El Govern i els Comuns presentaran dilluns al Parlament una proposició de llei que permetrà convertir oficines, hotels i locals comercials en habitatge protegit. Segons han calculat, la mesura podria permetre guanyar entre 15.000 i 20.000 habitatges durant els quatre anys de vigència de les mesures voluntàries en els 270 municipis on es podran aplicar.

La proposta l’han presentat en una roda de premsa a Mollet del Vallès la consellera de Territori, Sílvia Paneque, conjuntament amb la presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach. Totes dues destaquen que aquesta previsió s’emmarca en l’estratègia d’ampliar el parc públic en 50.000 unitats fins al 2030.

La proposició de llei sorgeix de l’acord entre el Govern i els Comuns per als pressupostos del 2026 i es tramitarà pel procediment d’urgència extraordinària, que redueix en una quarta part el temps habitual de tramitació d’un text a la cambra. La voluntat és que les mesures, de caràcter temporal, es puguin aplicar tan bon punt entri en vigor, tot i que el PSC i els Comuns necessitaran el suport d’altres grups parlamentaris per aprovar la norma.

Paneque ha remarcat que la intenció més optimista és que la mesura estigui llesta a finals d'any. Preguntada sobre el suport d’ERC, la consellera està “convençuda” que hi donaran suport “perquè la llei persegueix un objectiu compartit”.

Fins a un 20 % més d’edificabilitat

La norma també inclourà altres vies per augmentar l’oferta d'HPO. Entre aquestes, incrementar fins a un 20 % l’edificabilitat, alçar noves plantes o subdividir immobles per fer més pisos. Aquestes mesures es podran dur a terme sense necessitat de modificar el plantejament urbanístic. Aquest és el motiu principal pel qual el procés serà molt més ràpid que una reforma urbana convencional, ja que s’eviten tràmits burocràtics que sovint s’allarguen durant anys.

Tots els immobles que es construeixin obligatòriament s’hauran de destinar a residència habitual, permanent i sempre amb règim de protecció oficial. Albiach ha destacat la permanència de la protecció oficial, “per evitar cometre els errors del passat, que han dut Catalunya a perdre 100.000 pisos públics que ara estan al mercat lliure”. La consellera Paneque ha defensat la seva voluntat de “garantir que l’habitatge compleixi la seva funció social essencial, que és ser una llar”.

Per tal d’augmentar la possibilitat d’edificació, es flexibilitzarà la normativa actual i hi haurà la possibilitat de construir habitatge protegit en parcel·les que actualment no compleixen els requisits d'edificació. En el cas d’afegir plantes, només es podrà fer en immobles que ja hagin esgotat la superfície que poden construir, però que encara tinguin marge d’alçada, i no podran superar l’alçada dels edificis del costat.

Canviar oficines, hotels i aparcaments en alçada per habitatge

Una novetat en les mesures per combatre la crisi de l’habitatge serà convertir edificis destinats actualment a oficines, o almenys la meitat dels terrenys actualment planificats per construir hotels i aparcaments privats en alçada, en HPO. La llei també obre la porta a convertir locals de planta baixa en residències, sempre que aquestes tinguin una superfície mínima de 50 metres quadrats. Però, en aquest cas, la decisió residirà en els municipis per evitar que afecti els eixos comercials.

El Govern es compromet a fer un seguiment cada dos anys dels habitatges aconseguits per fer avaluar l’aplicació de la norma. Tot i plantejar l’aplicació de mesures excepcionals durant quatre anys, també contempla la possibilitat d’ampliar-les quatre anys més “si el Govern considera que continua havent-hi una emergència residencial com la d’ara”.

La llei també establirà que si algú demana una llicència per fer un habitatge nou, només té dues opcions: o hi viu ell mateix o la seva família de forma permanent, o el lloga amb un contracte de llarga durada per a algú que hi tingui la seva residència principal.