Google Discover, el mur personalitzat de notícies que apareix en milions de telèfons mòbils sense que l’usuari hagi fet cap cerca, s’ha convertit en una de les principals portes d’entrada als mitjans digitals i també en un dels actors que més condicionen la distribució de la informació. Així ho conclou l’informe Google Discover, la mà invisible que escanya el periodisme (i vuit recomanacions per salvar-lo), publicat per Mèdia.cat i elaborat per la periodista Anna Schnabel, que analitza fins a quin punt aquest algoritme influeix en les decisions editorials dels mitjans i en la dieta informativa de la ciutadania.

Què és Google Discover i per què condiciona els mitjans

Discover funciona de manera diferent del cercador tradicional de Google. En lloc que sigui el lector qui busqui informació, és l’algoritme qui selecciona els continguts que considera més interessants per a cada usuari. Segons les fonts consultades per l’informe, alguns mitjans obtenen entre el 30 % i el 90 % del seu trànsit gràcies a aquesta eina, una dependència que dona a Google Discover una gran capacitat per decidir quines notícies arriben al públic.

L’informe respon a una preocupació de fons del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Schnabel assegura que “és un tema del qual no se’n parla gaire, i tampoc sabem ben bé per què. La tecnologia no sol interessar gaire el públic en general, ni tampoc els periodistes. Tot i això, té un paper absolutament determinant en el periodisme que es fa, en com veiem el món i en com ens arriba la informació”. 

L’algoritme premia els continguts de consum ràpid

Per analitzar el funcionament de Discover, l’estudi va examinar les cinc peces més visibles de cada dia durant 10 jornades consecutives, entre el 17 i el 27 d’octubre de 2025, fins a reunir una mostra de 50 continguts. L’anàlisi revela que 44 de les 50 peces corresponen a temes de servei, salut, consum, meteorologia, esports, successos, famosos o entreteniment. En canvi, només sis s’inscriuen en l’àmbit de la política, la investigació o la informació d’interès públic.

Aquest desequilibri no va sorprendre l’autora de l’informe. Schnabel assegura que ja intuïen aquest comportament de l’algoritme i afirma que “la política dura no és el que té més tirada, i és lògic”. Tot i això, considera important haver-ho plasmat en un estudi perquè posa de manifest que “si ens nodrim d’informació a partir d’aquesta eina de Google, que és una empresa amb uns interessos comercials, el resultat és esbiaixat”. Segons la periodista, Discover acaba mostrant sobretot “allò que té més tirada, el que la gent llegeix més, i no pas allò que és més interessant de llegir o que ens forma més com a ciutadans”.

Entre aquests continguts, les peces de serveis i consells pràctics són les que aconsegueixen més permanència dins de l’aparador de Google, amb una mitjana de 19 hores. Les segueixen els continguts de viatges i territori, amb 18 hores. En canvi, les informacions de política pública només hi romanen nou hores de mitjana. 

Per classificar les peces analitzades, l’equip es va ajudar d’eines d’intel·ligència artificial. Schnabel explica que primer van fer un processament automatitzat de les dades i després el van revisar manualment, un pas que considera imprescindible. La periodista defensa que aquestes eines poden facilitar l’anàlisi de grans volums de dades, però insisteix que “els criteris els has de posar tu, sempre”. 

Una dieta informativa condicionada pels algoritmes

Més enllà de les conseqüències sobre les redaccions, Schnabel alerta que aquesta manera de consumir informació també té implicacions democràtiques. La periodista considera que no tots els ciutadans són conscients del paper que juguen els algoritmes en la informació que reben i apunta que això pot fer que la informació els arribi esbiaixada. A més, adverteix que aquest fenomen transcendeix l’àmbit dels mitjans perquè “el problema és que després tots votem”. Segons la periodista, una dieta informativa més o menys saludable condiciona el coneixement que la ciutadania té del món i, en conseqüència, també les decisions que pren a les urnes.

Entendre Google Discover, no demonitzar-lo

L’informe, però, no presenta Google Discover com l’origen de tots els problemes del periodisme. Schnabel insisteix que l’objectiu no és demonitzar aquesta plataforma, sinó entendre’n el funcionament i els límits. “La conclusió de l’informe no és que Google sigui el dimoni”, afirma. Segons la periodista, Discover pot servir tant per ampliar l’abast de les notícies com per informar-se, però recorda que aquesta plataforma no reflecteix tota la realitat informativa. Per això, defensa complementar-ne l’ús amb la consulta directa de diversos mitjans de referència.

Pel que fa a l’impacte sobre les redaccions, Schnabel explica que no tots els experts entrevistats comparteixen el mateix grau de preocupació. Mentre que el periodista Quique Badia alerta de les conseqüències que aquesta dependència pot tenir sobre la precarietat laboral i la qualitat del periodisme, David González adopta una mirada més matisada i recorda que l’entreteniment sempre ha format part dels mitjans. Ara bé, la periodista adverteix que “no es tracta de dibuixar un panorama apocalíptic”, però que el problema apareix quan aquesta dependència és extrema. “Si el trànsit que rep el teu diari és del 90 % a través de Google Discover, és llavors quan tens un problema”, assenyala. 

Investigar continua sent el gran repte

Davant d’aquest escenari, l’informe proposa vuit recomanacions perquè els mitjans no supeditin la seva agenda als algoritmes. Entre aquestes, destaquen diversificar les fonts d’audiència, reforçar la relació directa amb els lectors, potenciar la marca pròpia i preservar espais per al periodisme d’investigació. 

De totes les recomanacions de l’informe, Schnabel considera que la més difícil d’aplicar és mantenir el compromís amb la investigació periodística. Segons la periodista, és probablement el repte més complex en un context marcat pels algoritmes, ja que investigar requereix temps i recursos en un moment en què molts mitjans tenen dificultats per finançar la feina de les seves redaccions.

L’autora tampoc espera que l’informe transformi immediatament el sector, però confia que contribueixi a generar més consciència entre els professionals. Segons Schnabel, els mitjans ja són conscients de la dependència de Google Discover, però considera necessari que el conjunt del sector hi reflexioni. “L’objectiu és prendre consciència entre tots”, conclou. 

L'informe complet es pot consultar al web de Mèdia.cat.