que descriuen com a “indesxifrable”. Sí que saben, però, que l’essència familiar no es pot escapçar de cap de les maneres: més botiga petita i menys supermercat. “És el que volia el nostre avi”, conclouen.
