Erasmus
Publicat el 01 de novembre 2022

L’arribada del Brexit va suposar canvis en tots els àmbits, també pel que fa al programa Erasmus. Amb la sortida de la Unió Europea el Regne Unit va pactar allargar el programa de mobilitat d'estudiants fins al curs 2021-2022. L'actual curs que va començar al setembre, el Regne Unit ja és fora del programa Erasmus i s'han posat en marxa algunes alternatives. D'una banda, el programa Turing, que reemplaça l’Erasmus per als estudiants anglesos, i de l'altra, les Global Opportunities que les universitats britàniques ofereixen als estudiants d'arreu del món i que els catalans poden sol·licitar. Tanmateix, els estudiants catalans es troben moltes dificultats per poder anar-hi: els impostos, les taxes i la nota mitjana de les universitats, que han augmentat. A més, el procés burocràtic és molt més llarg i han convertit el Regne Unit en una destinació complicada per a molts estudiants. 

Per entendre millor com funcionen els intercanvis després de la pèrdua de l'Erasmus, hem parlat amb estudiants catalans i britànics que enguany estan o voldrien estar d'intercanvi, amb les principals universitats públiques de Barcelona i amb el British Council.

Els diners

Niloa Gray, 25 anys, estudiant catalana

La Niloa té 25 anys, i l’any 2020 es va graduar en Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Va començar la carrera el 2015, i entre tercer i quart curs es va plantejar la possibilitat de marxar d’Erasmus, tot i que finalment, per causes diverses, no va poder. A la Niloa no li va afectar el Brexit durant la seva etapa universitària, però sí en la realització del màster, perquè quan va decidir continuar amb els estudis a Anglaterra, el Brexit va esclatar. 


 

Com explica la Niloa, el procés burocràtic pels estudiants de programes d’intercanvi es va convertir en tota una odissea i els preus ja no eren els mateixos. Aquest va ser el principal motiu per no realitzar els estudis allà, com també per a milers d’estudiants: “Amb el Brexit els preus es van disparar molt, demanaven molts requisits, no només en l’àmbit econòmic, que és molt més alt que abans, sinó també la mitjana va pujar”, diu. 

Aquest procés burocràtic incloïa moltes més exigències que abans: la mitjana de nota es va disparar, com també l’economia mínima que l’estudiant havia de tenir al compte bancari. Els preus de les universitats es van disparar ja que els estudiants europeus comptaven com a estrangers per a les universitats del Regne Unit. Així doncs, la taxa és molt més gran perquè s'hi afegeixen els impostos d’estranger. Finalment, per circumstàncies personals va acabar fent un màster a Madrid. "L’Erasmus estatal", diu rient.

Problemes burocràtics

Lidia Ibáñez, 20 anys, estudiant a Newcastle 

La Lidia Ibáñez té 20 anys i estudia Traducció i Interpretació d’anglès a la Universitat de Granada. Va decidir demanar una estada d’un curs sencer a Newcastle perquè necessitava guanyar fluïdesa i familiaritzar-se amb la cultura del país. A més, s'ho plantejava també “com una oportunitat per conèixer gent nova i viure l’experiència d’estudiant fora de casa”. 

Des del principi, la Lidia sabia que el procés burocràtic seria costós i llarg, però, així i tot, no va ser cap impediment per complir un dels seus desitjos. La burocràcia va costar, d'entrada, 1.000 euros. 
 


 

400 euros els va destinar a l’assegurança mèdica, tot i que si tens la targeta sanitària, te'ls acaben tornant (fins a juny del 2023). I els altres 600 euros són necessaris per aconseguir l’accés a residir al país durant més de sis mesos. Així i tot, si l’estudiant paga un extra de 200 euros té dret al visat exprés, que implica que el procés i la resposta burocràtica seran molt més ràpids.

Pel que fa al retorn d’aquests 400 euros, la Lidia assegura que té amics que van anar d’Erasmus l'any passat, últim any amb el conveni europeu, i que a hores d’ara encara estan esperant respostes pel que fa al retorn d’aquests diners. En principi, els estudiants europeus poden demanar el retorn d’aquests diners per darrer any.

“El tema del visat és complicat, si pots l’has de fer amb antelació, tot i que hi ha coses que no depenen de tu”. Ens detalla també un cas proper sobre alguns companys que fa més d’un mes que van pagar pel visat i encara no els l'han acceptat. Malgrat aquesta lentitud en el tema burocràtic, aquests estudiants van anar igualment a Anglaterra perquè les classes ja començaven. A causa d’això, van entrar al país com a turistes en comptes de com a estudiants, i en conseqüència, van rebre un avís segons el qual havien de deixar el país, ja que malgrat estar matriculats a la universitat i el procés lent de la burocràcia, no hi havia manera que es poguessin quedar al país mentre esperaven el visat. Finalment, els van donar una data màxima per abandonar el Regne Unit fins que no tinguessin enllestit el tràmit.  

Respecte al pla d’estudis, la Lidia explica que no es pot queixar, ja que els dos països mantenen encara un pacte d’estudis. Pel que fa al programa, recalca que encara que entre els estudiants espanyols facin ús de la paraula “estudiants Erasmus”, en realitat són estudiants de Global Opportunities. 

Per a la Lidia, anar a estudiar a Anglaterra és molt car, tot i que hi hagi un conveni per realitzar els estudis. Assenyala que l’impacte es percep fins i tot en coses relativament senzilles, com per exemple la reducció del roaming. Recalca també que la mudança és ara més cara pel fet que el Regne Unit ja no forma part de la UE. “Ha pujat molt el preu, per exemple l’enviament de paquets té ara un cost molt més elevat". 

Menys estudiants catalans i britànics d'intercanvi

El Diari de Barcelona s’ha posat en contacte amb quatre universitats públiques catalanes per tal de saber les xifres sobre el nombre d’estudiants d’intercanvi abans del Brexit i actualment. Per això hem decidit escollir les xifres del curs 2018-2019, últim curs abans que esclatés la pandèmia i el Brexit. També, per fer la comparativa ens hem orientat amb les dades actuals, tot i que cal tenir en compte que les places segueixen obertes pel pròxim quadrimestre o trimestre per als estudiants catalans.

 

UAB

Pel que fa a les dades, es pot extreure que el Brexit ha afectat més els estudiants catalans que no pas els britànics, tot i que amb el Brexit la disminució del nombre d’alumnes ha acabat repercutint en ambdues direccions. Encara que continua havent més estudiants catalans que marxen al Regne Unit, que no pas a la inversa. 

Estudiants de la UAB al Regne Unit

  • 2018-19: 116
  • 2022-23: 80

Britànics a la UAB

  • 2018-19: 50
  • 2022-23: 42

UPC

Segons la gràfica, aquest curs hi haurà un mínim de 70 estudiants que marxen al Regne Unit, un número que supera per poc al del 2018. I quant als estudiants que venen aquí, el nombre total és significatiu. 

Estudiants de la UPC al Regne Unit

  • 2018-19: 67
  • 2022-23: 70

Britànics a la UPC

  • 2018-19: 10
  • 2022-23: 4

UB

Pel que fa a la UB, el recompte inclou tant els intercanvis d'estudis com els de pràctiques. Les dades mostren clarament el gran impacte que el Brexit ha tingut en els estudiants. L’any 2019 van marxar més d’un centenar d’estudiants, i aquest curs, tot i que la xifra només té en compte el primer quadrimestre, només han marxat 21. Segons les dades, la diferència amb el nombre d'estudiants britànics que venen cap aquí és significativa i, per tant, es pot concloure que el Brexit ha afectat més els estudiants catalans que els estudiants britànics. 

Estudiants de la UB al Regne Unit

  • 2018-19: 121
  • 2022-23: 21

Britànics a la UB

  • 2018-19: 67
  • 2022-23: 77

UPF

Pel que fa a la Pompeu, la diferència no és tan significativa, tot i que s’ha de tenir en compte que el nombre d’alumnes és menor a diferència de les altres universitats. 

Estudiants de la UPF al Regne Unit

  • 2018-19: 202
  • 2022-23: 192

Britànics a la UPF

  • 2018-19: 137
  • 2022-23: 114

La Blanca Veciana, cap de comunicació de la Universitat Politècnica explica que els fluxes de mobilitat amb el Regne Unit, igual que per a moltes universitats d’arreu d’Europa, són desiguals: “van més estudiants d’intercanvi al Regne Unit dels que venen”. I en el nombre de dades, i en la gràfica, això és cert, tot i que, aquestes dades en general han anat disminuint.

El Turing, el nou ‘Erasmus’: un programa d’intercanvi encara confús? 

L’Alice Quirk i la Lydia Harrison són alumnes de la Universitat de Newcastle, que actualment estudien a la Universitat Pompeu Fabra amb el nou programa Turing. 
 


 

La Lydia farà una estada d’un curs sencer a Catalunya, i, per tant, això significa que era imprescindible demanar un visat d’una estada superior a sis mesos. Ha definit aquest procés com a “estressant”, ja que el govern li demanava més d'una desena de documents diferents. 

​​​

Per més inri, d’aquí un parell de mesos la Lydia haurà de demanar una extensió del visat. Per complir tots els requisits, assegura que va haver d'anar múltiples vegades presencialment al consolat de Manchester, i també al de Londres. 

​​​​En un primer moment, li van denegar el visat a causa del certificat mèdic. La resolució del visat deia que necessitaven un certificat més específic en comptes d’un de general. Finalment, després de pagar els tràmits del certificat mèdic que li van indicar, no li van concedir el visat per poder venir fins a principis de setembre. En total, li va costar gairebé 900 lliures esterlines tot i que aquesta xifra pujarà un cop renovi l’estada. 



 

En tres setmanes la Lydia començava la universitat i en aquest període havia de trobar un allotjament i un vol. En referència als vols, explica que no va tenir cap problema, ja que només era “comprar-los”. No obstant això, sí que va tenir moltes dificultats per trobar una habitació amb unes condicions mínimes en un període curt de temps. Explica que això no ho va fer abans perquè era important assegurar-se que tenia el permís per entrar a l'estat espanyol. 

L'altra estudiant de Newcastle, l’Alice, estudiant de Traducció i Interpretació, relata que encara que ja fa quasi un mes que ha començat la seva experiència amb el Turing, segueix estant una mica “perduda” perquè la universitat no els ofereix una informació prou clara i concisa: “La meva comprensió personal del Turing no és bona, perquè crec que es deu a la falta de claredat de la universitat sobre el nou programa perquè encara és relativament nou”.

Quant a l'ajuda econòmica, com també passa en el programa Erasmus, molts estudiants continuen esperant la subvenció: “crec que la mala organització i el retard en rebre les subvencions és un desastre, ja que realment podria afectar els estudiants que tenen dificultats econòmiques”. En quant a l’Erasmus, la informació del pagament és molt més clara que pels estudiants de Turing. No obstant això, el Diari de Barcelona ha preguntat a diversos estudiants tant d’Erasmus com de Turing i la conclusió és que, malgrat la mala organització burocràtica, els estudiants de Turing reben una subvenció molt més alta que els del programa Erasmus.  

Totes dues estudiants expliquen que el Turing és confús perquè, tot i que elles reben la subvenció d’aquest programa, el seu programa d’estudis segueix sent el d’Erasmus. Declaren que, en el cas de la Universitat de Newcastle (tot i que altres universitats també), continua oferint subvencions d’Erasmus fins a la primavera del 2023. Això és pel fet que algunes universitats van fer alguns retalls econòmics als estudiants d’intercanvi els anys anteriors per tal de poder allargar les subvencions als futurs estudiants. 

El British Council treballa per assegurar la continuïtat dels intercanvis 
Carolina Jiménez, Responsable d'Educació Superior de British Council, assegura que tot i el moment de canvi, s'estan explorant noves vies per facilitar la col·laboració entre les universitats de tota Europa, incloses les del Regne Unit i l'estat espanyol. Tot i els entrebancs administratius del nou programa, Jiménez afirma que “la fortalesa del sistema universitari del Regne Unit i l’interès que demostren les seves universitats per continuar les seves mobilitats a Espanya i viceversa fan que siguem optimistes.”

"Les universitats del Regne Unit tenen un enorme interès a continuar les seves mobilitats amb l'estat espanyol, cosa que es posa en evidència amb el programa Turing", detalla Jiménez. "Espanya és un país de destinació preferent a nivell mundial del programa Turing, el més buscat en FP, el segon més sol·licitat per a mobilitats d'estudiants de secundària i el tercer país d'Europa més sol·licitat per a mobilitats universitàries".

La Responsable de British Council confirma que davant la innegable voluntat de desenvolupar noves vies de col·laboració, són optimistes amb el futur de la mobilitat d'estudiants. A més, “ja són moltes les universitats britàniques que signen acords interuniversitaris amb universitats espanyoles, dissenyats específicament per facilitar les mobilitats”. Així mateix, des del British Council estan treballant conjuntament amb el SEPIE (Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació) per ampliar les vies de col·laboració acadèmica o de recerca entre tots dos països.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —