El govern de la Ciutat Autònoma de Ceuta ha elevat aquest dilluns a 88 la xifra de persones que han mort intentant travessar la frontera espanyola en la crisi migratòria de Ceuta del passat dijous. Fonts de l'executiu ceutí que presideix el popular Juan Jesús Vivas han informat EFE que tenen constància d'aquest nombre de morts, la majoria dels quals han estat traslladats a les dependències de l'antic Hospital Militar de la ciutat. En la majoria dels casos, la causa de la mort és l'ofegament.

La delegació del govern espanyol va xifrar el nombre de morts en 72 persones en el balanç ofert aquest diumenge, que no ha tornat a actualitzar. D'altra banda, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) ha elevat la xifra a un centenar. L’associació majoritària de la Guàrdia Civil ha fet balanç de la crisi i ha constatat una manca de mitjans i de previsió i una falta de solidaritat dels socis europeus.

El Marroc reconeix 11 morts a les seves costes

En paral·lel, el govern del Marroc ha reconegut 11 morts a les seves costes i ha rebaixat a 40.000 els migrants que van intentar entrar a la ciutat autònoma espanyola. En concret, ha admès la mort de 10 persones per ofegament i una altra de manera accidental arran d'una caiguda des d'una zona rocosa adjacent a Ceuta.  "La curta distància, inferior a 70 metres, i l'escassa profunditat de menys de dos metres d'algunes zones haurien creat una falsa sensació de seguretat entre els que van intentar creuar nedant", ha apuntat el Ministeri de l'Interior en un comunicat. 

El govern de Rabat ha trencat aquest diumenge el seu silenci sobre la crisi migratòria, que ha atribuït a les xarxes de tràfic de persones i a la "desinformació" difosa a través de les xarxes socials. A través d'un comunicat del Ministeri de l'Interior, l'executiu marroquí també ha citat indirectament a la resolució del Tribunal Suprem i ha parlat de les "interpretacions errònies de dades legals i administratives que pretenien fer creure en la possibilitat d'accedir a l'espai europeu fàcilment i sense conseqüències legals".

En el comunicat, Rabat ha negat cap mena de passivitat a la frontera i ha defensat que les autoritats van adoptar des de l'inici una estratègia preventiva basada en "la vigilància primerenca, l'augment del nivell d'alerta, el reforç dels serveis de seguretat i la intensificació dels controls terrestres i marítims per protegir les fronteres". En aquest sentit, ha volgut subratllar que seguirà sent un "soci fiable i responsable, compromès a enfortir la cooperació i la coordinació internacionals en l'àmbit de la lluita contra la migració irregular i el tràfic de persones".

Albares assegura que retornaran tots els migrants

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha promès aquest dilluns que "fins a l’última persona que va entrar irregularment tornarà al Marroc amb la col·laboració del Marroc”. El ministre ha destacat en declaracions a TVE que “des del primer moment” el govern de Rabat ha col·laborat en el retorn dels migrants amb una “rapidesa inèdita”. “No existeix cap cas d’un retorn d’aquesta naturalesa amb tanta rapidesa”, ha abundat, sense responsabilitzar en cap moment el país veí de la crisi. 

D'altra banda, Albares ha afirmat que hi ha hagut estats i governs de la Unió Europea “que no han estat a l’altura” davant la crisi migratòria i ha avançat que en la reunió de ministres d’Interior que tindrà lloc dimarts exigiran "solidaritat" a tots els estats de la UE. "Espanya és, avui dia, la ruta mediterrània amb el menor nombre d’entrades irregulars”, ha afegit, alhora que ha assenyalat directament a Itàlia com el país amb un nombre d'entrades irregulars més elevat, després que el seu govern suspengués l'acord Schengen amb Espanya davant la crisi a Ceuta. 

“Itàlia és el país que té el major nombre d’entrades irregulars a Europa i no és capaç de resoldre aquesta situació, i encara menys com ho ha fet Espanya; ja li agradaria a Itàlia resoldre la situació a Lampedusa”, ha apuntat Albares. 

Tanmateix, el govern espanyol promet aplicar canvis per evitar que es repeteixi una entrada similar a la de la setmana passada, quan fins a 50.000 persones van creuar la frontera irregularment en poques hores. D'una banda, es vol reforçar la frontera i l’espigó per “adaptar-lo” a la sentència del Suprem que complicava l’expulsió dels migrants que entraven nedant, ja que no hi havia una frontera física.

D’altra banda, s'intentarà “monitoritzar” les xarxes socials marroquines per veure quins actors han difós mentides sobre la frontera espanyola per animar l’arribada de migrants. Finalment, Albares ha apostat per “intensificar” els canals diplomàtics amb el Marroc per garantir els retorns.