El maig del 2024 s’han celebrat les darreres eleccions del Parlament de Catalunya, marcades per la victòria del PSC, la qual no tenia lloc des del 2006. Però l’auge dels socialistes al Parlament va venir acompanyat també per l’entrada d’un nou partit d’extrema dreta xenòfoba: Aliança Catalana, liderat per Sílvia Orriols. La base de dades extreta dels resultats finals publicats a la web de la Generalitat de Catalunya apunta que hi ha un canvi en la transició de vot del 2021 al 2024. Tot i aquesta inclinació del vot que traspassa dels partits independentistes cap al partit socialista, hi ha un factor nou: l’aparició d’Aliança Catalana a les eleccions parlamentàries. 

Evolució del comportament electoral a Catalunya

“Si posem el focus a Europa, hi ha un gir exponencial cap a la dreta, i Catalunya no n’és una excepció”, comenta el politòleg i escriptor Xavier Crehuet, autor de la teoria lineal del vot. El canvi en el panorama electoral a Catalunya entre les eleccions del 2021 i les següents pot ser explicat a partir de diversos factors clau, especialment en relació amb el desplaçament de vots cap al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

En les eleccions de 2021 hi havia una clara divisió entre els partits independentistes i els no independentistes. Malgrat que els partits sobiranistes van aconseguir una majoria parlamentària, la seva capacitat de governar i gestionar les qüestions clau del país, com l’economia, la sanitat i l'educació, van començar a mostrar signes de debilitat.

Aquesta situació va generar un desencant important entre una part de l'electorat independentista que, en molts casos, veia com les promeses d'independència quedaven en un segon pla davant la incapacitat d'arribar a consensos per avançar d'altres polítiques públiques. “Cal tenir en compte que Junts, ERC i la CUP han perdut més de 800.000 vots des dels moments àlgids del procés. És un bon escenari per a partits independentistes nous”, recorda Crehuet. I és aprofitant aquest escenari quan sorgeix Aliança Catalana. El periodista Xavier Rius defineix aquest partit com a extrema dreta xenòfoba, similars les formacions de Le Pen o Meloni. “No és només populisme”, detalla al Diari de Barcelona. 

D’on ve Aliança Catalana?

“A Catalunya sempre havia existit un sector molt minoritari independentista i xenòfob els quals s’identificaven amb el pensament de Catalunya Catalana, i definien els seus àmbits ultres com l'espai 33, on el 3 simbolitza la C d’aquestes sigles”, recorda Rius. “Eren independentistes amb tons xenòfobs, amb frases com Catalunya ‘ni espanyola ni musulmana”, puntualitza. “L'espai 33 seria l'equivalent dels nazis quan utilitzen el número 88, el qual representa les dues “H” de “Heil Hitler”, torna a recordar Rius.  En l’actualitat encara veiem aquesta simbologia.

Vídeo dels ultres del Barça, on es veu una bandera de Sant Jordi amb els números 33.

Passen els anys i es comencen a legalitzar alguns partits com Unitat Nacional Catalana (UNC), creat l’any 2000 i dissolt el 2014, i el Front Nacional de Catalunya (FNC) creat el 1946, que recupera la sigla de l'antic Front Nacional de durant el franquisme i la transició, amb símbols com el número 33 (Catalunya Catalana). “Defensaven que la immigració espanyola destruïa Catalunya. El seu referent era Daniel Cardona, l'alcalde de Sant Just Desvern en la Segona República Espanyola, que feia discursos etnicistes, i que l'independentisme no havia de ser amable, sinó hostil amb els enemics”, declara Rius. 

Perquè, a vegades, la història es repeteix. Fem un salt fins al 2017: “Després dels atemptats del 17 d'agost de les Rambles, i el fet de tenir la percepció de què l'Ajuntament i les entitats de Ripoll mostren més solidaritat amb les famílies dels terroristes que no amb les víctimes dels atemptats, comencen a plantejar-se fer una candidatura”, explica Rius, el qual remarca la importància de l’acte de concentració a Ripoll pels atemptats, on van convidar que parlés la germana d’uns dels responsables.  

A les municipals del 2019 es presenta el partit independentista Som Catalans, una candidatura independentista i xenòfoba, que provenien d’una escissió catalanista de Plataforma per Catalunya. Això acaba d'animar aquests sectors de Ripoll, on hi ha Sílvia Orriols, a fer una llista independentista amb els mateixos ideals. Com que necessitaven 500 firmes, Orriols es presenta amb el FNC i surt de regidora. Al cap d’un temps, la ripollesa decideix anar pel seu compte i registrar Aliança catalana, així que durant la pandèmia trenquen amb el Front Nacional i registren l'Aliança Catalana com un partit identitari, el qual relaciona constantment la immigració amb delinqüència. 

Com ha influït l’aparició d’aquest partit en el vot dels ciutadans catalans?

Pel que fa a les dades proporcionades des de la Generalitat de Catalunya dels resultats totalment escrutats d’ambdues eleccions al Parlament del 2021 i les del 2024, podem veure que en el darrer any la mobilització dels votants va ser més efectiva: van votar 170.000 persones més. Tot i això, els votants abstencionistes a Catalunya representen una majoria considerable, sent del 44%. 

L’aparició d’Aliança Catalana al Parlament ha causat molt rebuig per part dels partits tradicionals de Catalunya. “En comptes de buscar un debat democràtic sobre les propostes que el nou partit posava sobre la taula, PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, aplicaven un pacte antifeixista conjuntament en contra de Vox”, analitza Crehuet. En canvi, per l’electorat tradicional, cansat de veure els supòsits de canvi que la majoria dels grups parlamentaris presentaven a les seves campanyes electorals, es van sentir atrets per un nou partit, on la seva ideologia passava a un segon pla. 

Tot i que per la majoria dels partits sigui un tret negatiu que el partit d’extrema dreta hagi aconseguit representació al Parlament, per una part dels votants ha estat significatiu pel fet que s’ha aconseguit la seva mobilització. A més, “Aliança també és atractiu pels joves que voten per primera vegada i els abstencionistes. I, a més, tenen una líder carismàtica com és la Sílvia Orriols”, remarca Crehuet.  

Quin futur ens espera?

Xavier Rius està convençut que a les eleccions municipals, que són d’aquí a dos anys i mig, Aliança Catalana tindrà representació a molts ajuntaments. La raó és que amb l’últim CEO (3a onada 2024), es preveu que si ara mateix hi hagués eleccions parlamemtàries, el partit d’extrema dreta podria arribar a tenir entre sis i set escons. Els motius els descriu Rius: “Aliança pujaria al Parlament segurament perquè ja és parlamentària, sortirà als debats de televisió i tindrà diners per fer propaganda de la seva xenofòbia”.

Aliança Catalana no s’amaga gens de les seves similituds amb el també partit ultradretà Vox

Rius veu moltes similtuds entre els dos partits, però també algunes diferències: “Té postures d'immigració similars a les de Vox, que diuen ‘salvem Espanya dels catalans que la volen trencar’. Aliança fa el mateix amb immigració, les crítiques a la Unió Europea o a l’agenda 2030, per exemple, però diu ‘Espanya ens vol destruir, ens envia immigrants i ens destrueix’”. Així relacionen el tema independentista amb el de la identitat catalana, on els immigrants l’està fent desaparèixer.

Xavier Rius diu que amb aquests arguments Vox va fer el gran salt i ara ho ha fet Aliança, així que a les municipals hi haurà traspàs de votants de Vox a Aliança. Aquest pensament el podríem relacionar amb la teoria de la conspiració del "Gran Reemplaçament", la qual diu que els pobles europeus són substituïts per persones immigrants de fora d’Europa. És un discurs polític anti migratori emprat pel sector dretà, que s’aprofiten d’aquest per fer escampar la por i sensació d’inseguretat entre els ciutadans. Aquestes afirmacions de conspiració relacionades amb la immigració suposa una gran amenaça democràtica per a la nostra societat, a més de posar en perill a les persones migrants.

La consolidació d’Aliança

El partit ha aconseguit un resultat històric en les darreres eleccions al Parlament, obtenint dos escons: un per a la circumscripció de Girona i l'altre per a la de Lleida. Tot i que Aliança potser hauria estat més eficaç a l’hora d’obtenir escons, es va trobar amb diverses dificultats: “A pocs municipis va arribar la tramesa censal, ja que els seus recursos eren molt limitats”, indica Crehuet. Aquest èxit no només representa un pas important per a Aliança, sinó que també ha estat un impuls per enfortir el seu projecte polític.

Aliança Catalana està adoptant una estratègia de creixement organitzat i territorial per reforçar-se de cara a futures eleccions, amb l’objectiu de consolidar-se com una força destacada en la política catalana. Tot i el risc d’augmentar la polarització social i dificultar el diàleg, els discursos radicals sovint mobilitzen els votants amb gran efectivitat. Així, el partit no només aspira a ser una opció a curt termini, sinó a establir-se de manera sòlida i guanyar una representació significativa. Tal com assenyala Crehuet, “indubtablement és una força que creixerà en les pròximes eleccions”.